Valèria i Martina.Dos tressors de la Xina

Ara vull fer ballet

2010-07-01T13:58:00.001+02:00

Us deixo les imatges...

Dilluns a la nit ja va ser el remate final...

fa dies que Valeria em diu que vol fer ballet, no se d' on ho ha tret, potser l'Aina li va dir alguna cosa el dia de la acampada,no ho se....total que dale que te pego con el tema,fins que al final li vaig dir, vols posar-te la roba de ballet, li vam regalar pel seu cumple, ja que va ser la primera vegada que ho demanava. mallot, sabatilles i esclafadors.

despres d' estar vestida em va dir vull veure a l' Aina fent ballet aixi que a quarts d' once la nena enchufada al' ordinador veient el video una i una altre vegada, despres d'aixo es va passar una estona balllant al menjador...i aquest es el resultat....

per una bona causa

2010-07-01T11:58:00.002+02:00

De tots es sabut l'e stat de salud de la petita Saray Li, una lluitadora nata que li esta plantant cara a la seva mamaltia amb totes els forçes i mes....
Aj fa dies que seguim la seva evolucio a les llistes i que preguem per ella, li enviem la millor de les energies positives perque ven aviat estigui de nou a casa.

Nosaltres tambe ens hem volgut afegir a l' enviament de dibuixos per la Saray, de ben segur es possara molt contenta amb la rebuda de tants i tants dibuixos que fara que la seva estancia a l' hospital sigui una mica menys dura....

Li he parlat a la Valeria de la Saray ja que encara no ho havia fet, no cal preocuparla per altres coses, i ella m' ha dit i que podem fer mami perque es possi bona?
Jo li he explicat que li li enviamvem un dibuix fet seu per la Saray, ella es possara molt contenta i aviat es posari bona i marxaria cap a casa.
Ella no ha dubtat ni 5 segons en agafar paper i colors i possar-se a pintat, crec que sense entendre molt be la situacio de la Saray, pero ho fa de bon cor i amb bons sentiments....

Us deixo el dibuix....desitjant que tos els dibuixos que rebri al Saray facin que per una estona s' en oblidi de que esta en un hospital i de la seva malaltia.

Molts petons Saray Li.

Disfrutant de l' estiu

2010-07-01T11:35:00.003+02:00

Ja fa uns dies que estem de vacances del cole , pero sembla que l' estiu ha començat de veritat, ja fa sol....hem deixat enrera les tempestes de mitja tarde i la fresqueta,
Aixi que tenim preparat el terrat apunt per passar les millors estones.
Mobiliari de terrat nou a on poguer fer sopars i esmorzars a la fresca i la super piscina nova.
La piscina del Mickey Mousse, molt gran,amb tovogant i surtidor d'aigua. no es excesivament fonda pero prou per cubrir ala Valeria si s' estira.
Aquest any l' hem canviat de lloc, ja que li toca mes el sol on es ara, tambe perque es mes gran que la dels altres anys, i es que la peque es va fent gran i necesita mes espai, tambe en aquesta hi cavem els tres estirats.vamos una pasada.....aixi que crec que poc sortirem de casa amb aquesta caloreta....

Tambe ens hem fet l'abonament per la temporada d' estiu a la piscina de St Joan i el finde amb el papi cap alla a possar en practica tot lo que ha apres als cursets....

Us deixo algunes fotos.

Vacances d' estiu 2010

2010-07-01T10:54:00.003+02:00

Aquesta entrada es del dia 22 de juny.

Doncs per fi podem dir que la Valeria esta de vacances d' estiu.
Ahir va acabar l' escola, P3 i tambe les clases d'angles.
La semana pasada vam donar per finalitzat el curs de natacio, aixi que ara adisfrutar de l'estiu,de la piscina, del sol i dels amics....
Quina tarda mes mogudeta la d'ahir, a les 15.30h tenim reunio amb la seva senyoreta per donar-nos els informes....la reunio va ser corteta,com va dir ella, quan un nena va tant be hi ha poc a explicar.
La Valeria ha assolits els objectius proposats durant el curs pero l' ultim mes, mes o menys a fet un canvi molt bestia en molts aspectes, jo dic que va ser desde que ha estat una setmana a 40.5 de febre dia i nit, va haver un antes i un despues, segur....

Al principi de curs, era mes estar a sobre d'ella en moltes coses, a l' hora
d'entrar ja que trigava molt a treure's la jaqueta i la motxilla per possar-se la bata, anar al lavabo sola, algun que altre pipi que s' escapa, vamos que tot era nou i s'havia d' habituar a la situacio, i no es per menys....
Canvi d' escola,de senyoretes , e companys...i tot aixo per una nena de 3 anys.

Ha anat fent durant tot el curs, ha apres moltes coses,es una nena que es relaciona molt be amb tos els nens, de la seva clase i d'altres, tambe la seva ralacio amb les mestres, te uns bons habits personals a l' hora d'estar a clase,al pati, al menjador i en els activitats.

pero com esn ha dit la Dolors, aquest ultim mes, ha sigut una exploxio,jajaja
ha canviat moltisim...xerra molt mes, molt mes clar del que ja ho feia, mes agil per fer moltes coses,mes autonomia a l' hora d' anar al lavabo....
vamos que es un Solete en majuscules.....

Despres a les 7, reunio amb l' Emma, la teacher d' angles....i mas de lo mismo, que per ser la petita de la clase, molt be en tot, en pronunciacio, esclar, per la seva edat, en participacio, amb les cançons, les agafa a la primera...i que se la veu molt contenta en les clases, que aixo es molt important, tant que el proper curs, i tornem....

Aixi que com a regal a totes aquest bons informes del curs tindra el que ja fa dies que ens demana, uns patins en linea...

Ja us dire que tal...
com jo li dic, aquests bons resultats d' estudi fins a la Universitat, jajajaja

Festa Major Infantil 2010

2010-06-21T10:44:00.002+02:00

Ja ha passat un any mes i tornem a disfrutar de la FMI.
aquest any per sort no ha plogut durant la festa del confetti, aixi que es va poguer fer , aixo si, una hora despres d'a cabar-se va fer un ruixat de 5 minuts...

Nomes dir que ens ho hem passat molt be,i que tant els grans com els petits hem distrutats com bojos amb el confetti, aquest any hi havia mes que mai.

les imatges parlen per si soles....
Ja sabeu, pel proper any , esteu tots convidats a gaudir de la Festa Major Infantil.

Final de curs i preparant el proper

2010-06-09T12:02:00.002+02:00

Doncs ja estem a la recta final d'aquest curs.Un curs que va començar al setembre i
que ens ha passat massa rapid.
Tot just fa un any any que feiem la matricula pel nou curs, una nova escola, no la que nosaltres voliem en primera opcio,pero estem molt contents del resultats.Nova senyoreta, nous companys, nous horaris...pero tot aixo ha estat superat i molt mes be del que ens pensavem...
La Valeria hi va super contenta a l' escola,s' ho pasa molt be i ha apres moltissimes coses noves, a escriure, contar, dibuixar sense sortir de la ratlla,i moltes noves experiencies per una nena que ara te 4 anys.

Nomes ens queden 9 dies d'escola i començen les vacances d'estiu...i fins al setembre.

Tambe acabem el dia 22 les extra-escolars que fa, angles i piscina, ja en tinc ganes que ara fa molta calor per sortir de casa a quarts de 6 de la tarda.

Doncs aixo, un curs acaba i ja en preparem el proper....

Hem de comprar els bates noves, ja que en 15 dies alla on els comprem els hi volen..
Tambe estem en ple proces de matriculacio per els extra-escolars del curs vinent,i es que cada vegada aixo es fa mes aviat.

Angles, per descontat que seguira,ha apres moltes cançons i paraules en angles,al principi eren cançons i ella no entenia el seu significat , pero ara ja sap lo que significa cada paraula que ha apres.

Per una altre banda l' hem apuntat a l'Escola de Musica de St Joan, era una cosa que es veia venir, amb lo que a ella li agrada la musica i cantar, i a mes tant les senyoretes de l'escola com la d'angles com el meu cunyat que enten molt de musica ja que a ell ha fet musica i a casa seva tambe tota la vida, ja ens han dit que te molt oida per la musica i que te un to molt bo, a mes, li ensenyes una canço al mati i a la tarda ja te la canta sense cap problema, aixo si, a vegades li tens que dir que prou de cantar, es tot el dia.....

Pero ara ens ha sortit una nova cosa que diu que vol fer....
Vol anar a apendre a ballar, pero no balls macos con diu ella( balls de salo, que els vam provar un dia) si no balls de molta festa, rotllo coreografies que veu a la tele, li encantat, nomes que veu que algun canta i balla a la tele, ja la tens com un boja fent lo mateix.

Aixi que aquesta setmana anire a l' escola de gimnasia artistica d' aqui st Joan on fan aquestes classes, tipo coreo barrejat amb gimnastica a demanar informacio.
Casi totes les nenes de st Joan i van i les que no es perque fan Ballet a
l' altre escola de dansa.

Pero bueno, algo tinc molt clar, primer confirmar horaris de cada activitat i despres veurem a com ho convinem, volem que s' ho passi be amb aquelles activitats que faci pero que no estigui oblidaga, si alguna de les noves no li agrada doncs fora....
hem de respectar que son nenes i com a tal ha de tenir estones d' esbarjo i joc.

ja farem un calendari d'activitats,jajajaja

Petonets

Canvis als armaris

2010-05-03T10:04:00.002+02:00

Com un altre temporada toca fer el canvi de roba als armaris, els primers en notar aquests canvis son els armaris de la Valeria.
Cada anys em passa igual, la gran majoria de la roba no li serveix d'un estiu per
l' altre i mira que no es que li compri justa o petita la roba,al contrari, quasi sempre porta una talla de mes, i es que creix tant que es una passada.
La Valeria es una nena amb un pes i alçada una mica per sobre de la mitja establerte, segons la pediatra, no esta grasoneta, pero si molt ferme.
Ara mateix esta portant talla 4-5 de samarretes i 5-6 samarretes tipo casaca per anar amb leggins,i de pantalons 4-5,els nous, el que te encara de l' hivern son 3-4, pero ja sense la goma a la cinturilla que els estrenyi ja que li apreten.
Els vestits tenim de tot, 4-5 i 5-6, segons el model i el tallatge, i de sabates,les noves un 27.

Aixi que toca triar de l' estiu passat, la que li ha quedat petita en un pilot, per guardar per la Martina, la que ara mateix li va be, pero d'aqui a dos mesos en ple estiu potser noooo, i lo mateix amb la roba d' hiver, la que ja l' hivern no li podrem possar i la que porser alguna cosa siiiii....

Espero que la Martina no trigui molt a arribar o haurem de montar un botiga de roba de nenan,jajaja

i es que em fa cosa donar la roba que a ella ara no li va be, per que es que esta novai potser per la Martina la aprofitarem...Les sabetes ja no les guardem ara ja les començar a destrossar al cole, menys aqulles sabetes que son li compres mes per anar mudada un dia i alla s' estan noves...aquestes si que els guardo.

Ara mateix no se si acaba de posar la roba d' estiu als calaixos o tonrar a deixar la d' hiver, amb els anoracks i botes.Avui s' ha llevat plovent molt i amb un descent considreble de les temperatures, tant que la Valeria ha marxat a l' escola amb l' anorack d' hiver i maniga llarga sota la bata, quan fins ara ja anava amb lleggins a mitja cama, maniga curta i jaqueta primeta.....

Vaja rollo de temps, no m'estranya que els nens agafin refredats, bueno i els grans tambe.

petonets.
Roser

Diumenge de Ram

2010-03-31T21:33:00.002+02:00

Com ja es tradicció a casa nostra desde que tenim a la Valèria
que tornem a anar a beneir el Ram, però aquest any fins i tot hem anat a misa,sí,sí a misa...el Jordi va volguer entrar, doncs apa, casi una hora....

Aquest la Valèria va portar casi tota l'estona la palma, bueno,
fins a la tornada a casa,
que va ser més diver anar saltant i corrent per tot el camí, fins que va aterrissar ...
Li vam guarnir la palma amb les garlandes i el Rosari de gominola, tot i dir que aquest any no s'el va menjar, i es que ella no es gaire de dolços, aixó sí, dona-li espetec,formatge o una torradeta amb paté i ja veuràs,jajajaja

Tot sorint de misa li vam volguer fer algunes fotos per tenirne alguna més recent pero va ser quasi impossible fer una més o menys aceptable...tota l' estona fent la mona i pallasades, així así estava per menjarse-la.
Veieu les imatges.

La nevada

2010-03-16T15:53:00.003+01:00

El dilluns 8 de març quina va ser la nostra sopresa al pujar les persines a les 8 del matí pper prepararnos per anar a l' escola....estava nevant....

Lo primer de tot que vaig fer va ser trucar a l' escola per si hi hauria escola, com que em van dir que no ho teníen calr, vaig deixar que la valèria dormis una estona més...es va llevar a cap quarts d' once del matí i ja us podeu imaginar la seva cara al portat-la a la finestra, tot tant blanquet.
La cara se li va desencaixar,crec que no s' ho creia, em va mirar i amb un somriure d' orella a orella em va dir, mama, mama, está nevant....corre vestim-nos i surtim ajugar abans que s' acabi.....

Nevava amb molta força, però a estnes era neu i a estones aigua, així que no acabava de cuallar.duramt tot el matí ens la vam estar mirant darrera el vindre, però la cosa seguia igual.
Cap allà a les tres del migida va començar a nevar molt fort i amb molta intensitat, ales hores siq ue agafaba, enm poc menys d'una hora, hi havia casi dos pams de neua ales boreres...yupiiiii, deica la Valèria, sirtima jugar?

Era imposible sortir, la neu anava en totes direccions, iaxí que vam haver d' esperar fins que parés, si es que volia aprar esclar.....

Allà ales 7 de la tarda va parar i tots tres, el papa, jo i la Valèria, preparants amb al roba d' anar a la neu, que vam baixar al carrer a jugar.Al carrer davant de casa nostre tot era neu verge, ningú l' habia trepitjant encara i vam poguer disfrutar de la neu tant toveta.

Vam estar casi una hora jugant, llavorens ja començava a fer fred.

Dimarts al matí, com que encara no hi havia cole,i el papa nomès va nar a treballar un estona al laboratori, vam torar a baixar a jugar a la neu, avui ja feia sol i la neu es desfeia massa ràpid, però en altres indrets encara hi havia prouta neu com per passar una estona ven divertida.

Esperem poguer anar ven aviat a la neu,però aquest cop a la muntanya a baixar en trineu.

La Sra de la Panxa

2010-03-04T10:03:00.003+01:00

Avui la nostra "Oreneta de Primavera " fa 4 anyets.
Moltes Felicitats Princesa!!

La Sra de la Panxa

En el moment que començes aquest llarg camí, ets concient que la teva filla encara no ha nascut, almenys així ho vaig viure jo , i sempre vaig pensar que la Valèria sería nascuda en el 2006 i
el destí va fer que així fos.

Avui,
com un dia més durant aquest 4 anys, m’ he enrecordat de tu,
m’ enrecordo cada dia de tu, si de tu, Sra de la Panxa.
Tant debó tingués un nom ,una foto o almenys alguna dada teva per donar-te les gràcies.

Quan la miro a ella, m’ enrecordo de tu,
però avui es un dia molt espècial per a nosaltres i potser un día molt trist o dolorós per a tu.
Avui la Valèria Chun Yàn fa 4 anys,
4 anys que de tu va nèixer la nostre filla,
tu que la vas dur nous mesos dins teu, que la vas cuidar, la vas estimar,
li vas donar lo millor de tu per ser com es, espècial…
Tu que vas ser la seva Mare durant 9 mesos per passar a ser la Sra de la Panxa.

Jo, com a mare ,no vull ni puc jutjar-te pel que vas fer, potser obligada per les circumstancies del país en el que vius, potser obligada per un home que no la volia, o una mare que et deia que eres molt jove per tenir fills, o potser ,
potser per mils raons que mai sabrem .

Jo, nomès puc donar-te les gràcies una i mil vegades pel teu gest,
per a mí un gest valent, heròic i dur, molt dur , un gest que com a dona diu molt de tu.
Gràcies al teu gest avui nosaltres som molt feliços,
tenim a la teva Oreneta de Primavera, un troçet teu, la vida de la teva vida .

La nostre filla comença a fer preguntes,
preguntes que tenen breus respostes , i que ella encara no es prou conscient del seu significat.
Preguntes que em van pensar en tu , preguntes en les que les respostes m’ agradrien que fossin unes altres,
respostes en les que li pogues dir la veritat que desconec,
respostes en les que li poguessim dir el nom de qui vas ser la seva Mare durant els 9 mesos que va ser dins teu,
i que ara ets la Sra de la Panxa….

Ara es petita, però un dia no molt llunyà voldrà sapiguer totes aquestes respostes i nosaltres estarem aquí,
per respondre tot lo que sabem, per fer que aquest moment sigui màgic,
potser ella no s’enrecordarà de tu,però que pugui dir orgullossa, vaig neixer de la Sra de la Panxa.

Per tu, siguis on siguis, que cada dia cuidas d’ella, l’ estimes i la protegeixes,
Per tu, es el seu primer somriure que els meus ulls veuen cada matí.
Per tu, son els petons que ella tan dolçament ens fa,
I per tu son les abraçades que ens fa mentres et diu t’ estimo.

