dijous, 1 d’octubre del 2009

Va de contes


Com ja he fet referencia en l'entrada anterior ,la Valèria té bastant contes relacionats amb l'adopció i els diferents nens que hi han al món.
Ara fa uns dies que hem tornat a llegir contes al vespre, un cop som al llit apunt de dormir, i dic tornat per la següent raó, de més petita, li explicavem conte i li cantavem alguna canço bressol per dormir, però ho vam haver de deixar, perque quan acabavem ella aplaudia i deia una altre, un altre, i va ser pitjor el remei que la malatia,jajajaja
Ara ja es més gran i d' ençà que anem a l' escola del grans vol un conte cada nit, ja sigui llegit o inventat ,doncs ara fem un, demà un altre, sempre triant un que ella pugui entendre, que pugui mirar els dibuixos i els entengui, un en el que ella s' identifica i pot fer preguntes que sap que tindràn respostes, docsn remenant, remenant va sortir aquest.

La Princesa que va venir de la Xina.

Crec recorda que m'el va recomenar la Noe si mal no recordo i deseguida el vam comprar, recordo donar-li una ullada i posar-lo amb els altres, per quan li toqués el seu torn.Si algo faig es llegir-me el conte abans d'explicar-li a ella, així li puc fer diferents veus, posar-me en situació i donar-li més vida al conte.
Però quina va ser la meva sopresa al llegir-lo...us escric uns trosset del conte i veure que fort es aixó del fil vermell i el destí.

Així va ser com el rei i la reina es van trobar a la capital del nord, a la qual els seus habitants

l' anomenen "Beijin".
Tot junts amb altres pares i mares van arribar a una bonica ciutat que es reflexava al mar, i de sobte va sorgir el gran drac carregat de princeses.Sis nenes petites i precioses.
Però com sabrem d'entre totes elles, quina serà la nostra? van preguntar aquestes persones en veu baixeta.
El gran drac va contestar, cadascuna de les vostres princeses té una senyal que l' identifica.
es una senyal molt especial que només vosaltres podeu reconèixer.Mireu bé amb els ulls del cor i diferenciareu, sense problemes, qui és la nena que us està esperant.


Els nostres reis van descobrir en aquell mateix instant al seu desig "Chun"de Primavera.


La nostra petita Valèria la igual que la petita princesa del conte també es diu "Chun", Primavera , així que ja veieu que un cop més, casualitat o el fil vermell?


Un petó a la nostra Valèria Chun Yàn, que vol dir, Valiente Golondrina de Primavera.

A veure si el fill vermell segueix actuant i ens porta aviat a la Martína.

Roser.


P.D També tenim algún conte que parla d' una Martína ratolina, però aixó serà un altres dia.

Esperándote

Doncs aquí el tením....
Va ser tota una sorpresa que no ens esperavem,tot i que haig de dir que la nit anterior el vaig veure a les llistes i em va cridar l' atenció, el vaig estar mirant, però com que ja era molt tard vaig pensar, demà em poso en contacte amb la Silvia i li demano un exemplar per la Valèria i la Martína.
I les coses del destí, al matí següent, sense nosaltres
sapiguer-ho,el carter ens ho deixava a la bustia.
Intento comprar contes i llibres per Valèria, que després pasaran a mans de Martína, que mitjançant les seves lletres i dibuixos l' apropin una mica més a la seva realitat, la d' esser una nena adoptada,contes i llibres relacionats amb l' adopció, hi han molts, de molts tipus i de molt colors,pero aquest es diferent a tots, els poden llegir totes les persones, tots els pares i les mares, però molt especialment tots els nens i nenes, sigui el que sigui el seu pais de naixement....

M' ha soprprés molt gratament, ja que no es el típic conte d'adopció, es més, ens ha encantat, es molt maco.El test,el que vol transmetre i el que transmet...
m' ha semblat genial l' opció de poguer llegir-lo si ets familia monoparental, i els dibuixos que em diueu? sense paraules,oi? molt macos i molt originals al dibuixar persones i nens d'altres raçes.
Us recomanu que si no el teniu el compreu,es molt maco que els nostres tressors tinguin un conte com aquest.

Silvia, 1000 gracies per ser els primers després de tu en tenir-lo a les mans, guardem la nota amb molt de carinyo, però ens falta lo més important,així que queda pendent pel dia que ens trobem i coneixem personalment que ens el signis i dediquis, a la Valèria i a la Martína, els meus dos tressors de la Xina.

Aquella mateixa nit la Valèria ja s' el mirava.