Per tu, Sra de la Panxa,
sempre tindrem un record,
un pensament i un motiu d’agraïment.

Gràcies, siguis qui siguis i
estiguis o estiguis.

Roser ,Jordi i Valèria Chun Yàn

Carnestoles a l' escola

2010-02-12T17:01:00.012+01:00

Aquesta setmana ha sigut una mica mogudeta,cada dia a l' escola han portat una cosa diferent per disfrassar-se.

Dilluns el davantal, dimarts una corbata, dimecres un barret ,dijous, uns mitjons desaparellats i per fora dela pantalons, i divendres la cara pintada a més de tot lo de la setmana.
A ella li encanta , així que cada dia a anat molt contenta a l'escola.

Us deixo unes fotos perque en gaudiu.

I demà la rua del Carnestoltes de St Joan.

Fotos del cine

2010-02-07T23:33:00.004+01:00

Anem al Cine

2010-02-07T23:00:00.002+01:00

Perdoneu que ja fa dies que no escric res, però es que porto un més una mica mogudet....
si tot va bé en un més us en podré explicar més cosetes...ara com ara son Top Secret,jajaja

Avui ha sigut un dia especial , hem anat per primer cop amb la Valèria al cine,ja voliem anar per vacances de Nadal, però entre apats aquí i allà, tió, reis no vam trobar ni el moment ni la peli , però ara sí.
Hem vist Tiana y el Sapo, es una peli molt xula,amb moltes cançons i molt ben feta.
La Valèria a entrat al cinema com si ho conegués de tota la vida, corrent pels passadissos i super emocionada.Ha volgut crispetes de les salades, no de les de colors que son dolçes, així que amb el seu mega cubell de crispetes cap a la sala.
Hem entrat que ja era fosc, i a la porta s' ha acollonit un mica, però un cop ha vist la mega pantalla, ja està.
Sentada al seu alçadó amb les crispetes entre les cames, s' ha quedat embadalida, de tant en tant em miraba i deia, m' agrada molt amb un somriure.
La peli ha durat casi 1 hora tres quarts, ja al final,volia baixar per ballar les cançons i li hem deixat.
Li ha agradat tot ,menys quan surtia el dolent i els ombres dolentes, que deia, mama que s' acabin que no m' agraden que son dolentes......(com saben diferenciar lo bó de lo dolent?)
Tot sortint del cine hem anat al dinar al McDonals , ja que s' havia portat super bé per ser la seva primera peli en pantalla gran, i aixó mereixia un premi, haguessim anat igual , però de cara ellà li dona molt valor.

Ja ens ha dit que vol repetir un altre diumenge.

Nosaltres encantats de que li hagi agradat.Ja tenim una cosa més per fer els diumenges.....

Petonets.

Torna a ser 11 de gener

2010-01-11T15:35:00.002+01:00

Avui tornar a ser un dia molt espècial per a nosaltres i per a la nostre princesa.
Ja han passat 3 anys, un 11 de gener del 2007 ens assignaven....
Un dia com avui veïem per primera vegada la cara de la Valèria,les seves mans,
els seus peuets, el seu cos petitet de bebé.
Coneixeriem la seva breu historia, ja que nomès tenía 10 mesos i uns dies,
cada dia tinc molt presents cada un dels sentiments viscuts desde aquell dia, un dia per una mirada, un altre, per un gest, un somriure, una foto, una canço,un m' he enfadat.....
cada dia dono gràcies per que avui fa tres anys el CCAA ens assignès a la nostre Oreneta de Primavera.

Que ràpid que passa els temps quan pots disfrutar d' aquesta personeta que tan ens omple, que ens dona alegria, que ens fa enfadar de vegades amb coses de nenes,i que et diu un t' estimo molt a l' orella tot agafada al coll com un mico sense deixar-se anar.

La veritat es que desde fa casi tres anys,no hem deixat de mirar els albums de fotos, però sobretot els videos del viatge, del nostre gran viatge, a la Valèria li encanta veurel's una i una altre vegada,no s' en cansa mai.
Va ser una dia molt espècial per a nosaltres com a pares, per a la família del cor, la nostre família, els amics, els veïns i tots aquells que tant hem esperat per conèixer a la Valèria,
mai, per molt de temps que passi, mai el podre oblidar, va ser el seu día i el nostre.

Li falta molt poc per fer els 4 anyets i pensar que fa 3 era un bebito....
Ara ja començem amb les preguntes i les respostes que ella pot entendre, però això crec que anirà a més cada vegada i amb una simple resposta no hi haurà prou, ella voldrà saber més.

Tant debó la seva germaneta Martína arribi ben aviat i la Valèria pugui viure aquests moments tant macos amb la historia i el viatge per anar a buscar la seva germaneta, potser tot serà molt més fàcil.

Felicitar també a totes les famílies assignades aquest mateix dia tant a la Icaa a Barcelona com de la resta de comunitats, però molt en espècial a les famílies de la nostra família del cor, que aquell dia, tal i com nosaltres el seu somni es feia realitat amb una carona bonica.

Petonets
Roser.

Mini Vacances

2010-01-04T09:45:00.002+01:00

Aqueste dies de nadal estem disfrutant de les vacances
de cole de la Valèria, de les vacances de feina del papi Jordi i de les meves vacances de paro,jajaja
Així que com a un dels regals del Tió per tots tres
ens va cagar una estada a Port Aventura per a dos dies.
Ja fa temps que volíem anar amb le Valèria per Nadal, però l' any passat no recordo el perquè no vam poguer anar-hi, i d' aquest any no passava.
Ara ja es més gran, menja de tot i no hem d' anar carregats amb tapers, termos i bibis i les mils coses que necesita un nen.,doncs res, unes mudes a la maleta, algo per berenar, la seva nova nina Sumoke i capa Port Aventura.

Han sigut dos dies genials, hem disfrutat moltissim de tot el parc tot guarnit e il.luminat de nada, que maco que està tot....

hem vist tots els espectacles de tot arreu, sense haver de fer cues, era arribar i entrar, perfecte.
Tots molt macos, però en espècials els de la Xina, hem vist un de titelles xinetes,molt,molt maco, a on unes nenes es fan amigues d' un panda petit que volia ser caçat per un caçador dolent, i el panda petit cridava a la seva mare, li deia - mamiiiiii, mamiiiii, i al final una mami tamany gegant ( una persona de veritat) venia a buscar al seu fillet.

Imagineu-se la cara del nens, però jo hem quedo amb la de la Valèria, nomès feia que dir, mamiiii, mamiiii i quan surt la mare, va flipar...i em va dir, mama, el panda estaba a la Xina i la seva mare el va a buscar, com jo, veritat?
Tot l' hotel super maco, amb un arbre de nadal centrel gegant, les habtacions super, super grans, la Valèria ha estat saltant com una loca cada vegada que estavem a l'habitació.
El menjar boníssimmmm.

Vamos que ha sigut una passada aquest dos dies al parc.

Bueno, us podria explicar mil coses més, però us deixo une imatges.
Hi han moltes, però moltes més s' han quedat sense possar.les, ja semblaria un video d' un casament,jajajaja

Petonets

Roser.

Quins records

2010-01-04T09:39:00.002+01:00

Ja tornem a ser 4 de gener,
ja ha passat un altre any,mare meva que ràpid,
però tot i aixó ho recordem com si fos avui mateix.
Les sensacions son les mateixes, la mateixa emoció al recordar-ho,
al tornar a llegir la noticia i tot l' ho escrit al meu blogg durant aquell dies .
Tot plegat va ser magic e irrepetible.
Així que us deixo l' escrit que ja vaig possar avui fa un any.

Tant debó la Martína arribi també una nit de Reis, seria la bombaaaa

Petonets i Feliç 2010.
Roser

23/09/2005 Assignats

Ja feis dies que esperavem poguer veure aquesta notícia a la pàgina d' AFAC,
va ser el millor començament d' any que mai hem tingut.

4 de enero de 2007

El CCAA confirma en su página que la fecha de corte de las asignaciones es el 27 de septiembre de 2005.
Calculamos que serán entregadas a las familia a partir de la semana que viene.

A partir d' aquest dia estem pendents del telèfon esperant la trucada que ens permetrà coneixer per fí a la nostre Valèria.
Quina emoció, ja es oficial que estem assignats,
ara nomès cal espera una mica més.....

Seguirà......

Per a vosaltres

2009-12-21T19:56:00.005+01:00

Un Nadal especial
Fins que un mateix no senti la veritable alegria de Nadal,no existeix.
Tot lo demés es aparença,molts adornos.
Perque no son els adornos,no es la neu,no es l’ arbre ni la llar de foc.
El Nadal es l’ escalfor que envolcalla el cor de les persones,
la generositat de volguer compartir-la amb els altres i l’ esperança de seguir endavant….

Us ho desitgem de tot cor
Valèria Chun Yàn, Roser i Jordi.

Altres bloggs.

2009-12-03T23:37:00.003+01:00

De tots es sabut que hi han molts bloggs i per gustos els colors,oi?

Jo en tinc un bons llistat de blogg que segueixo i per que enganyar-nos alguns amb més frecüència que d' altres, sempre t' atrau un més per alguna cosa en concret,no?
Doncs per mi sí, a dia d'ávui en tinc dos que m' els miro, llegeixo i remiro cada dia, i us podria dir més....que a vegades espero que la seva autora escrigui en ell, es com llegir un bon llibre
d' histories en les que cada dia s' explica quelcom diferent al dia anterior...

Un es "amb la meva princesa" de la Silvia, la mare de l' Aina i també de l' Ona,que molt aviat la podran anar a buscar a la Xina.Desitjo que poguem anar junts.

I el segons es Cardona, Mali, Conecction de la Marta, ella també es mare i està a 15 dies i escaix de poguer abraçar al seu fill Madou per primera vegada.

Tots dos blogg son ven diferents, un es de pell bruna i ulls ametllats i l' altre del color de la xocolata amb aquell bon sabor a cacau.

La Silvia, la conec desde el juny del 2005 i va ser per messenger, encara recordo la tardes que passaven davant de l' ordinador xerrant de les nostres pricesses, encara guardo alguns dels mails de llavorens.
A dia c d'avui més de 4 anys, la nostre amistat perdura, esn veiem bastant sovint, no tant como voldriem i aixo que nomès estem a poc més d' una hora de camí, pero malgrat poguer quedar una tarde per fer un café, jo sé que nomès tinc que agafar el telefon que allà és ella.I aixó que jo no sóc de trucar a la gent si no es important....

Ultimament hem parlat alguns cops més pertelefon, m' ha ajudat a reforçar el meu optimisme davant l' espera de la Martína a Xina, encara que jo tinc les idees molt clares al respecte....

La Silvia es d' aquelles persones que quan ens trobem en sortides de la familia del cor i ens quedem a dormir es por passar hore i hores xerrant i jo hores i hores escoltant-la, amb ella pots tenir una bona conversa, fins i tot a vegades quasi bé ens ha surt el sol, o un amic entra per dir, que? no penseu anar a dormir,jajajaja

Quan l' escolto, em sap transmetre pau, tranquilitat i sabiduria, i que no quedi que també ens fem un tip de riure, pero ella té un saber estar i un saber parlar que m' agrada
També dir, que tot i que som molt diferents en alguns aspectes, som molt iguals en molts d'altres, i les nostres filles s' assemblen moltisim de caracter i aixó encara m' uneix més a ella.

Gracies Silvia per compartir amb nosaltres el teu mon,no deixis mai d' escriure, ets com una droga bona......i per ser com ets, una lianta, ai no,jajaja una bona amiga.

I l' altre persona es la Marta, no ens coneixem en persona i aixó que estem a 20 minuts en cotxe, potser ni aixó.
Vaig coneixer el seu blogg un dia buscant en internet gent que adoptaba a Mali, i la vig trobar, li vaig fer unes consultes i molt amable ella
em va ajudar en tot.Desde les hores segueixo el seu blogg.
Amb ella veig reflectida en coses que vaig fer jo mentres esperava a la Valèria, ella està a punt de anar a buscar a en Madou, el seu fill, el seu tressor i nomes per aixó l' envejo, com a mare....

També m'a grada molt com escriu, llegir el seu blogg es estar amb ella allà mateis, al mateix lloc desde on està escribint i es com si ho estigues llegint sinó que lla amteixa al meu costat m' ho està explicant.
Marta, que tot vagi molt bé a Malí, molt anims , que en Madou està a pocs dies d'estar amb vosaltres per sempre més, tot plegat es una maravellosa aventura.

hem queda pendent le desig i el retall per la banua d' En Madou, i coneixeus en persona, però això ja serà després de Reis, no em vull perdre l¡ oportunitat de coneixer en Madou , que ja es com una mica de tots.

Gracies Marta pel tot lo que escrius al teu bloog, espero i desitjo que quna arribis amb en MAdou segueixen escrivint al blogg,
t' estarem esperant...

Roser

Martína, dos anys més aprop teu

2009-11-30T00:55:00.002+01:00

Doncs, si, ja veieu, seguim de celebracions....
Avui es cumpleixen dos anys desde que vam tirar endavant la nostra segona aventura a Xina.
Voliem tornar donar-li una germaneta a la Valèria , així que encara no 9 mesos després d' agafar per primera vegada a la Valèria entre els nostres braços i no deixar-la anar mai,estem aquí, inmerssos en aquesta llarga espera,esperant i desesperant , però amb el cap ben centrat i sapiguent que aixó té un final,un final feliç i que ven aviat la Martína serà entre els nostres braços com ja va fer la Valèria un 26 de febrer del 2006.
També volem felicitar a una família molt especial per nosaltres , avui ells també celebren els dos anys del primer dia de la segona gran aventura.Ja vam compartir junts la primera aventura i es un orgull poguer fer-ho aquesta segona vegada amb ells.

Juan, Ali i Cristina Limiao
Moltes felicitats.

Petonets
Roser

23 de novembre

2009-11-24T15:09:00.003+01:00

ho volia escriure ahir, però va ser impossible....

Tots els que heu estat o esteu en aquest maravellós món de l'adopció sabreu que tenim moltes dates especials durant aquest llarg camí fins arribar a fer realitat el nostres sommi, que es ser pares i/o mares.
per a nosaltres un d'ells entres molts es el 23 de novembre.
Un dia com aquest però de l'any 2004, començava la nostra gran aventura , el nostre viatge cap a Xina, la llarga espera, res comparat amb ara, el principi d' un gran sommni que es faria realitat, el començament d' una gran amistat amb molta gent, pèro sens
dubte amb la nostre Fmilia del Cor, tant estimats per nosatres.

Celebrem que ja han passat 5 anys desde aquest dia, encara el recordo com si fos ara mateix....

Tot just sortíem de l' Hospitat Teknon d' una operació meva, una de tantes, amb el resultat de no poguer tenir fills biologics, però amb una porta ben oberta al món de l'adopció,
un món ven desconegut per nosaltres, erem novatos, però estavem dispossats a fer tot el que
s' hagès de fer per ser pares.

Recordo,que jo vaig dur els papers de la sol.licitud d'adopció a l' hospital,faltava firmar-los, i allà ,
tot just abans de sortir, quan el Dr li va tornar confirmar el diagnostic al meu home, llavorens encara incredul , va firmar els papers.
Tot sortint de l' hospital vam decidir portar-los a Icaa, ell em deia,

anem a casa i ja tornarem un altre dia, però jo, més toçuda que una mula, no vaig volguer deixar passa aquell dia, era un pressentiment, tenia que ser aquell dia.....

Durant tot el procès hem tingut dies 23 que hem de celebrar, entre ells la data de registre al

CCAA, 23 de setembre del 2005, i altres....

També aquest dia vaig començar un diari personal on li explico a la Valèria, a la meva Golondrina de Primavera tot el que vam fer fins a arribar a ella,imagineu-vos a dia d' avui encara l' estic escrivint....

Serà el seu regal, per quan? no ho sé, potser per quan ja sapigue llegir, o per quan pugui entendre lo que vol dir adopció, potser serà el seu regal de comunió o de majoria d' edat , als 18 anys, jajaja!!!!

En ell també li parlo de la Martína la seva germaneta , de la seva historia i de com portem aquesta llarga espera....

Nomès em queda donar

gracies a la nostre filla per aquests maravellosos 5 anys,

dels quals casi 3 els estem disfrutar amb ella.

I es que el temps passa massa ràpid, quan estas emb ella

i massa lent quan esperes a la Martína.

Va de contes

2009-10-01T01:41:00.004+02:00

Com ja he fet referencia en l'entrada anterior ,la Valèria té bastant contes relacionats amb l'adopció i els diferents nens que hi han al món.
Ara fa uns dies que hem tornat a llegir contes al vespre, un cop som al llit apunt de dormir, i dic tornat per la següent raó, de més petita, li explicavem conte i li cantavem alguna canço bressol per dormir, però ho vam haver de deixar, perque quan acabavem ella aplaudia i deia una altre, un altre, i va ser pitjor el remei que la malatia,jajajaja
Ara ja es més gran i d' ençà que anem a l' escola del grans vol un conte cada nit, ja sigui llegit o inventat ,doncs ara fem un, demà un altre, sempre triant un que ella pugui entendre, que pugui mirar els dibuixos i els entengui, un en el que ella s' identifica i pot fer preguntes que sap que tindràn respostes, docsn remenant, remenant va sortir aquest.

La Princesa que va venir de la Xina.

Crec recorda que m'el va recomenar la Noe si mal no recordo i deseguida el vam comprar, recordo donar-li una ullada i posar-lo amb els altres, per quan li toqués el seu torn.Si algo faig es llegir-me el conte abans d'explicar-li a ella, així li puc fer diferents veus, posar-me en situació i donar-li més vida al conte.
Però quina va ser la meva sopresa al llegir-lo...us escric uns trosset del conte i veure que fort es aixó del fil vermell i el destí.

Així va ser com el rei i la reina es van trobar a la capital del nord, a la qual els seus habitants

l' anomenen "Beijin".
Tot junts amb altres pares i mares van arribar a una bonica ciutat que es reflexava al mar, i de sobte va sorgir el gran drac carregat de princeses.Sis nenes petites i precioses.
Però com sabrem d'entre totes elles, quina serà la nostra? van preguntar aquestes persones en veu baixeta.
El gran drac va contestar, cadascuna de les vostres princeses té una senyal que l' identifica.
es una senyal molt especial que només vosaltres podeu reconèixer.Mireu bé amb els ulls del cor i diferenciareu, sense problemes, qui és la nena que us està esperant.

Els nostres reis van descobrir en aquell mateix instant al seu desig "Chun"de Primavera.

La nostra petita Valèria la igual que la petita princesa del conte també es diu "Chun", Primavera , així que ja veieu que un cop més, casualitat o el fil vermell?

Un petó a la nostra Valèria Chun Yàn, que vol dir, Valiente Golondrina de Primavera.

A veure si el fill vermell segueix actuant i ens porta aviat a la Martína.

Roser.

P.D També tenim algún conte que parla d' una Martína ratolina, però aixó serà un altres dia.

Esperándote

2009-10-01T00:58:00.004+02:00

Doncs aquí el tením....
Va ser tota una sorpresa que no ens esperavem,tot i que haig de dir que la nit anterior el vaig veure a les llistes i em va cridar l' atenció, el vaig estar mirant, però com que ja era molt tard vaig pensar, demà em poso en contacte amb la Silvia i li demano un exemplar per la Valèria i la Martína.
I les coses del destí, al matí següent, sense nosaltres
sapiguer-ho,el carter ens ho deixava a la bustia.
Intento comprar contes i llibres per Valèria, que després pasaran a mans de Martína, que mitjançant les seves lletres i dibuixos l' apropin una mica més a la seva realitat, la d' esser una nena adoptada,contes i llibres relacionats amb l' adopció, hi han molts, de molts tipus i de molt colors,pero aquest es diferent a tots, els poden llegir totes les persones, tots els pares i les mares, però molt especialment tots els nens i nenes, sigui el que sigui el seu pais de naixement....

M' ha soprprés molt gratament, ja que no es el típic conte d'adopció, es més, ens ha encantat, es molt maco.El test,el que vol transmetre i el que transmet...
m' ha semblat genial l' opció de poguer llegir-lo si ets familia monoparental, i els dibuixos que em diueu? sense paraules,oi? molt macos i molt originals al dibuixar persones i nens d'altres raçes.
Us recomanu que si no el teniu el compreu,es molt maco que els nostres tressors tinguin un conte com aquest.

Silvia, 1000 gracies per ser els primers després de tu en tenir-lo a les mans, guardem la nota amb molt de carinyo, però ens falta lo més important,així que queda pendent pel dia que ens trobem i coneixem personalment que ens el signis i dediquis, a la Valèria i a la Martína, els meus dos tressors de la Xina.

Aquella mateixa nit la Valèria ja s' el mirava.

Anem de casament

2009-09-25T18:27:00.004+02:00

El passat dissabte dia 19 vam anar de casament,
era el primer per la Valèria i encara que ja hem anat a algunes festes amb ella, cumpleanys de les nostres nenes del cor, de la familia, d'amics i el seu bateig,
que va ser el seu primer gran acte social, tincs que dir que en aquest casament va triunfar,era el centre de totes els mirades, tant per part del nuvi com de la núvia, la meva cosina.
En tot moment es va compartar molt bé, bueno, com es ella, tranquileta,
un cop al restaurant va sopar amb nosaltres a la taula,i tot semblava que to seguit ja s' havia acabat el día per ella,feia cara de cansada,i es clar, no habia volgut fer migdiada...total que eren tres quarts d' una quan els nuvis vam obrir el ball amb un tango, tot seguit musica pachanguera tipica dels casament i allà estava ella, amb una marxa que molt grans no teníen.Ho ballava tot, sola o amb els tiets,fins i tot vam fer la conga i ella era la primera, era per veure-la, quin riure...

Total que a les 3 menys 20 de la matinada la vam haver de treure del ball plorant com una madalena que no vulia marxar, que volia ballar, tot i aixó vam marxar i tot va ser posar-la a la cadireta del cotxe que ja se li tencaven els ulls...i es que portaba 17 hores desperta...
Aquí us deixo unes imatges.

Dies d' escola

2009-09-25T16:57:00.010+02:00

Avui ja fa 8 dies que la nostra "Golondrina de Primavera" va iniciar les classes a l' escola dels nens grans.
En un principi anavem una mica a l'expectativa,a veure com era el seu primer dia, pèro haig de dir que ens va sorpendre i molt gratament, lo que ens imaginavem uns moments tensos i dramàtics van ser canviats per uns altres de tranquils i segurs, així va entrar ella, segura de sí mateixa i molt contenta, no com jo, que al contrari tenia un nus a la gola que casi no em sortien les paraules.

Doncs de la mateixa manera que va entrar va sortit, però vam pensar que aixó
era l'euforia del primer día d'escola, que ja veuriem al matí següent,però no,cada dia a sigut millor, va molt contenta i tornar encara més.Està asentada al costat del seus amics Dídac i Josep,amb els que ja compartia clase el curs passat al Xiulet.
Haig de dir que vaig una mica de vólid, ja que les hores que està a l' escola no deixa temps per fer gaires coses i menys encara a la tarda, entrant a les 3 i sortint a 2/4 de 5, però bueno, es lo que hay,jajajaja

La Valèria, els que la coneixeu sabeu que parlar molt, però d'ençà que va a l'escola es que no calla, em recorda a la nostra veina Abril quan tenia la seva edat, era una xerrarire, i ara miro a la meva petitona i la veig tant gran quie a vegades em fa una mica de por, els dies pasen molt ràpids i creixen massa depresa.
Tant debó la Martína arribi ven aviat i pugui disfrutar d' aquesta maravellosa infantessa amb la seva germana Valèria.

Aquí us deixo algunes de les fotos dels primers dies d' escola.
Un petó

Roser

S' ha acabat l' estiu

2009-09-16T01:09:00.002+02:00

Doncs aixó sembla, no per data si no pel temps que està fent, almenys aquí a St Joan.
Els matins son freds i apagats , i les tardes amb aquell ventet que bufa ben fred
i que ens obligar a portar una maniga llarga, son dies més de tardor que d' estiu, però esclar a dia 16 de setembre que volem, que duri l' estiu per sempre?
La veritat es que aquest any ha sigut un estiu de molta calor, i mira que a mí el sol i la calor m' encanten, però ha sigut llarg per a molta gent.

Aquest ha sigut el primer estiu que en Jordi, el meu home i el papi de la Valèria ha pogut disfrutar de un més seguit de vacances, feia temps que no ho feia i la veritat es que les hem aprofitat.
Vam passar 8 dies a Beas amb uns amics i les nenes,aquest any ha sigut el segon que hem fet vacances junts i es que si la companyia es bona tan se val el lloc,no?
Hem disfrutat moltissim, de les nenes,de la piscina, de les bones tapitas i les cervesses...
Tot seguit tornant ens quedem un dies a casa ,els justos per desfer la maleta i tornar-la a fer, aquest cop marxavem nomès per un cap de setmana, però ens van tractar tant i tant bé, que ens vam quedar 9 dies.
Arribavem de nou un diumenge a casa i el dimecres vam tornar a marxar, aquest cop a la Cerdanya, nomès per dos dies,i per fí tornem a casa....encara ens queden uns dies i els volem aprofitar per anar a la piscina....

Durant aquestes vacances la Valèria ha dormit amb nosaltres, al seu llit però junt al nostre, ha sigut molt maco i divertit,tenir-la tant aprop, despertar-me a mitja nit i notar les seves cames a sobre meu, o al matí, quan entra una mica de sol per les finestres i veig la seva carona dormida....ara té una edad en que està molt graciosa i divertida , però no fa gaire cas, està una mica rebotona i defensa les seves coses a capa i espada,amb uns crits, cosa que fins ara es posava a plorar...serà el canvi en les rutines de l' estiu?

Ja tornant a casa li vam explicar que ara ja s' havien acabat les vacances i per tant cadascú a dormir al seu llit i ens diu que si, que ho sap i ho entenc, però la festa comença quan a l' hora de dormir diu que no, que ella vol al nostre llit, mira-la ella....
i hem diu,jo encara flipo, mama ara vaig al teu llit i dormim, d'aquí una estona tu t' aixeques i em portes al meu llit i t' en vas al teu una altre vegada i quan sigui de dia jo et crido i em vens a buscar per tornar al teu llit, vale?

crec que encara estic rient, però lo que va ser la gracieta de la primera nit, s' ha convertit en la canço de cada nit per anar a dormir, i si nó, ella al seu llit, però amb mí al seu costat, imaginat en un llit de 90 les dues, no en un raconet i de costat perque ella ara es mou bastant fins que s' adorm,i si intentava aixecar-me per marxar em deia,vas a fer un pipi? doncs desprès tornes.....això sí, he pogut dormit moltes nits com ho feiem quan era petita i la duia al meu llit, hem dormit com una hamburguesa, ella damunt del meu cos,amb el cap al meu pit escoltant el bateg del meu cor, una altre cosa per tenir més juerga i no dormir...
Així que ja veieu les nostres histories d' estiu, aixó sí, el temps que he passat amb ella aquestes nits no té preu....

Avui dia 16 comença l'escola, l' escola dels nenes gran i hem pogut aconseguir que vagi al seu llit, però ha trigat moltissim a dormir-se, que si agua,que si mocos,ara pipi, els ninos i jo no sé quantes coses més, que al final s' adormit de cansada, i suposo que les nervis i l' emoció de començar una escola nova també influeix.
Doncs bueno, ja ho tenim tot preparat però aixó serà demà en una altre entrada al emu blogg, ara m' en vaig a dormir, si puc, que sembla que la que comença demà l'escola nova sigui jo....quins nervis.

Un petó
Roser.

7 d' agost del 2009

2009-08-10T18:19:00.004+02:00

Encara que sigui uns dies més tard, volia fer aquest escrit en el meu blogg,
ja han passat 365 dies desde que van registrar el nostre segon expedient al CCAA.
365 dies que han passat ràpids, ja que tenim a la Valèria amb nosaltres i amb ella els dies passen així, molts rapids,
disfrutem al màxim d' ella, de cada cosa que diu, de cada gest que fa amb les seves mans, de cada mirada mirant la vida , de cada somriure que ens fa i de cada petó que ens regala ple d' amor.

Amb ella l' espera es diferent....

365 dies esperant per tu Martína, ja podem dir que ens falta un any menys per
tenir-te als nostres braços i abraçar-te, fer fer-te mils petons i per veure el teu sonriure.
Encara hem d'esperar un quants dies més, potser alguns anys, però nosaltres sempre estarem aquí, a l' altre banda del fil vermell tivant tant fort com el primer dia, amb els mateixes forçes, amb la mateixa energia i cada dia que passa escurçant aquest fil vermell, que ven aviat ens unirá per sempre...

Segurament i no m' equivoco encara has de ser desitjada i concevuda,
però per nosaltres ja existeixes dins del nostre cor desde fa molt de temps, desde que vam viatjar per primer cop a Xina a buscar a la teva germaneta Valèria,
desde a les hores, sabem que tu ets allà, que ens esperes i que hem d' anar a buscar-te.
Ja tenim diferents dates que en la teva espera celebrem,30-11-07, la data de sol.licitud al Icaa, el 07-08-08 data de registre al CCAA...però la més important
l' estem esperant, la data de la teva asignació, la data en que per fí et podrem veure en foto i coneixe't....

per tot aixó, Moltes felicitats Martína, siguis on siguis....

La mare, el pare i la Valèria Chun Yàn
Un petó

P.D També volem felicitar al Juan, l'Ali i la Cristina Limiao que esperen a la Judit.
Familia, amics i companys durant la nostre primera aventura a Xina i ara també amb la segona.
Felicitats familia per aquest primer aniversari al CCAA

Vacances d' estiu

2009-07-31T17:01:00.003+02:00

Hola a tots
Estaré uns dies sense escriure ja que comencem les vacances i marxem uns dies amb uns amics, així que ja ens veurem a la tornada .
Ja us explicarem moltes coses i penjare moltes fotos.
Un petó i bones vacances a tots i totes....
Roser

Tinc un premi

2009-07-28T09:12:00.004+02:00

Quina sospresa! nomès obrir el correo veig que tinc un premi
AQUEST BLOC TÉ LLUM !!
(No puc copiar el dibuix del premi)

L'he rebut de la ma de la Silvia, la meva amiga i familia del cor.
http://amblamevaprincesa.blogspot.com/
Moltes gracies princeses.

Les normes d'aques premi són:
Enllaçar el bloc d'on prové el premi i deixar un missatge conforme s'ha rebut.
Escollir cinc blocs que segons el meu criteri tinguin llum i donar-los el premi.
I ara el tinc que passar,no? doncs va per

El Blogg de la Pere i Carme http://pereicarme.blogspot.com/
El Blogg de la Marta i l' Anna http://conelcorazonenchina.blogspot.com
El Blogg de Mar http://semay-lij.blogspot.com/
El Blogg de Laura http://unviajedistinto.blogspot.com/
I per ultim el Blogg de l' Eli http://3trossets.blogspot.com/
Doncs vinga ja els teniu....

Un petó
Roser

1er any del meu Blogg

2009-07-27T15:49:00.006+02:00

Avui hem vull felicitar, i a vosaltres, avui celebre el meu primer aniversari del meu blogg.
A tots els que m' he estat llegint durant aquest any, encara que alguns mesos no he escrit gaire o res, pero es reconfortant sapiguer que sempre algú llegeix els meus pensaments, sentiment, o coses que ens pasen o fem ....

Aquest blogg el vaig obrir per la Valèria i la Martina, tot just acabavem d' enviar l' expedientde la Martina per que es registres al CCAA i ara estem apunt de fer un any q desde la data de regsitre.
La Valèria com sempre, tant guapa ella, però ara ja més gran i alta, tota una doneta de casi 3 anys i mig, i sembla que va ser ahir quan la vam abraçar per primer cop.

El temps passa massa ràpid per tots,per ells i per nosaltres, tant debó ho tinguem que celebrar molts aniversaris del blogg sense la Mártína i que ven aviat pugi penjar la seva foto d' asignació...
Us deixo el primer escrit que vaig fer aquell dia...

diumenge, 27 / juliol / 2008
Primer contacte amb el blogg

En primer lloc agraïr a la Silvia, que m' expliques el funcionament del blogg, sense ella ara no escriuria aquestes ratlles.....
Encara vaig un amica perduda, és el meu primer blogg i necesito practica i temps per fer un blogg personal sense arribar a ser un diari ..
Li dono les gràcies també a la meva filla Valèria Chun Yàn, sense ella potser no hi seria aquí ara fent aquest blogg,ni compartint tots els bons moments que t' aporta ser mare amb molta gent, entre elles el meu marit en Jordi.
També i sense volguer ser pesada ni repetir-me, a la que serà la nostre segona filla , la Martina, encara que no hagi nascut per nosaltres ja existeix dins dels nostres cors i l' estimen desde el mateix moment en que vam decidir tornar a ser pares ....
Doncs això, de mica en mica aniré omplint aquest blogg que avui a 27 de juliol de 2008 escric per primera vegada.

Una abraçada
Roser

Llar d' Infants Municipal El Xiulet

2009-07-20T16:58:00.005+02:00

Aques és el nom de la Llar d' Infants de st Joan a on la Valèria ha pasat tot un curs escolar, el primer de la seva etapa escolar i l' últim, ja que ha fet P-2.
Quan vam a anar a la jornada de portes obertes ja ens va agradar moltisim i estavem convençuts que allà ella estaria molt bé,i no ens hem equivocat.

Ja ha pasat tot un curs i sembla que va ser ahí quan la vam portar per primera vegada, aixó era un 18 de setembre i ara un 17 de juliol, 10 mesos després ja s'acabat....
Durant tot aquest temps han passat moltes coses, desde els primers plors a l'hora de deixar-la l' escola, fins a ara que hi anava super contenta amb la seva motxilla penjada a l' esquena.

Divendres va ser l' últim dia d' escola per la Valèria i per nosaltres...
El Xiulet va preparar una gran festa de fí de curs, amb animació infantil,una obra de teatre del conte de la Rateta Presumida que els pares de l' AMPA vam preparar,també amb animació de malabars amb foc,i un berenar sopar, ummm, molt bona la pizza.

Els nens i nenes els hi van fer un regal a la seva mestre, un album amb dibuixos, fotos i dedicatories per ella.
També els pares els hi fam fer un regal a cada mestre de P-2,la tecnica, les del menjador, la secretaria i a la nostre super directora.

La veritat es que només podem dir coses bones d' elles i del tot el equip del Xiulet,
totes elles han fet que aquest any sigues molt especial per nosaltres...ens fa molta pena que ja s' hagi acabat, però així són les coses...la nostre filla es fa gran i al setembre començarà P-3, a l' escola del nens grans, El Joncadella.

Aquí teniu l' escrtiq ue vaig fer per elles....

Al Xiulet Curs 2008-2009.

Un 18 de setembre va començar les clases una petita nena,
nascuda molt lluny d’ aquí,
tenía dos anys i mig,duia bolquers i pipa al dormir.

Cada matí anava a l’escola amb una motxilla penjada a l’ esquena,
els primers dies venia buida ,
però mica en mica s’ ha anant omplint de moltes coses,
de moltes activitats, de moltes sortides,
de moltes experiències noves i de nous coneixements que al llarg d’aquest curs a aprés a assimilar.
De nous amics i molts companys amb els que el proper curs potser compartiran de nou la mateixa clase.
El curs ha passat massa ràpid, però ha sigut molt intens.

La nostre Oreneta de Primavera( el seu nom en xinès)
empendrà de nou el vol per seguir el seu camí,
però aquest cop no ho farà agafada de les vostres mans,
unes mans que sempre han estat durant aquest curs que ja s’acava.

Tenim molt clar que aquesta primera etapa de la seva vida en la vostra escola i a la clase dels Domadors
ha deixat una petjada en la seva vida i en les nostres.

Sabem que tot el que feu cada dia amb els nens i nenes es la vostra feina
i que la feu de bon grat,
però no està de més ser agraïts

Gracies Encarna per estar darrera la porta cada matí amb un somriure.
Gracies Ana pels teus “Bon dia Valèria”, dia rera dia,
Gracies Olvi i Luisa per tots els bolquers canviats i dies de paciència a l’ hora de dinar i dormir.
Isa, Mari, gracies per totes les estones després de la migdiada.
Laura, gracies per les estones de reforç a la Rebeca i pels dies que ha ella fet de campana,jajajaja
A totes les altres ,que formeu el millor equip, el Xiulet,
també us volem donar les gracies,d’ alguna forma o una altre heu fet que aquest any sigui fantastic.

Rebeca,no ens oblidem de tu….

Gracies especialmente a tu, per mil coses….per aguantar cada dia el neguit d’ uns pares novell en moltes coses,
per deixar donar-te tantes instruccions
i per preguntar-te unes 80 vegades com ha anat avui?
pels teus consells,per la teva experiencia i la teva dedicación amb la Valèria .

Moltes gracies a totes.

Ens tornarem a veure a l’ escola tan aviat com arribi la Martína , el nostre segon tressor de la Xina.

Jordi i Roser , pares de la Valèria Chun Yàn

Us deixo un slide de la Millor Festa de Fí de curs.

Roser

Un dia a la platja

2009-07-20T15:57:00.004+02:00

Ja fa molts díes que diem d'anar a la platja i per fi ens hem decidit.....
Dinem a casa i després marxem, fa molta calor com per pasar les hores del migdia a ple sol.
Hem arribat a quats de cinc i estaba ben núvol, però de mica en mica el cel s'ha obert i hem pogut gaudir d' una bona tard de plata.
La Valèria s' ho ha passat pipa,només arribar ja anat directament a l' aigua, no li té cap por, vinga d' aquí cap allà amb la seva galleda i les pales.Aquesta es el primer dia de platja per nosaltres tres, encara que ja hem anat dos cops a la piscina , mireu que morena que s' està possant la Valèria, no vull ni pensar com estarà quan acabi l' estiu,jajaja
Al final del día, hem fet un petit picnic per sopar i així podem marxar tard i sopats...
Ara té una edat en la que ens ho pasem molt bé junts, està per menjar-se 'la.
Disfruteu del video
Petonets
Roser

Una Imatge

2009-07-05T16:10:00.004+02:00

Ara fa molts dies que no escric al blogg i he pensat
una imatge val més que 1000 paraules....
Petonets
Roser

De nou al meu blogg

2009-05-11T17:50:00.002+02:00

Hola a tots i totes.
Ja torno a ser aquí, al meu blogg que tant he trobat a faltar.
han sigut 3 mesos sense ordinador, ja que s' ens va espatllar,
així que ara ja torno a estar per aquest mon...
M' haig de possar al corrent dels altres blogg, però sobretot del meu, tinc tantes coses per escriure, han sigut 3 mesos de celebracions per a nosaltres, i encara que sigui tard i fora de les dates escriure quatre ratlles.....però serà poc a poc.....
Primer de tot posar-me al dia amb el correu que tinc vora 1500 mails, després descarregar les fotos de la camara,casi 2000 i de mica en mica estar aquí de nou.

Espero que tots seguiu molt bé.
un petonet
Roser

Temps de canvis

2009-02-09T16:54:00.004+01:00

Ja fa sis mesos que tenim data de registre al CCAA per la Martina i aquesta vegada es molt diferent de quan era la de la Valèria.
L'altre vegada ni tant sols teníem data de registre al CCAA que ja teníem al fuster treballant per fer la seva habitació i al més d'agost del 2005 ja pintavem i decoravem les seves parets....
Ara 3 anys i mig més tard seguim aquí, esperant de nou per la Martina amb la mateixa il.lusió que llavorens però sense cap tipo de feina per fer, ja que tot lo de la Valèria pasarà a mans de la Martína.
Teníem pensat començar a dibuixar la nova habitació per elles dues,ja que la Valèria encara dorm amb barana, malgrat que el seu llit es de 1m x 2m de llarg,i pensabem que ja era hora de donar el pas i treure-li la barana, però a les nits es torna moure molt i ens fa por que no caigui del llit, així que vam dir esperem una mica més....total fins que arribir la Martína, potser la Valèria ja va al institut,jajajaja

Però aquest dies que he estat malalta era entrar a la seva habitació i tot m'agobiava, el color de les parets, el tipo de llum, la decoració, etc...potser perque ja no em trobaba bé del tot, però hem decidit no esperara a fer aquest canvis.

De seguida que comenci a fer una mica més de bó i no faci tant fred que poguer tenir les finestres obertes durant el dia, farem els canvis, pintarem de nou les parets amb altres colors més clars que li donin més llum, un altre tipo de decoració, potser més de nena, ja no tant bebé i el seu llit nou, més baixet i sense ser llit de baranes a més d'un altre llit que serà per ella quan arribi la Martína.Amb uns nordics i coixins nous, tot plegat una nova imatge per la nostre princesa que ja no es tant bebé i aixó s' ha de notar a la seva habitació.

Per descontant que un cop fet les llestres del nom de Martína estaran a la seva habitació tal i com va fer amb la Valèria, encara que de moment no les hi posarem a la porta.....

Un petó
Roser, disenyant el mobiliari i la decoració, amb mil idees noves i fresques....

Unes setmanes....

2009-02-09T16:25:00.003+01:00

Doncs hem tingut unes setmanes mogudetes....
El dijous 22 la Valèria va arribar de l'escola amb febre i per tant divendres ja no va anar-hi.Dissabte 24 teníem la festa d'aniversari de l' Aina així que com que no ens la volíem perdre vinga chutes de Dalsy i Apiretal per que la febre li baixes i estigues perfecte.
Al vespre semblaba que la cosa anava a millor i teníem posibilitats de poguer anar-hi, però ohhh sorpresaaaa a quarts d' una de la matinada vaig ser jo la que vaig començar amb uns freds i unes calors que feien pujar el termomètre a 39,5, quina nit més dolenta, quin mal a tot el cos.
Total que lo d'anar a la festa es va quedar en un intent.....vaig passar el cap de setmana a 39 de febre i no baixava ,a tot això li vam sumar unes angines del tamany d' una cavall que no em deixaven ni empasar-me glops petits d'aigua.
Després de passar per urgencies i sortit plena de medicació vaig continuar amb febre durant dos dies més.
La Valèria estab millor nomès que dels mateixos mocs li fan fer una infecció sobre el llabi i per les galtes en forma de granissa molt lletja, quan ja semblaba que jo li veia les orelles al llop, el Jordi va caure també amb la super grip, així que ja veïeu quina setmana....
El dijous semblava que ja estaba millor i vaig volguer fer la valenta i vaig tornar a recaure fins dissabte.
Tot plegat casi 12 arrosegant la grip,aixó per estar al 100% per començar treballar.
Aquesta s un altre...
La veritat es que qualsevol diria que soc una afortunada per poguer tenir feina tal i com estant les coses i es que vaig pensar a començar a mourem per buscar feina ja que hem queden 6 mesos d'atur i no volia encantar-me , però jolines tampoc cal còrrer tant no?, dels dos primers curriculums que entrego em truquen dels dos per anar a trebalalr, així que ja em veig el dia 2 de febrer treballant de nou.
Un canvi en la meva vida que no esperaba, ja que volia tornar anar a treballar pero no tant ràpid, tot un tranvals en pocs dies, després de casi dos anys d' estar-me a casa cuidant i disfrutnt de la Valèria.
La Valèria s' ha de quedar a dinar a l' escola al matí la porta el seu pare i jo la recullo a les tres.
Però bueno, espero que poco a poc em vagi acostumant al fet que ja no la puc despertar al matí per portat.la a escola, que ja no li vaig el bibi, que ja no li dono ni els petons quan entra a la clase i que ja no veig el somriure que em feia al obrir els ulls al despertar-se.

Doncs ja veïeu que si no he escrit res al blogg no es perque no he volgut si nó per que la sr grip i la sra angines no0 m' han deixat, a to aixó cal dir que encara arrosego algo de la grip....

Un petó molt fort
Roser, esperoq ue ja estigui inmune als virus per la resta d' hivern...

2009-02-07T18:19:00.003+01:00

Em desafien!!!!
La Silvia, la mami de l' Aina, m' el passa i ja que mai els faig i perque no sigui dit aquest els faig ara mateix....

Començo:

-com és el teu despertar?
Fins ara molt feliç ja que cada matí em despertaba amb el sonriure de la Valèria, pero fa una setmana que treballo, començo a les 7 i m' el perdo, el trobo molt a faltar......

-estació preferida de l'any
l' estiu, sens dubte, encara que faci molta calor, el sol i jo sóm amics, i necesito pendre'el per recarregar les piles....a més els sopars al terrat no tenen preu....

-què fas al temps lliure?
intento disfrutar de la Valèria i el Jordi tot el que puc.

-menjar preferit
Mexicà i Xinès, encara que m' agraden com apreferides a moltes altres coses, depen de l' ocasió .

-dia de la setmana que prefereixes
ara el divendres a la tarda , la setmana laboral ja ha acabat, i tenim dos dies per fer coses els tres,entre elles poguer esmorçar junts...

-algún lloc que t'agradaria visitar....
per descontat Cenxi, on va neixer la Valèria, també tornar a Nanning i poguer anar a Mèxic amb la Valèria, en aquelles platjes s' ho pasaria pipa.

-a què téns por?
a posar-me malalta i no poguer cuidar de la Valèria i del Jordi, també a que els meus es possin malats.....

-què és per tu un blog?
una mena de diari on puc expresar-me sense por al que diran...

-et costa perdonar.....
crec que un engany....però preferixo no tenir que pasar-ho.

-què anyores?
a la meva yaya, casi em vaig criar amb ella i la trobo molt a faltar.

-com vius el nadal
desde que tenim a la Valèria son molt especials, tornar a haver aquella alegria de quan eren petits....

-qui va formar el teu millor concert
Luis Miguel.

he somiat amb tu Martina

2009-01-16T15:21:00.002+01:00

Ultimament vaig tant casada que al despertarme al matí no m' enrecordo de lo que he sommiat.Potser es norma,però es que des de que la Valèria li ha donat la pipa al Rei Gaspà que anem amb els horaris de dormir una mica bastant malament, ja sabem que s' ha de tornar a adaptar i que és qüestió de dies,però mentres no arriben aquets dies així anem....
A més de les 3 ó 4 vegades que m' aixeco durant la nit , ja que inconcientment em desperto i la vaig a veure , ja que o està destapada del tot o girada amb el cap als peus o alguna cosa d' aquestes, així que desde que la Valèria està amb nosaltres jo ja no sé que es dormir 8 hores seguides....

Doncs avui, sí que recordo exactament lo que he sommiat, era tan real, tan proper que perfectament podia haver estar una realitat......

No sé ni quin dia, ni quin mes ni quin any erem ,però recordo que ens estaven asignant a tots els que teníem data de registre al CCAA del 2008, ja que no hi havia tantes families com per fer-ho en tandes per mesos, però si a suficient per fer-ho tots junts.
Estavem a una mena de estadi molt gran, tots allà, possats en fila desde gener fins al desembre, davant nostre un gra escenari,amb les senyeres de China i de Catalunya ,dues pantalles gegants a cada banda del gran escenari i una mena de oratori perque algu parles desde allà...hi havia molta gent xinesa tota ben arreglada amb traje, tant homes com dones a la banda dreta i a l' altre, tot de gent d' aquí, igualment ben vestits.

Doncs desprès de fer-nos una mena de discurs vam començar a crida a les families, una persona anava cridan els pares pels cognoms i tot plegat deia un nom en xinès., allà erem nosaltres a la fila nº 8, nostre més d'agost, al nº 4 estaven en Lluis, la Silvia i l'Aina, i també en Seve,la Virgi i la Judith que són d'abril, en la nº 6 en Nacho, la Yazz i la Maria que son de juny i així tota la resta de gent, alguns d' ells de la nostre familia del cor, amb nosaltres també estaven en Juan,l'Ali i la Cristina.
Era un moment molt emocionant, ningú savia del cert que ens esperava allà ni com es farien els coses...
Les families anaven desfilant una per una fins a tocar l'escenari on una altre persona els hi donava una carpeta de color vermell i allà les reaccions eren ben diferents entre si.

El més 8 començava a moure's i estabem a tres families de que ens toqués ,però...més sopreses! en aquell moment veïem apareixer i posar-se al costat de la persona que dona les carpetes vermella a en Pedro, pels que no el coneixeu ell va ser el guia durant tot el viatge, però aixó serà un altre escrit al blogg.
En aquell moment ple d'emoció i alegria ens criden Srs Santandreu Ruiz......
Long Hua Bai,
en aquell precís moment es va sentir el soroll sirena com d' alguna empresa o escola propera a nosaltres que anuncia el final d' una jornada, sonava i sonava, i no parava, fins que al final em desperto per adonar-me'n conte que era el meu despertardor el que feia el soroll de sirena......
Roser.

11 de gener de 2007, Valèria, un somni fet realitat...

2009-01-12T12:11:00.007+01:00

Nota: aquest missatge era pel dia d'ahir, però per problemes amb Slide, s' ha publicat avui.

Per fí avui t' hem conegut,hem sabut com ets , quina carona fas,
com son els teus ulls i de quin color es la teva pell.
Feia tant de temps que esperàvem aquest moment que des de que ens van trucar de l'Icaa el dia 9 s'ens han fet dos dies molt llargs i molts curts a l' hora.
Sortiem per la porta de casa a quarts de 7 del matí, ja que tenim una hora de camí fins arribar a l' Icaa, i no volíem arribara tard en un dia tan especial com avui.

El punt de trobada és un bar cafeteria que hi ha a l' altre banda de carrer , allà sempre hem fet un cafè des de que es va fer la assignació de la Judith i s'ha continuat fent en totes les assignacions de la nostre família del cor.
Tenim previst entrar a les 8:15 així que nosaltres ens anem cap a dalt, en aquesta ocasió estem acompanyats per molts de la nostre família del cor, ja que també uns quants serem assignats, els del 23 de setembre de 2005.
Quan de temps hem estat esperant aquest dia, quantes nits somiant-te, desitjant-te i estimant-te en silenci, i ara en breus segons seràs una realitat, el nostre somni es fa realitat.
També ens acompanyen la tieta Carme i el tiet Toni, podrien a ver vingut acompanyats per la resta del tiets i els avis, però apart de que alguns treballaven hem preferit fer-ho així, més intim, més nostre, més el nostre moment i el teu,però ells són especials per a nosaltres i a més la tieta Carme serà padrina de la Valèria.
Pugem fins al primer pis, estem nerviosos, i allà som atesos per una noia que ens acompanya fins a un despatxet, mentres anem caminant em fixo en les taules dels treballadors i veig que estan plenes de piles d'expedïents d' adopció con el nostre i d'altres països.
Entrem i la noia es presenta com cal, però si us dic la veritat ni m' entero del nom que ens diu.Dur una mena de carpeta amb papers a dins del qual no es desenganxa ni per un moment, ens explcia que per ella també es la seva primera vegada que entrega una assignació i que n' està molt nerviosa, no més que jo , li dic...
Es comenta que ara ens deixara l' expedïent per que ens ho mirem tranquilament , que ella surt a fora i en una estona torna a entrar i ens ho explicara tot,abans de sortir ens diu es una nena molt maca i surt.
Obrim la carpeta i allà està, quedem embadalits, es una nena,en Jordi fa amb el braç un gest de victoria, ja que ell no les tenia totes de que fos una nena.

Era tant petita, tant guapa, de pell morena i ulls grans, i tant igual al seu pare.Hem passat una bona estona mirant -nos les fotos que ens han donat, ja teníem a la Valèria amb nosaltres, ara sí, ara ja som pares de veritat.Ens hem fet un petó però molt ràpid entre llagrimes d'a moció i alegria, com si cap dels dos volgués perdre un segon en res que no fos mirar la seva foto.
Un cop podem reaccionar comencem a mirar els papers, al estar en anglès entenem poca cosa, però lo suficient per sapiguer que va neixer al 4 de març de 2006 a Cenxi, Guangxi, en aquells moments ella tenia 10 mesos i 7 dies de vida, però ja ens quedaba molt poc per estar juntes per sempre més.
les casualitats de la vida o que al CCAA sabem fer molt bé al seva feina? com potser que la valèria s' assembli tant fisicament al seu pare? i que hagi nascut el mateix dia que la meva germana? aquestes i altres preguntes sempre quedaran a l'aire, penjades del fil vermell.........

La noia entre i ens explica les quatre coses més importants, i signem conforme aceptem l' assignació, la Valèria ja es al nostre filla i això mai ningú ho podrà negar.
Anem baixant i abans de sortir de l' edifici ens esperen els tiets , es el moment per la família, entre petons, abraçades i llagrimes coneixena la seva nevodeta, imagineu-se la cara de la meva germana al sapiguer que va nèixer el mateix dia que ella, sense paraules....

Ja un cop estem més asserenats sortim per la porta gran , orgullosos de la nostre filla, amb les seves fotos ben possades en una fulla especial per posar fotos que ens ha donat la Virgi:
Allà son tots, lo primer es veure les fotos i tots seguit les felicitacions, abraçades, petons i molta alegria, el nostre moment de felicitat es compartit per les altres famílies, en Juan i l' ALi, ja surtem amb la foto de la Cristina, en Juan, l' Ana i la Carla amb la de la Laura i així succesivamnet la resta de famílies de la família del cor, a més de tota al resta de famílies que també son del 23 de septembre de 2005.
En Jordi, en aquell monet es va derrumbar veïent les fotos, suposso que per ella va ser un cúmul de sensacions i emocions contingudes i ara al veure la foto de la seva filla les va deixar alliberar, la gent va quedar sopressa de la seva reacció....
El telèfon no va parar ni un moment, trucavem a tota la família i els amics i companys de feina per dir la nova noticia, recordo que al parla amb els meus pares no vaig poguer articular paraula, les llagrimes em brotaven dels ulls i tenía un nus a la gola, li vaig dir com vaig poguer que era una nena d' una anyet, molt guapa,molt guapa i que a la tarda ja la podrién veure en fotos, al Jordi li va passar el mateix, i així entre trucades va passar una estona del matí.també em vam rebre moltes, uan dels nsotres amics de Canaries, en Nacho i la Yazz, ells també teníen una nena de la mateixa edad que al nsotre i de la mateixa provincia, un cop més el destí ens havia ajuntat a ells , a en Juan, l' Ali i a nosaltres perque compartissim lo millor del món, la trobada per primera vegada amb les nostres filles a l' altre punta del món.
La resta de les famílies de cor assiganades també van tenir la sort de poguer viatjar en grups,així ningú no ho faria sol.

La resta del matí va a cabar al registre per sol.licitar la baixa maternal ,després vam a anar a dinar al restaurant davant mateix de l' Icaa, allà mateix vam enviar les cartes d' aceptació de tornada cap a Xina amb missatgeria urgent, una noia d' origen xinès ens va traduir una mica per sobre tot l'informe de les nostres filles, despre`s ja ens ho faria arribar per mail tot traduït,.va ser molt emocionat sapiguer coses d' ella, com dormia, que i com menjava, com jugaba , com la cuidaven, i lo feliç que era en aquells moments.El seu nom en xinès Chun Yàn, significaba "Golondrina de Primavera". i així era ella com una delicada oreneta nascuda als vol de la primavera.

I la resta del dia ja us la podeu imaginar,oi?

Dono gracies a tots aquells que durant 27 mesos han estat al nostre costat esperant l' arrivada de la Valèria Chun Yàn.
Família, amics, companys, veïns i coneguts.

A tots i cadascú de la nostre família del cor, per compartir i deixar-nos compartir amb ellss tots els moments d'aquesta grana ventura.
A la tieta Carme i al tiet Toni, perque són com som, amb aquest amor incondicional cap a la Valèria desde el primer dia en que vam presentar la sol.licitud a l' Icaa.I per fer que tinguem un rècord d' aquell dia tan important a les nostres vides.
Un petó a tots
Roser i Jordi, ja amb la Valèria per sempre més.....

I per acabar el dia,una altre gran notícia, la germana bessona del Jordi, estaba embarassada..........

09/01/07 La trucada Magica.....

2009-01-09T11:01:00.003+01:00

Ho escric tal i com recordo i ho recordo com si fos ara mateix.

Estaba a la feina ,pendent de la trucada magica que em confirmes el que ja savíem, que estavem assignats,volia sentir aquelles paraules que tant havia desitjat i que per fí es faria realitat el sommi tant esperat, ser mare....

En aquests moments parlo en primera persona.

El telèfon no parava de sonar, ja desde abans de les 8 del matí, savia que no eren ells, no podíen ser tant matiners.....
Mentres feia una mosegada a un petit entrepà per menjar alguna cosa, ja que el meu estòmeg no em permetia l' entrada de res que no fos una tila, va sonar el telèfon, jo duia l'auricular posat i vaig despenjar amb un ai al cor, savia que eren ells.Eren les 9 i 15 d' un matí de fred.

-Van dir Srs Santandreu?
-sí ,vaig dir jo, em truques de l' Icaa!
-la noia a l' altre banda del telèfon va riure, m' esperaves?
-oi tant , li vaig contestar jo.
per un moment es va fer un silenci.....
-Esteu assigants , va dir ella.dijous dia 11 a les 8.15 us esperem a l' Icaa.
-hem pots dir alguna cosa més?li vaig preguntar jo
- No puc, no ens deixen,moltes felicitats....

Això va ser tot el que vam parlar,no m' ho podia creure , vaig trucar deseguida al meu home per dir-li que ja erem pares, i ell tambpoc s' ho creia....
la nostre llarga espera arrivaba al seu final,un final feliç.

A la botiga tot eren abraçades i felicitats de les companyes de feina, dels jefes, de les clientes, vaja de tothom que entrava a comprar, crec que ho va sapiguer tothom del centre de Manresa,
i es que la nostre adopció ha sigut viscuda per tothom que coneixem, sense deixar-me a ningú, d'una manera molt propera, molt maca, molt sincera i sense cap paraula mal dita i cap pensament dolent.....

Per a tots ells moltes gràcies per les dossis de paciència i sapiguer escoltar una i una altre vegada els sentiments que he tingut durant els 27 mesos que ha va durar l' espera de la Valèria.

Mai oblidaré cada segons viscut.
petons
Roser.

05/01/07 Nit de Reis

2009-01-06T03:23:00.002+01:00

Ja era el segon Nadal que esperavem la teva arribada i ara ets ja una realitat,
no m' ho podía creure, faltaba tant poc per poguer veure la teva carona,per coneixe't, encara que dins el meu cor, ja et coneixia, sabia com eres i mai no t' havia vist, ni tant sols en cap dels molts de sommis que havia tingut tantes nits mentres t' esperava.

Recordo la bogeria de feina a la botiga i aixó em va ajudar a que els dies passesin més ràpis, nomès em feia por i a l' hora ho desitjava que em truquessin abans de Reis...

Doncs aquella nit els Reis Mags de l' Orient es vam portat molt bé amb nosatres i ens van deixar aquesta carta.

Hola Família !!!

Com ja sabeu aquests díes anem una mica desbordats de feina ja que tenim que repartir totes les joguines pels nens i per a els no tant nens....Quina moguda !

Doncs lo que us deïem, sabem que aquest any heu sigut molt bons,
que us heu portat molt bé , bueno, uns ,més que altres....per això aquest anys tindreu el millor regal de tots.

Nosaltres ja hem fet la nostre part de la feina, ho hem repartit tot, però el vostre regal no us ho donaren fins a la propera setmana, nosaltres ja l' hem deixat al Icaa i com sabeu estan de vacances fins el proper dilluns dia 8, suposem que en el transcurs d' aquesta setmana ens faran una trucada per anar a recollir el vostre Gran Regal ja que hem deixat moltissims....
Serà el millor de tots el regals que mai hagis pogut tenir,el regal que esteu esperant desde fa molt de temps y per fí podrem veure i conèixer la Valèria en foto.

Us desitgem que passeu un maravellós 2009.
Roser

23/09/2005 Assignats

2009-01-03T01:44:00.003+01:00

Ja feis dies que esperavem poguer veure aquesta notícia a la pàgina d' AFAC,

va ser el millor començament d' any que mai hem tingut.

4 de enero de 2007
El CCAA confirma en su página que la fecha de corte de las asignaciones es el 27 de septiembre de 2005.
Calculamos que serán entregadas a las familia a partir de la semana que viene.

A partir d' aquest dia estem pendents del telèfon esperant la trucada que ens permetrà coneixer per fí a la nostre Valèria.

Quina emoció, ja es oficial que estem assignats, ara nomès cal espera una mica més.....

Seguirà......

Roser

Any 2009

2009-01-03T01:27:00.002+01:00

Doncs ja som al 2009, aquest any prometo escriure molt més al blogg,
ja que ultimament el tinc una mica oblidat i es que amb tants dies de festa, de dinars a casa d' uns i dels altres, sopars, anar a dormir tots tres a les tantes de la matinada, llevar-nos tard al dia següent i á més a més amb el meu maridet i la Valèria de vacances doncs gaire temps no he tingut....
Aquest 2009, que no hem començat amb gaire bona sort o sí, segons es miri....
el meu pare va tenir un petit susto de cor tot just uns dies abans de nadal, res greu, que s' ha pogut sol.lucionar amb un canvi a la medicació....i ara la mare.....
el mateix dia 31 va caure a la feina i es va fer uan luxación del braç dret amb trencament del cartíleg, així que tres setmanes sense poguer fer res,ni moure'l, però crec que costarà ja que no s' en sap estar quieta , consc ara hem de doanr un cop de ma a casa, amb els dianrs, la compra, les rentadores i demés feines de la llar....però es fa molt de gust per la mare....

Hem tingut també un casi final d' any bonissim, el que havia de ser un cap de setmana a casa
d' uns amics de la família del cor, juntament amb altres families de la mateixa del cor, ha acabat sent 4 dies a casa seva, ens ho hem passat d'allò més bé, i els nenes ja no dir res, us ho podeu imaginar.....hem rigut, hem menjat, hem fet mojitos i pinya colades per tots, tertulies fins a casi veure sortir el sol ....parlat i parlat de moltes coses, converses d'aquelles que et fan sentir bé, relaxada desprès de tot el dia amb les nenes juganti corrent per tota la casa....al finall una mica de silenci també s' agraeix.....
Doncs aixó que proeto escriure més, tant es així que aquests primers dies de gener son molt especials per a nosaltres, demá ja sabreu perquè....
apa , així us tinc fins demà intrigades....
Un petó Roser

El primer petit càstig

2008-12-19T15:50:00.002+01:00

Per a molts dels que coneixeu a la Valèria teniu la imatge de una nena bona, tranquila i super obedient, i és així,no ens podem queixar, ja ens diuem que la Martína sera ben al contrari, tot un dimoniet, ja tremolo....
Doncs a vegades aquest petit angelet es transforma en mig dimoniet, no fa cas, va a la seva, no escolta, ni fa cas, es revela.....

A ella si la vols fer feliç posar-li un dvd del cantajuegos perque balli, es pot passat tot el dia ballant-lo, i ara que ha descobert en Mickye Mousse, otro tanto, el veu una vegada darrera de l'altre....

Algún que altre dia el mentres sopem a la cuina i per alguna raó el seu pare li diu c¡astigada! ella bé cap al menjador super contenta i rient i ara ho entenc, el seu pare li diu vinga castigada cap al menjador! i ella deu pensar chachi, a jugar i a ballar....

doncs ahir liva sortir el tiro per la culata com es sol dir...ja fa algun dia que li costa fer caca, però abans d'ahir va ser el pitjor dia, ni amb el verolax en podia fer...nomès ploraba i ploraba de mal al culet i no m' estranya quan vaig veure allò, fins i tot sang li va fer pobreta meva...doncs ahir
vaig tornar a donar-li kiwi, la fruita li costa molt, de fet no en menja gaire si no es triturada i no sempre.....doncs aixó, ahir tocaba Kiwi, del groc que es més dolç,perque l' altre li costa molt de menjar al ser més àcid, doncs que no, que no s'el menjava, li posaba un trosset molt petit a la boca i allà el tenia, ella ploraba que no el volia i jo que si, que has de menjar , ella ja sap que si menja kiwi no li fará mal el culete al fer caca, però ella dura que no, i jo més que si, així vam estar més de mitja hora, fins que al final i vaig fer treure el trosset de la boca i la vaig castigar, asentada damunt del seu water que tenim al menjador, amb la tapa possada esclar, però aquest cop sense televisió, ni la seva música,sense llum, només amb les que fan l' abre de nadali li vaig dir que quan ella volgues menjar kiwi que m' ho diguès, que menstrestant estaba allà castigada, i no tindria la seva música en tota la tarda.Jo vaig marxar a la cuina i l' anava mirant sense que ella em veigués.
Es va passar deu minuts allà, ambs els braços creuats, esperant nosé qué, ni es va moure..fins que la final va dir,mami em menjo el kiwi perque no faci mal la panxeta.
Total que vam estar casi mitja hora més perque es menges mig kiwi groc,entre carotes rares i riures, però s' el va menjar.
per a mí van ser els 10 minuts més llargs de la meva vida.
Potser no està bé fer aquest petits càstigs,no ho sé, però amb lo petita que
és ja sap quin es el nostre punt flac......

A veure que passa aquesta tarda a l' hora de berenar.....
Roser

La guarderia

2008-12-19T15:18:00.004+01:00

Super regal pels pares,

una capsa amb bombons, fet per ells.

Quan els obrir ja li farem fotos.

Quines ganes d' obrir el pot....

Pot d'olives arreglades per ells amb les senyoretes Rebeca i l' Anna.

Si ja fa alguns dies que us explicava que la Valèria no anava molt contenta les primeres setmanes de guarderia ,ara us vull explicar tot lo contrari, quin canvi....
Desde ja fa casi dos mesos que és al revés.....ja s' ha adaptat i de quina manera...
cada dia al matí et diu igual que llavorens, anem a l' escola? però la seva cara ,els seus ulls i el seu somriure són ben diferents dels que aquells dies no volíen anar-hi.

Cada matí es un sonriure al despertar-se tingui son o no? vol anar a l' escola.
Un cop allà s' ho passa pipa, ha adquirit molta autonomia en moltes coses, és més participativa, més utosuficiente, ara es tot jo soleta....
Quan la vaig a buscar a les 12 del migdia casi bé sempre están tots a la clase de l' Anna amb la seva senyoreta Rebeca, canten,juguen, ballen ...la veig pel gran finestral que té la clase, ella a vegades em veu i a vegades no, no para de ballar, de correr clase a munt i avall, i la sent que diu en veu alta, una altre canço Rebeca mentres no para de picar de mans, la senyo Anna ya li diu la folklorica,jajaja.

Està aprent moltes coses i això és molt bó per a ella i per nosaltres que veiëm com la nostre petita "golondrina de primavera "es fa gran....es de les més grans de la clase i això es nota....
Dimarts es l' últim dia d'escola , comencen les vacances de Nadal i ens aquest ultims dies han estat molt emfeinats preparant coses, van anar a acollir olives, les van alinyar i ara les tenim en un pot a casa apunt per menjar.
També van estar fent bombons, bueno, van anar més a les panxes que a les safates.....
Tenen un super tió preparat pel dia 22 fer-lo cagar i per ells, els Reis Mags de l' Orinet pasaran per la seva guarderia abans que per en lloc, estaran allà el dimarts 23 per fer la seva carta al Reis i l' entregaran en persona...ahhh i ja han tingut la visita de les mames Noels que diuen Jojojo!
tot plegat es una món tot nou per ella,magrat que ja será el segón nadal que passa a casa, amb nosaltres, amb la seva família, pèro l' escola es una altre historia.....´

Doncs ja us explicaré més coses de la guarderia tot passat Reis.

Roser

Més fotos dels desitjos

2008-12-11T15:09:00.005+01:00

De Quique y Mónica de Ariza Zaragoza

De Luis Miguel, Blanca, Eva y Andrea de Pontejos Cantabria

De l' Eli, David, Júlia, Alba i Pol de Barcelona

Del blogg 3 trossets.

Del Davi, May y Laia XínLe, Palma Illes Balears

S' ha repetit...

Assortit de retalls

De l' Antonia, Alberto y Balma de Valverde del Fresno Cáceres

Del Xavi, Mireia i Berta de St Celoni, de la nostre "Familia del Cor"

De l' Anna Solà, del blogg el fill vermell.

Moltes gracies a tots i cadascú de vosaltres per aqueste desitjos i retall tan macos.

Roser

Més desitjos

2008-12-11T14:25:00.001+01:00

Entre ahir i avui hem rebut dos desitjos més,
a més a més del que ens van entregar en mà una de les families de la nostre familia del cor,
ells també repeteixen i ja els hi falta poc per enviar l'expedient a Xina.

Moltes gracies a tot per volguer ser un petit troçet a la Colcha de la Martína.

Un petó
Roser.

La Duquesa d' Alba vol adoptar un fill

2008-12-03T14:24:00.002+01:00

La veritat es que cada dia que pasa flipo més amb els famosos...
Ara diuen que la Duquesa d' Alba vol adoptar un fill, però que es pensen que això es vull això, on s' ha de pagar i m'el emporto...

Jo trobo molt bé que la sra a la seva edad hagi trobat el seu amor 24 anys més jove que ella, potser es l' ultima alegria pal cuerpo que la dona s' endur, però d'això a voler adoptar un fill els dos..em sembla molt fort, bueno, s' esta dient que ho volem fer junts o per separat com els hi sigui més facil...
Sort que ha parlat un tal Montserrat de la Comunitat de Madrid especialistes en adopcions, crec que com el Icca, però a Madrid, i ha dit, que es imposible, ja deixant apart la seva edad, i que si ell ho vol fer per monoparental a la Comunitat de Madrid l' edad máxima són 56 i ell ja els té.
Però al marge de si té l' edad o no....em fa molta rabia que tots aquest famosos posant el talonari damunt la taula tenen un fill o dos, o els que calguin, mireu la Tita Cervera...;
la sra Montserrat també ha dit que no nomès es el requisit de l'edad, que hi han moltes més coses que són necesaries per l' obtenció del CI, això deu ser nomès per pares com nosaltres, currantes i amb una economia normaleta, per anar fent, sense gaires luxes, però amb molt d'amor per oferir al nostres fills....
Doncs això que espero que tot quedi en una noticia sencacionlista de la prensa del cor....
Petonets
Roser.

30-11-2007

2008-12-01T01:38:00.002+01:00

Com passar el temps, si sembla que va ser ahir, quam quedavem amb l' Ali a les portes del registre de l' Icca, per entregat la segona sol.licitud d' adopció.....Que per cert recordo que vaig trobar un accident a les rondes i vam estar parades més de 2 hores...
Doncs ja ha passat 365 dies, el temps passa massa rapid per tot, menys quan esperes el teu nou tressor de la Xina.
Ja comencem a guardar dates importants al nostre cap, al nostre fitxer que portem disn el cor, i que un dia no molt llunyà la Valèria i la Martina començaran a obrir, pero coneixer la seva historia els temps que vam estar a Xina.
Total que al final l'Ali va entregar la seva segona adopció i jo una hora més tard la nostre, però del mateix dia, volem tornar a compartir lo mateix que la primera vegada que vam ser mares.
Aviat fará 4 mesos de la nostre data de regsitre al CCAA i ja fa un any que vam començar....
Moltes felicitats Martína, en el nostre cor ja tens oficialment 1 any.

Somni...

2008-12-01T01:08:00.002+01:00

Després de veure un video que ens va passar la Silva, mami de l' Aina, penso que a vegades ella i jo ens comuniquem d'alguna manera i no es parlant....
la nit anterior a veure el video, per cert molt emotiu i especial, vaig tenir un somini, al principi va ser con un mal son, però que al final es va poguer arreglar.
aquella nit la Valèria es va moure bastant durant la nit i això comporta que jo per un instit que desde que la tenim a ella e desenvolupat ( que es el sentit de patir....) cada vegada que es mou, ja estic desperta, es innat i no ho puc evitar...
docns entre les anades i tornades de la seva habitació i les estones que el meu cap dormia,el meu cervell i el meu cor estaven inmersos en un somni, ho recordo com si fos ara mateix, son d' aquells somnis que a vegades no agradan molt però cada vegada que tornes a tencat els ulls per dormir de nou, torna al teu cap....

Ja teníem l'asignació de la Martína, aquest cop no era el que en un principi ens esperaven, ja que creiem que ens tornariena asignar una nena petita, tal i com era la Valèria, doncs no, la sopresa va ser que era un nen, un princep d' ulls molt axinats i cabell curt, un gran somriure que desprenia bondat per tot arreu,( jo penso que al tenir data de registre al CCAA del 7/08/08 un dia abans del JJOO;una data especial per ell ,la nostre asignació també sera especial,però a més a més era un nen més gran....tenia entre 3 ó 4 anys, tal i com diu el nostre Ci, de 0 a 3 anys, pero també potser que tingui 3 anys 11 mesos i 29 dies...
La nostre cara en un primer moment era de Ehhh, com? un nen...en pocs segons vam assimilar la sort que vam tenir, vam superar una mica el primer ensurt i sortiem de l' Icaa com els pares més afortunats del món, ja teniem una nena i un nen....
Els dies van passar i ja erem a Xina, esperant per anar a rebre al nostre princep, pero al moment de l' entrega ens informen que hi ha un petit problema amb el nen, ens espantem i pesem lo pitjor....ens rep a part la directora de l' orfanat per explicar que a passat, juntament amb el guia, estem que no savem que passa, i ella comença a explicar....
ens diu que fent uns analisi de sang al nen tot just abans de l' asiganció per l'ultim exàmen mèdic i troben que te un grup sanguini poc frequent, quin neguit en aquell moment, era tan real, pero ens diuen que no ens preocupem que ell esta bé, que no te cap malatia,nomès que fent analisis als nens nous que han entrat a l' orfanat han trobat que hi ha una nadó, ara era una nena amb el mateix tipus de sang i que per proves que li han fet i una taqueta a la pell tots dos igulas es pensem que podem ser germans....germans a la Xina, i de diferent edats.....?
Total que ens hem de quedar algun dia més a la provincia per acabar amb aquest tema, la nena es molt petita, tot just té uns dies, així que no es por donar en adopció fins passat 6 mesos,però al final la directora ens diu farà una excepció, un cas unic, i que arreglarà tos els papers perque sigui també filla nostre, i no hem de pagar res més, nosaltres super agraïs li donem un bon donatiu que ella acepta encantada....
Així que passat els dies, tormem a casa amb la Valèria,la reina de la casa, el nostre princep i la petita princesa ....
Tant debó les coses fossin avegades tant fàcils com als somnis....
Roser.

Amb el cor entre Xina i Africa....

2008-11-29T01:24:00.002+01:00

Per a persones amb el cor dividit....

http://uk.youtube.com/watch?v=Ny4YAVvHmD0&feature=related

Les seves carones ho diuen tot....no fa falta afegir res més...
Roser

Més desitjos molt especials

2008-11-27T17:56:00.003+01:00

Avui hem rebut 3 sobre smés a la bustia amb desitjos per la Martína,
i el vull agraïr en el meu blogg, ja que no tinc els vostres correus electronics,
suposo que alguna estona entrareu i ho veureu.

Els desitjos que ens han arribat son de la Blanca, Lluis Miguel, Eva y Andrea de Pontejos ,ella té el blogg persiguiendouna ilusión.

I de l' Eli ,David, Júlia, Alba i Pol, del bloog 3 trossets.Per cert una foto de familía molt maca.

Familíes que ens han agradat moltissim els vostres desitjos i els vostres retalls per la banua , estarem molt contents de tenir un troçet vostre a la banua de la Martína, segur que li donara molt d' escalfor i estimació.
Un petó roser.
P.D Després penjo les fotos

Un abans i un després

2008-11-26T11:49:00.002+01:00

La veritat es que tenim molta sort de que les nostres filles siguin com son, unes bones nenes en tots els aspectes, almenys jo parlo per la Valèria.
Ella menjar molt bé, encara que la fruita li costa..dorm les seves hores i fins i tot alguna més,
l' escola la porta molt bé fa 15 dies, ja no plora i va molt contenta.
Però si de canvis parlem ella en fa i ens alegra moltisim,
cada vegada que quedem amb alguna familia de la nostre" familia del cor" hi ha un abans i un després en la Valèria, i es que veïem com el relacionar-se amb nenes de la seva edad li va molt bé.Passar llargues estones juntes.
Aquest cap de setmana vam estar amb la Cristina i els pares a una casa rural a San Sebastian,
s'ho van passar pipa, jugant ballant, cantant dinat, sopant les dues juntes, i fins i tot van dormir en la mateixa habitació en uns llits de nena gran, van jugar una estona amb els lots, semblavan dues nenes molt grans....
Doncs el abans i el després esta en que fins ara la Valèria a casa, al seu llit ni a capa altre no volia dormir tapada amb cap manta ,ni nordic ni res que la tapés, l' any passat dormia amb aquell sacs sense manigues i perfecte, però aquest any ha dit que no, que no el vol, així que amb el seu pijama i un altre pijama d'aquells anomenats manta, com de forro polar, dormia al llit, damunt del nordic, imposible posar-li una manteta molt prima, té una radar que dic jo, que a la minima ja está fent patades, i la veritat encara que tinguis la calefació encesa tota la nit, fa fred....

Doncs ja está , van dormir les dues ven tapades, i mira que en aquell llit almenys hi havien dues mantes més la banua i els llençols, doncs ni tan sols es vam moure, o no podíen, jajaja.
vaig pensar aquesta es la meva i dit i fet, desde el diumenge que dorm dins el llit i tapada amb el nordic i no es destapa per res....ara si que dormo més tranquila.
El pont del desembre el pasarem de nou amb la família del cor i ens fa molta ilusió, perque ara fa dies que no els veïem a tots o casi tots, pero també perque després d'aquestes trobades la Valèria tornar a fer un abans i un després i per ella aixó es molt bó pel seu creixent,
tat personal com evolutiu....
Ja us ho eplicaré
petons
Roser

Els Desijos per la Martína

2008-11-26T11:22:00.007+01:00

Aquí us poso les fotos dels desitjos i retalls que tenim fins ara per la Martína.

Ens fa molt ilusió tenir un troset de cada un de vosaltres....

De Silvia, LLuis i Aina de St Celoni

De Paty, Toño y Sergio de Valladolid

De Silvia i Mario de El Campello

De la familia Garrido Fernández de Inca

De la misma familia

Garrido Fernández

De Alfredo y Ester de Sabadell

De Miguel y Mar de Madrid

Otro de la familia Garrido Fernández

De Africa, Javier , Clara Qiongmiao y Sara Fuyi

de Madrid

De Roger y Núria de Barcelona

De Jaume, Noe i Mar Jin de l' Hospitalet

De Isabel, Manolo y Leire Xin de Sta Coloma

me falta poner el desso....

De Enric y Montse de Cambrils

Esperem rebre molt més desitjos i retalls per la" Colcha de los 100 deseos" de la Martína.

Un petó

Roser

23 de novembre, 4 anys....

2008-11-24T01:31:00.002+01:00

Hem arribat de passar un cap de setmana de 3 dies a St Sebastian i hem arribat casi bé a les 11 de la nit, hem endreçat una mica tot , he preparat la bossa del cole per demà de la Valèria i mireu quines hores són...., però no volia anar-men a dormir sense escriure 4 ratlles,molt importants per a nosaltres.

Avui dia 23 de novembre hem pogut celebrar que ha fet 4 anys desde el dia en que vam fer la sol.licitud al Icaa per ser pares,llavorens no savíem que ens depararia el futur i avui 4 anys desprès podem dir que es lo millor que ens ha pasat a la vida.....
Tenir la Valèria ens va costar 27 mesos, entre papers, esperes, desesperos, i veure com arribaven altres nenes...i per fí la felicitat de tenir a la nostre petit tressor amb nosaltres.
Gracies a tots els que he estat sempre amb nosaltres i als que ara ens acompanyeu amb aquesta nova aventura.
Esperem que la Martína no trigui més de lo que va trigar la Valèria a arribar a les nostres vides... ja t' esperem...
Un petó
Roser

Està Embarasada....

2008-11-18T10:42:00.002+01:00

Ultimament al meu voltant estic sentitn molt aquestues paraules, està embarasada...sempre es una gran alegria.
Dues amigues que n' estan,una d'un nen i l'altre d'una nena, una altre que estan en ello, uns amics de que la seva filla va a la guarderia amb la Valèria també estan embarassat i el remate ahir...una cosina del meu home torna a estar embarasada, del segon fill o filla, encara no ho saben, per aquestes dates es quan es va quedar embarassada de la primera ara fara dos anys.....
Sempre que algú em diu estic embarasada m'en alegro molt per ella, però dins meu hi ha quelcom que li fa una miqueta de rabia, pero poqueta...
penso que perquè jo no hem puc quedar,que no hi tinc dret?
Tenir a la Valèria es lo millor que m' ha passat a la vida com a dona, encara que ella no hagi sortit de la meva panxa,els que som pares adoptants sempre diem ha sortit del cor...
però si us tinc que confessar una cosa,es que a mí si que m'agradaria estar embarasada ,nomès pel fet de sapiguer que es, quines sensaciones es tenen, com es el part....
estic segura que si en Jordi i jo tinguessim un fill bilològic, no seria tant guapa o guapo com la Valèria, ella es perfecte....
Moltes nits abans estic una estona a la seva habitació mirant com dorm, es una nina,tan bonica i petita...i penso quina sort que hem tingut de que ella estigui tant bé .....
Quan penso en estar embarasada es perque penso en ella,sabem que li van donar uns mesos el pit, però penso, apart d' això,que sabem?com ha passat el seu primer any a Xina i no em refereixo a com estaba de cuidada, que d' això no em tenim cap dubte que la van cuidar molt bé,el tema es l' estimació...
m' hagues agradat tenir-la desde el mateix dia del seu naixement amb nosaltres,donant-li escalfor, petons,abraçades , però sobretot tenir-la damunt del meu pit, per que escoltes el meu cor,un cor que batega per ella.

Ara tornem a estar emabarassats, de la Martína i tant debó fos un embaras de 9 mesos, seria uan pasada....però si l' embaràs de la Valèria va ser de 27 mesos en total,no sabem de quant serà el de la Martína, nomès desitgem que no sigui mes llarg....
Sigui com sigui , lo més important per a mí no es d'on surten els fills sinó de com ens estimen i es fan estimar....
Un petó a totes els mares...
Roser

Els nens de Huang Shi

2008-11-10T10:52:00.002+01:00

Ahir a la tarda i gràcies als tiets, Toni i Carme que es va quedar amb la Valèria vam poguer anar al cinema, ja feia més de 3 anys que no hi anavem, però la ocasió ho valia, feien "Els nens de Huang Shi" una peli que ens toca molt d'aprop, encara que res a veure amb la realitat que hem viscut nosaltres.
Tot tema que sigui referent a Xina,ens toca la fibra, ja sigui bó o dolent,
Xina és part de la nostra vida desde fa 4 anys, en el moment en que vam decidir anar a buscar la nostra filla.....i ho seguira sent, allà ens espera la Martína....però malgrat tot lo que coneixem,que es poc ,i escoltem d' aquest gran pais, quan veus aquestes pel.lícules ets sent un ignorant,i llavorens et dones conte que no coneixem res del país de les nostres filles, nomès lo poc que hem vist durant el seu viatge, sempre et queda i si haguessim fet...si haguessim anat...
Bé, anem a lo que us volia explicar...
Nosé si heu anat a veure-la, si no es així us la recomano, pero ull, es una peli durilla,als que estem dins del món de l'adopción ens afecta diferent dels que qui no ho estan, es quelcom un cop directe, que ens fa mal al cor, al pensament i al impotencia de no poguer fer més....
Es una molt bona pel.licula, d'aquelles que s'han de tenir en Dvd , molt bén feta i a més amb moltes imatges que ent venen al cap...
Una es d'un nen tocant un violí xinès, per un moment em va transportar al Templo de Verano a Beijing, on feia un fred increible després d' una gran nevada,allà era ell ,un sr tocant el mateix tipus de violí amb la mateixa música....
però si algun cosa m' ha quedar marcada de tota la pel.lícula va se una frase que diu un soldat o general al prota de la peli, " aquest nens seran xinesos fins a
l'última gota de sang" dels meus ulls surten llagrines i el meu cap va a mil per hora, repassant totes les imatges del nostre gran viatge, pero hi ha una que hem fa sentir malament en aquell precís instant, quan l' avió de de tornada de Nanning a Beijing s'enalaire, ja tenin la Valèria amb noslatres ,ja es nostre, però no pots evitat pensar , qui som nosaltres per arrebar-la d' aquí,de la seva terra, la seva gent que l' ha cuidat durant aquest any que no era amb nosaltres, es com si els estiguessis robant un trosset d'ells....
però per sort nomès son uns segons i encara que a hores d'ara a vegades ho penso, crec que es ella es lo millor que ens ha passat mai, sense cap dubte.... i per això estem esperant a la Martína.
La sortir del cinema les llagrime so paren ,es imposible pensar com va estar ella tot aquell any que nosaltres que no hem sigut al seu costat, ja sabem que ha estat moltbé, però a vegades ens agradaria sapiguer que pensa, com ho viu, com se sent ella, tant debó ho poguessim sapiguer....
No us explico el final, perque heu d'a anar a veure-la....
petonets a tos
Roser.

Colcha de los 100 deseos

2008-11-03T00:43:00.002+01:00

Suposo que tots o la gran majoria dels que seguiu els bloggs
i més si sou famílies adoptants a la Xina coneixeu
" La Colcha e los 100 Deseos" per nosaltres aquesta serà
la segona Colcha que farem, primer va ser la de la Valèria i ara
li toca el torn a la Martina.
Estem dins d'alguns grups de Msn per mesos apuntats a les llistes
de la Colcha, ara hi han moltes menys famílies en aquests grups, per tant, crec que
no en rebrem tants desitjos con la primera vegada, que no va fer falta apuntar-nos a altres grups,crec que a l' album dels desitjos tenim uns 70 sense contar els que van arribar un cop feta la Colcha i l' album,
aquest estan guardats i els posarem en un apartat especial
quan fem el de la Martina.....

Doncs nomès dir-vos que ens faria molta ilusió tenir el vostre desig
i el vostre retalet de roba per la Colcha i l' album de la Martina.
Si a tú també et fa ilusió enviar-me'l i rebre el nostre posat een contatce amb nosaltres al correu valeriaimartina@hotmail.com i t' enviaré la nostre adreça.

Molts petons i esperem conseguir-ne molts, tants o més que
vam aconseguir per la Valèria.

Roser

Vulba o pènis.....

2008-10-21T10:59:00.002+02:00

Donçs ja estem amb el temitaaaa
No sé si a l' escola ja els hi estan ensenyat tot això, crec que no ja encara són petits, potser a P3.Doncs si no ho fan a l'escola nosaltres ja el tenim el tema casa, ahir la Valèria a la tarda volia fer pipi i el seu papi la va possar a
l' orinal, sí ,aquella cosa que ja forma part del mobiliari del menjador, com una cadira o una joguina més, així el tenim sempre a má...
doncs ell l'aseu i ella no, dreta, hi torna i ella un altre cop dreta, i axí 3 ó 4 vegades, ella rondinava i el seu pare també, li deiem que s' havia de seure per fer pipi, i va es posa dreta i ens diu de cara a l'orinal, no així mira,s'apreta una mica la vulva amb les dues mans com si fos un pènis, i va pissss.....
quin fart de riure ens vam fer i vaig pensar, ja comencem....li vam explicar que els nenes tene vulva o pepe con nosaltres li diem i fam pipi assentades i els nens tene pènis o pito i ho fand rets, i ella dale que te pego, ho volia fer dreta, li tornem a explicar i ella hi torna, li deu fer gracia...
Aquest matí quan feia un pipi m'ha dit el Biel el fa dret, la Valèria no....
I es que algun matí quan deixo la Valèria a clase ja hi ha algun nen que corra amb els pantalosn baixats i els calçotets per fer un pipi, i ella ho deu haver vist,mentres no els hi vulgui tivar com va fer una dia amb el seu pare,jajajaja
Que jo recodri de petita no ens ensenyaven aquestes coses al col fins que ja erem molt grans, menys mal que els temps han cambiat.....però a vegades massa per massa, però això ja seria un altre tema i un altre debat....

Apa , petonets
Roser.

M' ha recordat a l' Aina....

2008-10-20T00:50:00.002+02:00

Com molt ja sabeu l'Aina i la Valèria són Guangxingueras de diferent ciutat i d'un fisic molt diferent entre elles , es portem 1 més i 14 dies de diferencia, l'Aina és més gran,i aquesta petita diferencia d' edad es nota en moltes coses.....
Ja fa alguns messos que quan veig a la Valèria fer algunes coses o gestos hem recorden a l'Aina,també s' assemblen molt en el caràcter, en canvi en la parla són diferents, l' Aina té una veute fluixeta, dolça, molt suau, i la Valèria té una cacho veu, forta però alhora tendre al dir-te els coses.
Doncs aquesta setmana m' ha vingut molt cops al cap l' Aina , però sobretot aquest matí mentres esmorçaven a la cuina....tenia la Valèria asseguda a la trona i jo estaba d'esquena a ella fent un entrepanet, i si no fos perquè saps que no pot ser haguès jurat que la nena que estava allà asseguda era l'Aina...
Aquesta setmana apart del tema de l' escola i el dormir que ja us vaig comentar en una altre escrit, he notat que ella parla molt més clar, el seu vocabulari es més ric i a aprés moltes cançons a l'escola, a més té molta memoria...doncs parla molt,moltissim i això que ja ho feia, però ara encara més ,i suposo que el seu cervell va molt més ràpid que la seva boca i s' atasca ,per exemple, si vol dir passejem a la niña mami, comença papapapapa....i jo ric i li dic para i tornem, i ella hi torna, pèro torno a riure i llavores li dic, venga arrancate...i es quan ho diu bé, a ella també li fa molta gracias i avegades comença, papapapa...patates...pero espressament...
Doncs quan fa això em recorda l' Aina quan uns messos enrera en una de les nostres trobades la vaig sentir palar i ho feia....i ara parla super bé i molt clar.Doncs crec que la Valèria no trigarà a parlar bé del tot.....i ja no farà falta que la mami li faci de traductora, perquè quan parlen amb mitja llengua que es diu nomès les mamis les entenem? que no parlen el mateix idioma el papis?
Ja sé que els comparacions són odiosses, pero en aquest cas ,m' agrada que
s' assemblin...
Un petó molt fort per l'aina, Silvia espero que no thagi molestat que parles una mica de l' Aina.
Roser

A un mes menys dos dies

2008-10-16T21:43:00.002+02:00

Aquest dissabte farà un més que la Valèria va començar la guarderia,
com ja sabeu al principi vam tenir dies de tot, semblava que anava molt bé i vam decidir que es quedés a dinar a l'escola, per provar...encara que ella menja molt bé, volíem que s'acostumes a menjar de tot, més fruita,enciam,pastanaga,formatge fresc, etc...aquelles coses que a casa no les vol encara...Doncs des de el dia 1 que es queda a dinar, a l' agenda posa que s' ho menja tot, però m' agradaria sapiguèr quines quantitats, ja que s' ha aprimat, i ella era d' estar plenera, sí ja sé que també és mou molt més i que no paren però no sé....també quan arriba a casa es pren un bibi, de 300ml, i només fa unes 2 hores i poc que han acabat de dinar...
Lo de dormir es més complicat, ella dorm amb el seu "du du" sempre, i com que no hem trobat cap més enlloc doncs vam posar-li un altre dudu que ella te, que són dos de més petits, li vam posar uns quants dies abans al seu llit perquè s' ha n' anés acostumant, i ella deia el dudu pato i el panda per dormir a l'escola, però res, que no dormia , així que quan arriba casa, el seu bibi i a dormir una horeta i poc més. Ho portàvem molt bé, algú dia plorava una mica al matí, però des de fa uns dies que fatal a estones, al matí ja et diu a escola no, però desprès va fent i va contenta, això sí es posar-li la bata que ja la lia, plors i mamiii, mamiii, quan entra a la classe són dos minuts de plors, i quan la vaig a buscar a les 3 surt super contenta i amb uns petons i unes abraçades, però...aquí està el però...està molt carrinclona durant el dia, a la més mínima ja plora, Buenos a vegades plora i a vegades ho fa veure, però lo pitjor es a l'hora de dormir, triga molt unes dues hores a dormir-se, i tota l' estona ,mami vina, mami aquí, mamo vina, mami la mà, mig plorant mig de mentirijillaaaa.
Al final vaig optar per agafar-la uns minuts a coll i ja està, lista que es la niña, ara cada vegada al cap d'una estona et diu, mami una estona a coll....
Com que aquest dies estic sol, que tinc al Jordi a Saragossa en un Congrés vaig pensar m' ho tinc que muntar bé perquè dormi més aviat, doncs apa, li poso un coixí al llit i li poso un cd de musica de ioga a veure que tal, ahí, res un cachondeooo, encara ballaba, però avui la cosa ha cambiat, us explico.
He arribat a la conclusió que li costava molt adormi-se perquè al fer la migdiada a casa, l' horari es diferent per pco que dormis, i parlant amb la senyoreta vam decidir de deixar-li el seu dudu, el de sempre per prova si dorm a l'e escola, doncs dit i fet, ha caigut al moment com un soc, per tant avui a les 20.45 ja estava al llit, m' ha demanat el coixí i la musica relax,ni tan sols ha volgut a coll, que en 10 minuts ja dormia....
i la meva reflexió es que a vegades potser volem que facin coses que no fan o que per ells es un canvi i ja ho sabem ja , però pretenem que s'ha adaptin sense gaires canvi en el seu dia a dia, si li haguéssim donat el dudu de sempre des de el primer dia potser s' hagués dormit de seguida i ens haguéssim estalviat tots aquest dies d'estar carrinclona, de costar-li dormir a les nits,de els emprenyades de la mama quan veus que són els 11 de la nit i no dorm, i el que et sap més greu, es llevar la a les 8 del matí quan saps que només ha dormit 9 hores....
Però d'altre banda també m' ha agradat tornar a tenir-la a coll cada nit, encara que només fossin uns minuts, m' ha fet recordar quan fa uns mesos enrere la tenia una bona estona a coll, cantant-li la nostre cançó d'amor que a ella tant li agrada per que s' ha dormis....

I es que ja són grans, però també són petites i ens pensem que ja no està bé lo de tenir-la a coll molta estona, o que ja ha de caminar, res d'anar en cotxet, o la llet del matí en una tassa com les nenes grans...volem que es comportin bé que no toquin això, ni allò...i perquè tenim un nevot d'un any i sempre li diem a la Valèria tu ja ets gran el Pol és un bebé.... però que coi, la Valèria encara es una
bebita, una bebita grandota de casi 32 mesos , però per a nosaltres sempre serà una bebita,la mateixa que un 26 de febrer del 2007 vam tenir als nostres braços per primera vegada....
Pensaments i reflexions d'una mami fent de Rodriguez.....
Un petó a totes.

Desafiaments, ja l' he fet....

2008-10-15T12:23:00.002+02:00

Desafiaments
Les dues Silvias m' han fet un repte :http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/Silvia i l' altre Silvia,http://amblamevaprincesa.blogspot.com/
sí si aquesta, la la lianta,jajajaja.......

primer desafiament, es diu 1000 postres!!!!

-Agafa el llibre mes poper que tinguis, vés a la pagina 18 i transcriu la quarta línia:
així que puc, m' escapo a fer una volta sola i vaig direcció a la sala on dormia de petita, sota els ventiladors....Asha Miro, als dos caras de la Lluna
-l'última cosa que has vist a la tele:
esta casa es una ruina,, quin fart de plorar.....
-el projecte que téns entre mans:
projecte? bueno, es la re-decoració de l' habitació de la Valèria per quan arribi la Martina, tinc moltes idees.....
-el material que t'agradaria provar:
material? que vols dir?

segon desafiament es diu 6 de 5
-5 mobles o objectes de casa que t'agradin

• calendari de terrissa Maya que vam comprar a Mèxic, al nostre viatge de nuvis....lo mexicà ens encanta...
• la foto que tenim dels tres, es la primera que tenim junts...es un record molt especial
• un penjador en forme de nines que tinc al rebedor, per la Valèria quan arriba i penja la jaqueta i la motxilla, m'a grada veure-la amb coses, fa vida.....
• tinc un marc de fotos per 15 fotos a l' habitació de la Valèria, allà estan les meves 13 nevodes del cor....el dia de l' assignació.
• Una foto de la Valèria que tenim a l' entrada de la seva habitació, es de l'estiu passat a casa d' uns amics, la foto, t'està mirant i als seus ulls reflexen molta felicitat....
• i per ultim, les letres amb el seu nom a la porta de la seva habitació, tant debó, poguem possar ben Martina .Y perquè no algun altre?....Martí, Carlota , Guillem o potser un d'africà, qui sap que es depara el futur.....

-5 llibres que t'agradin
• Todo por un hijo.
• Venida de la lluvia, va ser dels primers que llegia sobre adopcions, va ser com si jo fos la protagonista
• L' ocell de la pluja, està escrit per un amic , ja en té 3 de publicats.
• La filla del Ganges i les dues cares de la lluna de l' Asha Miró
• Cisnes Salvajes, estic en ello, pero es un totxo de gruixut.

-5 llocs que m'agradaria anar... ( entenc que són llocs en els que no hi he estat mai )
• fer una ruta pel tot Mèxic en plan motxilero, imposible, pero m' agradaria.
• a la India, però amb el meu home crec que mai hi aniré.....es masa tiquis-miquis...
• Repetir a Guangxi i recòrrer tots els seu racons,si deu vol ven aviat hi tornarem.
• Les Illes Madilves, tumbar-me al sol i no fer res més, sol i més sol...
• Pujar al Machu Pichu, nosé desde sempre m' ha agradat....so sé que em trobaré a dalt de tot, pau?????

-5 quadres famosos.....
• Ostres, la pintura no es lo meu,ni tan sols entec d' estils, pero m' agren els quadres molt raros, aquells que els mires i no es veus res en concret, però que tu els mires i veus un munt de coses que et transmetes moltes sensacions ...
• m' agraden aquells que m' entren ples ulls, res de lo convencional,si veig un i dic aquest, doncs ja està, per lleig que sigui a mí ens transmet coses....
• Els dos que tinc al menjador ,un de la República dominicana, les dones al mercat comprant, es tamany gegant i l' altre de Cuba, que tothom que el veu , diue les cases cremantse, i jo veig, el color, la força i el caliu que et transmet la seva gent.....
• També es molt especial el que tenim de China, tipo pergami fet amb tinta i amb la caligrafia del seu nom, Valèria Chun Yàn i el dibuix de loq ue significa, esperem tenir el de la Martina.

-5 cançons inoblidables
Ostres, cançosn podria fer una mega llista, cada epoca n' ehe tingut de cançcons, però en tinc d' especials...
• Ayer, de Luis Miguel, bueno, m' agraden totes, totes....
• She, d' Elvis Costello, es la del vals del meu casament, inolvidable....
• Faith de George Michel, quins tingues 18 anys....
• Una cançó que no se el titol, pero que quan l' escolto es el record de unes molt bones vacances amb uns amics, abans de ser pares.
• I....nosé alguna de Alejandro Fernadez, es que tot lo mexicà m' encanta...
•
-5 películes que t'hagin agradat
• Nothing Hill, es maravellosa....Julía Roberts i Hugg Grant, els millors junts....molt romàntica.
• Eric Brocovih, de la Júlia Roberts,es al meva actriu preferida.
• la vida es bella, vamos sin palabras....
• Princesas, m' agrada molt el cinema espanyol.
• Sin tetas no hay apraiso, como está el Duque, jajajajja

Doncs apa ja està ara que faig....
Roser.

La nostra castanyera

2008-10-14T10:11:00.003+02:00

Doncs ja veieu, s'adelanta la castanyada......
Aquesta no és la nostre primera castanyada junts, però sí que es la primera que ella la celebra a l'escola.Encara que hi falten uns dies a la classe ja els estan preparant, els han fet portar un mocador de castanyera, i fruits típics de la tardor.
Nosaltres hem portat una branqueta amb tres caquis i un bon grapat de figues de
l' hort del yayo Domingo, y una magrana ben grossa.....es beu que s'estan posant els botes amb tantes coses com els hi porten, alguns pares els hi han dut panellets i tot...sort que estan en horari escolar i no poden veure mistela,jajajaja
Doncs aquí us deixo la foto de la nostre Castanyera, si es que sembla una velleta, però tan guapaaaaa.
Estem desitjant que arribi el dia 31 per poguer anar a a l' escola a celebrar la castanyada amb ella i tots els altres nens, les senyos i tots els pares....
Estem molt contents e il.lusionats de poguer compartir amb la nostre filla totes aquestes activitats,que són noves per ella i per nosaltres....
Un petonet
Roser

Esta casa es una ruina

2008-10-09T16:07:00.002+02:00

Primer de tot dir que aquest programa l' hauran de treure de pla programació, no es bó per la salud de les persones,ni les de la histoira ni la delsque ens ho mirem desde casa.
Normament ja hem sopat a l'hora que el fan, pero ahir anavem una mica més tard així que mentres sopavem vam posar la tele, com que no feim res més interesnt vam pensar, va a veure quina casa fan avui, la veritat es que de les cases que surten a les que deixen hi ha molta diferencia i es que hi ha moltissima gent que hi viu molt malament, però tant que no ens ho podem arribar a imaginar, i no es que sigui gent pobre,ni res d'això, són gent normal però que per circumstancies de la vida les coses no els hi van bé i es va deixant i deteriorant tot lo del seu voltant, incloentti la vivenda.....
Ahir era un matrimoni amb uan filla adolescent i 4 nens , tots igual, eren quatrillissos, us imagineu.....
la mare tenia desde feia un temps esclerosis multiple, i cada vegada anava a més, la seva movilitat era més reduida, cada vegada tenia menys ganes d efer res, de posar-se guapa, de cuidar als seus fill, al seu home, i un llarg etc....
Total , que els condicions en que vivien eren casi infrahumanes, moltes coses trencades sense arreglar,la roba la justa, joguiones, vamos ni pensar-hi...
fins que apareixen els del programa, els hi van deixar una casa, vamos de cine, amb entreda i tot accesible per una cadira de rodes, un bany genial adaptat per ella, uns llits articualts, perque així pogueisisn dormir tots dos junts, una habaitació pels nens, uns banys amb condiciones i un llarg etc, etc, etc....
Lo que em vull referir es que el apre de familia es va apssar tot el programa plorant d' agreïment,bueno, ell i jo, perque quina emoció, eera dels cops que més
s' havien lluit per ajudar a aquesta familia, els hi van regalar un super cotxe de 7 plaçes perque anessin tots junts a comprar al super, que mai ho havien fet tot junts...
Donde està el truco? em, pregunto,jo un cop marxen els de la tele, com podrà aquesta familia manternir aquesta casa, i el cotxe, qui li paga el seguro durant els anys següents?
A vegades ens capfiquem en tenir-lo tot molt maco, tenir lo millor, que no ens falti de res i no ens donem conte de lo més important a la vida, viure el moment, disfrutar dels nostres, dels qui ens estimen i a qui estimen....
perque si perdem això la resta es va deteriorant de mica en mica i despres ja es massa tard.....però sempre podem venir els de la tele i arreglar-ho.....
Roser.

Primer dia d' escola.18/09/2008

2008-09-24T11:03:00.001+02:00

Dias de guarderia

2008-09-24T10:27:00.003+02:00

Bon dia, ara feia uns dies que no he escrit res, però es que he anat una mica liada....
Doncs ja estem immers en el maavellòs mont de la guarderia.
El dijous dia 18 la Valèria va començar el seu primer dia a l' escola, com ella li diu, res de guarderia, l' escola.
Ens vam quedar sorpresos de los bé que ho va portar, inclús divendres, ella es despertaba diënt anem a l' escola?
si, filla, anem.....sortia molt contenta, explicant el conte del patufet i la canço, i lo que havia fet durant el matí, però.....sempre hi ha un però, la cosa ens ha cambiat aquest dilluns al portar-la, ja es va llevar una mica rara, nomès deia mami avui escola no, i vaig pernsar ,ufff avui serà durillo, però no m' ho pensaba que tant, la vam portar tots dos, el el papi i la mami, pero tot va ser baixar del cotxe i posar-se a sumicar.
Entrem a dintre, ja ploraba més, li posem la bata i s'em penjar com un koala, i més plors, amb rabieta incorporada, per un moment vaig pensar a emportarme-la cap a casa, pero vaig dir no! amb el cor trencat li vaig posar als braços de la senyoreta Rebeca i vam marxar una mica enllà perque no ens veiés. Vam estar uns cinc minuts, allà amagats, va ser molt dur, veure com la nostre nena ploraba i cridaba d'aquella manera , mai l' havien vist així.
Total que amb un nus a l' estòmeg i sentit-te els pitjors pares del món, vam marxar.....
Al anar a recollirla la senyo ens va dir que li va durar una bona estona la rabieta, però que desprès es va calmar i molt bé la resta del matí.
Dimarts tornem amb pasar pel mateix trangul, pero la plorera va dura una mica menys, uns 5 minuts, i va sortir molt contenta, amb el nas pintat de payaso i cantant una canço nova.Això sí l' hora de la recollida es la millor, s'enfila a coll i uns petons i unes abraçades com mai m'havia fet, i això que ella es de fer molt petons, abraçades i de t'estimo molt....però la força i el sentiment que hi posa a les 12 són molt diferents, li sorten de los més profund del cor.....
Avui dimecres ha marxat més conteta, la punyetera ja deia, avui a l'escola nomès plorare una mica, jajaja, ens està prenenet el pèl?
Doncs dit i fet, al moment de treure-li la jaqueta i posar-li la bata a fet
l' efecte Koala, i mami,mami, no marxis, però com que ja sabien de que anava la cosa, li hem donat deseguida a la Rebeca,aixì no li allargem el patir, li a fer un petó de vaca entre llagrimes i s' han asegut a terra amb ella amb un conte, ja està , ja no hi havien llagrimes.....
La veritat es que la Rebeca val moltisisim, i tenir 18 nens al seu càrrec ,ojo.....

Bé doncs, fins aquí, les aventures d'uns pares primerencs en això de l' escola.
Esperem que quan arribi la Martina tot això sigui quelcom de lo enrecordar-nos amb rialles i no ens faci patir tant....
Un petó
Roser

Nova etapa a les nostres vides

2008-09-05T01:52:00.002+02:00

Sembla que el numeros ens segueixen en les coses que fem durant la vida.
Si ja desde el començament del procès d' adopció de la Valèria hi teniem numeros especials que ens indicaven coses bones,ara que ja està amb nosaltres no ho han deixat de fer....
Avui dia 4 de setembre, això ho volia escriure fa unes hores, però tan es, per mi encara es dia 4,doncs com us deia, avui dia 4 la nostre Valèria fa 2 anys i mig de que va neixer, una petita vida en la que més de la meitat la està disfrutant amb nosaltres, els seus pares, els que l' estimen amb bogeria desde molt abans de veure-la per primer cop.
Doncs bé com el títol diu una nova etapa a les nostres vides, avui hem anat a la reunió de l' escola a la que hi anirà la Valèria, es la llar d' infants El Xiulet. Tal com diuen la priemra impressió es la bona,en aquest cas sí, estem molt contents amb tot,l' escola, la mestre, els altres nens, els pares i mares dels altres nens, ja que coniexem a molts d' ells i almenys sabem amb qui estarà la nostre filla, però tot es un abans de curs, ja veurem que pasarà quan el dia 18 la portem per primer cop i la deixem allà am altres nens i nenes, sense la mami ni el papi, sense les seves joguines, els seus dibuixos, les seves nines i tot lo seu.
Ens han donat una altre llista de tot el material que hem de dur per fer els seves activitats durant el trimestre, pilotes de ping-pong fluorescents, un lot sense piles, una samarreta en blanc i llisa,un coixí, un ampolla d'aigua buida, vaja que no crec que tinguin temps d'aborrirse, ni ells ni nosaltres.
També ens han explicat tot el que faran durant el curs, els temes a tractar, les sortides, els tallers, els festes, etc....
Ahhh i per cert que aquest any serà el primer que faran colonies, una nit fora de casa, però que no saben lo que es marxar amb tants nens i passar una nit a fora de casa? En un principi ens ha fet gracia i tot, però ja veurem, qui sap, la Valèria ja tindrà 3 anys quan les facin i a més coincidirà amb el dia del seu sant, potser serà el seu regal, no ho sabrem fins al 28 d'abri.
Doncs això que ja no m' enrollo més, que nomès vull dir que la nostre petita "golondrina de primavera" s' està fent gran, que són etapes que hem d'anar pasant i que aquí estem al seu costat pel que calgui però amb una mica de tristessa.
Gracies per escoltar-me....

Fills sense color

2008-09-01T01:17:00.002+02:00

Acabo d'entrar en un blogg d'adopció a l' Africa i quedat sorpresa, sense paraules.....
Com una persona pot arribar a escriure els sentiment que ara mateix tinc?
Com ja sabeu estem en la nostre segona adopció, la que ens apropa a la Martina,
la nostra filla de la Xina,la personeta que ens te el cor robat desde que vam tornar de Xina amb la Valèria ja fa un any i mig....
Moltes vegades penso en veu alta i aquest cop el pensament
es diu adopció a l' Africa.
Encara han de pasar alguns anys per que aquest pensament es converteixi en un somni i de sommnhi a realitat...si la vida m' ho permet, encara que sigui lleig dir-ho, economicament, tenint feina i salud per què no una tercera adopció? seguramnet el meu home diria, sí, 4 ó 5, jajajaja, pero ell serà el primer a dir que sí.
Tornant a on volia anar,de cara a la galeria pot semblar molt maco adoptar a la Xina perque són exótiques , o a Russia per que el volem de cabell ros com el pare o de l' Africa, que mira que gracioses amb les trenetes...
Jo nomès vull un fill,no vull colors que ens els faci diferent, ni raças que el puguin etiquetar, ni dits que m' el senyalin, nomès vull un fill i no es demanar tant.
Tot plegat són paraules que m' agrada escriure, així les penso i les dic, encara que ara i sempre sonin molt fluixet....
Que bonic seria tenir fill sense colors.....
Roser

Valèria Chun Yàn

2008-08-28T01:27:00.002+02:00

Hem disftutat de unes de les millors vacances en grup desde feia temps,he sigut afortunats per poguer compartir aquest dies amb families de la nostre gran família del cor, llastima no haver pogut ser-hi tots....
Aquí us deixo unes fotos de la nostre nena, el nostre peixet particular,s'ha passat el dia dins la piscina, que fa que els hi agradi tant l' aigua?
Roser

ADN

2008-08-28T00:39:00.003+02:00

Hi ha vegades pasen coses que nosaltres no triem i el destí juga amb les nostres vides com si d'un nen malcriat es tractès.
Ja fa més d'una setmana del fatidic accident d'avio que s'ha endut la vida de moltes persones sense demanar permís...la vida es massa curta per privarnos dels bons moments.
La identificació dels tres nens adoptats ens ha fet plantejar-nos coses através d'un missatge d' una amiga de la família del cor.
Com podem dir o demostrar que la Valèria i la Martina són filles nostres, nomès tenim un munt de papers que en alguns casos no serveixen de res, pura paperassa.

Volem tenir un altre tipo de vincle amb elles, no tenim la mateixa sang, però sí el mateix cor, el mateix amor ,l' orgull de sapiguer que dia rera dia van superant una nova etapa de la vida, d'aquella que un dia ens va unir per formar una família.

Potser hi hauran que no estàn d'acord en que volguem sapiguer l' ADN de les nostres filles , però no els hi demanem permís, es jugar una partida amb el destí i tenir la certessa de que l'hem guanyat....
Hi han moltes situacions en la vida que no dependen de nosaltres per això si podem les prevenim.......
Moltts petons
Roser.

One world one dream

2008-08-25T00:26:00.003+02:00

Beijing ens a sorpren cada vegada més, si ja va ser quelcom espectacular
la inaguaració del Jocs Olimpics, ara ho ha tornat a fer amb la seva cloenda.
Veure avui a la Valèria davant de la tele mirant la cloenda i diënt mami, la Xina, mira mami, i si feien intermig, s'enfadaba dient, mami no tregis la Xina....no tenia preu, era com si tot allò fos seu, potser ella aixì ho sent una mica, no ho sé, però estic orgullosa de que quan li parlas de Xina ella escolta embadalida.
No puc evitar emocionarme fins al punt de tenir que agafar un mocador
o de que s'em fa un nus a la gola que no em deixa parlar.
Reconec que ara com ara tinc i tenim mono de China.Com ens haguès agradat poguer ser allà durant aquest dies, disfrutant de tot,però malgrat tot hem disfrutat moltissim
al poguer veure-ho per la televisió.
Crec que no han hagut ni haurán Jocs Olimpics que superin aquest, han sigut inmillorables, insuperables, espectacualars en tots els sentits,crec que Xina ha demostrat que saben fer alguna cosa més que fabricar a baix cost, fer menjars bonissims e imitacions de tantes coses...., però tot això ha quedat enrera,
avui comença una nova Xina, i es la Xina que vull,la Xina de les meves filles, Valèria i Martina, la que la gent ha de veure amb uns altres ulls,la que cambiara el món,i en la que no sentirem comentaris no gaire afortunats.
One world one dream, s' ha fet realitat, per nosaltres ha sigut molt especiall i sempre ho será, Beijing 2008, sempre estarà dins del nostre cor, es un trosset més de Xina que ens quedem per nosaltres.Intentarem tenir-ne molt més......
Gracies Beijing, ets unic.
R

La Martina ja te data de registre al CCAA

2008-08-21T17:06:00.002+02:00

Ahír vaig trucar a l'Amparo a Madrid per veure si sabia alguna cosa del nostre
expdedïent, la veritat es que em pensaba que diria que encara res, que esperessim una mcia més, pero la sorpresa va ser meva quan ja tenia la data d'entrada al CCAA.
Sóm Agostines 2008, del dia 7,una dia abans dels Jocs Olimpics, serà això un presagi,tindrem sort i seran unes asignacions especials?

També volem felicitar a nostre familia d'aventura, Juan, ALi y Cristina, ja vam viatjar junts en el primer viatge,juntament amb altres familíes, però ells són ara els que compatiran aquest llarg camí cap a les nostres filles.Moltes felicitats.
Doncs,ara ja nomès ens cal esperar, esperar que passin els messos i que el CCAA ens assigni ben aviat, que tenim moltes ganes d'estar amb nostre filla Martina.
Un petó
Roser.

Tornada de vacances

2008-08-21T16:54:00.002+02:00

Aquest dilluns vam tornar de Beas de Segura a Jaén, de vacances.
Vam anar a casa d'una de les families que formen al nostre família del cor,
ens vam ajuntar 4 famílies amb 6 fills en total, 4 són nenes nascudes a Xina.
Han sigut unes de les millor vacances que hem fet desde feia temps, sempre anavem sols i l' any passat amb la Valèria, però aquest estiu ha sigut diferent.
A ella li a anat molt bé estar amb les seves amigueste, cada vegada jugan
més entre elles, això sí alguna que altre baralla i plors han hagut.....
Hem menjat super bé i crec que hem acabat amb les existencies de cervessa del poble per tot l' estiu,jajjaja.
Le nenes han disfrutat moltissim tot el dia a la pisicna i per lo menys la meva a agafat més automina en molts aspectes, vaja que ara está suelta, suelta......i si abans ja xerraba molt ,ara no apra, pregunte-li per la Lluna que ja veureu,jajajja
Bé doncs, desitgem que l'estiu vinent aquesta família ens torni a convidar....
Han sigut une vacances de cine.
Gracies familia.

Petonets
Roser

8 del 8 del 2008

2008-08-08T00:54:00.002+02:00

Avui a les 8 i 8 minuts del vespre hora de Beijing es donarà et tret de sortida de les Olimpiades a la Xina.
Com m' agradaria poguer estar aquest dies a Beijing,disfrutant de tot lo que comporta unes olimpiades com aquestes, molta seguretat, moltissima gent, però dins lo taòtic, la sensació de estar vivint una experiència unica i que crec que mai la tornaré a viure amb la mateixa intensitat que en aquest moments, serà perque la Valèria es de Xina? la veritat es que segur que si en comptes de fer- se a Xina es fessin a Canada o un altre lloc no estaria tant interesada......
Desijo que tot surti bé a Xina durant les Olimpiades, que el nostres esportistes tornim plens de medaies d' or i que ven aviat tota Xina torni a la seva normalitat....
Sincerament crec i desitjo que desprès de les Olimpiades ha d'a haver un camvi en les asignacions que tan desitgem que s' acelerin per que les nostres filles estiguin ven aviat a casa amb la seva familia.
Un petó Martina, ja queda menys.

Somnis olímpics

2008-08-06T01:56:00.002+02:00

A vegades potser val més seguir sense sapiguer segons quines coses.....
Avui després de veure Documentos TV, entre llagrimes i dolor, he vist una part de la Xina, que no coneixia i que ara en aquest moment i en calent no m' ha agradat.
Com potser que a uns nens i nenes de 5 anys s'els hi entreni d' aquesta manera tan dura?
Ja sé que els pares sempre volem lo millor pels fills, però val la pena fer-los patir d'aquesta manera?
No sé com funciona el tema del nens que es preparen per ser bons esportistes aquí a Espanya, suposo que també ha de ser dur, però la veritat ara com ara no
m' agradaria veure com les meves filles pateixen aquest tracte , per molt disciplinari que sigui, per aconseguir ser un esportiste amb una medalla d'or.........
Suposo que això entraria en un gran debat del que els Xinesos esperen dels seus fills i el seu futur,si portser m' ho mires desde la espectadora Xinesa ho trobaria normal, inclús ho defensaria, segur, pero ara mateix nomès puc dir dues coses:
Cada dia que pasa estic més feliç i contenta per tenir amb nosaltres la nostre filla Valèria i la Martina, que cada dia que apsa es un dia menys per estar junts els 4.
I dos, que tant debó poguessim tornar a Xina , tres, cuatre o mil vegades més a buscar les nostres filles, i evitar que puguin tenir una infantessa així ho pitjor....

Tots aquest nens/es ja són guanyador de la millor medalla del mon,
la de l' amor......
Roser

De mica en mica....

2008-07-30T17:40:00.002+02:00

Doncs com podeu veure ja va agafant un caire més personal el meu blogg.
De mica en mica aniré escribint breument la nostre historia, la de convertise en mare i pare,
però ho faré en primera persona.
També coneixereu la nostre filla Valèria Chun Yàn i tot el llarg camí que ens porta cap a la Martina.......
Doncs apa, fins el proper missatge

Primer contacte amb el blogg

2008-07-27T01:46:00.002+02:00

En primer lloc agraïr a la Silvia, que m' expliques el funcionament del blogg, sense ella ara no escriuria aquestes ratlles.....
Encara vaig un amica perduda, és el meu primer blogg i necesito practica i temps per fer un blogg personal sense arribar a ser un diari ..
Li dono les gràcies també a la meva filla Valèria Chun Yàn, sense ella potser no hi seria aquí ara fent aquest blogg,ni compartint tots els bons moments que t' aporta ser mare amb molta gent, entre elles el meu marit en Jordi.
També i sense volguer ser pesada ni repetir-me, a la que serà la nostre segona filla , la Martina, encara que no hagi nascut per nosaltres ja existeix dins dels nostres cors i l' estimen desde el mateix moment en que vam decidir tornar a ser pares ....
Doncs això, de mica en mica aniré omplint aquest blogg que avui a 27 de juliol de 2008 escric per primera vegada.
Una abraçada
Roser