Diumenge de Ram

Com ja es tradicció a casa nostra desde que tenim a la Valèria
que tornem a anar a beneir el Ram, però aquest any fins i tot hem anat a misa,sí,sí a misa...el Jordi va volguer entrar, doncs apa, casi una hora....

Aquest la Valèria va portar casi tota l'estona la palma, bueno,
fins a la tornada a casa,
que va ser més diver anar saltant i corrent per tot el camí, fins que va aterrissar ...
Li vam guarnir la palma amb les garlandes i el Rosari de gominola, tot i dir que aquest any no s'el va menjar, i es que ella no es gaire de dolços, aixó sí, dona-li espetec,formatge o una torradeta amb paté i ja veuràs,jajajaja

Tot sorint de misa li vam volguer fer algunes fotos per tenirne alguna més recent pero va ser quasi impossible fer una més o menys aceptable...tota l' estona fent la mona i pallasades, així así estava per menjarse-la.
Veieu les imatges.

La nevada

El dilluns 8 de març quina va ser la nostra sopresa al pujar les persines a les 8 del matí pper prepararnos per anar a l' escola....estava nevant....

Lo primer de tot que vaig fer va ser trucar a l' escola per si hi hauria escola, com que em van dir que no ho teníen calr, vaig deixar que la valèria dormis una estona més...es va llevar a cap quarts d' once del matí i ja us podeu imaginar la seva cara al portat-la a la finestra, tot tant blanquet.
La cara se li va desencaixar,crec que no s' ho creia, em va mirar i amb un somriure d' orella a orella em va dir, mama, mama, está nevant....corre vestim-nos i surtim ajugar abans que s' acabi.....

Nevava amb molta força, però a estnes era neu i a estones aigua, així que no acabava de cuallar.duramt tot el matí ens la vam estar mirant darrera el vindre, però la cosa seguia igual.
Cap allà a les tres del migida va començar a nevar molt fort i amb molta intensitat, ales hores siq ue agafaba, enm poc menys d'una hora, hi havia casi dos pams de neua ales boreres...yupiiiii, deica la Valèria, sirtima jugar?

Era imposible sortir, la neu anava en totes direccions, iaxí que vam haver d' esperar fins que parés, si es que volia aprar esclar.....

Allà ales 7 de la tarda va parar i tots tres, el papa, jo i la Valèria, preparants amb al roba d' anar a la neu, que vam baixar al carrer a jugar.Al carrer davant de casa nostre tot era neu verge, ningú l' habia trepitjant encara i vam poguer disfrutar de la neu tant toveta.

Vam estar casi una hora jugant, llavorens ja començava a fer fred.

Dimarts al matí, com que encara no hi havia cole,i el papa nomès va nar a treballar un estona al laboratori, vam torar a baixar a jugar a la neu, avui ja feia sol i la neu es desfeia massa ràpid, però en altres indrets encara hi havia prouta neu com per passar una estona ven divertida.



Esperem poguer anar ven aviat a la neu,però aquest cop a la muntanya a baixar en trineu.

La Sra de la Panxa

Avui la nostra "Oreneta de Primavera " fa 4 anyets.
Moltes Felicitats Princesa!!


La Sra de la Panxa


En el moment que començes aquest llarg camí, ets concient que la teva filla encara no ha nascut, almenys així ho vaig viure jo , i sempre vaig pensar que la Valèria sería nascuda en el 2006 i
el destí va fer que així fos.


Avui,
com un dia més durant aquest 4 anys, m’ he enrecordat de tu,
m’ enrecordo cada dia de tu, si de tu, Sra de la Panxa.
Tant debó tingués un nom ,una foto o almenys alguna dada teva per donar-te les gràcies.

Quan la miro a ella, m’ enrecordo de tu,
però avui es un dia molt espècial per a nosaltres i potser un día molt trist o dolorós per a tu.
Avui la Valèria Chun Yàn fa 4 anys,
4 anys que de tu va nèixer la nostre filla,
tu que la vas dur nous mesos dins teu, que la vas cuidar, la vas estimar,
li vas donar lo millor de tu per ser com es, espècial…
Tu que vas ser la seva Mare durant 9 mesos per passar a ser la Sra de la Panxa.


Jo, com a mare ,no vull ni puc jutjar-te pel que vas fer, potser obligada per les circumstancies del país en el que vius, potser obligada per un home que no la volia, o una mare que et deia que eres molt jove per tenir fills, o potser ,
potser per mils raons que mai sabrem .

Jo, nomès puc donar-te les gràcies una i mil vegades pel teu gest,
per a mí un gest valent, heròic i dur, molt dur , un gest que com a dona diu molt de tu.
Gràcies al teu gest avui nosaltres som molt feliços,
tenim a la teva Oreneta de Primavera, un troçet teu, la vida de la teva vida .

La nostre filla comença a fer preguntes,
preguntes que tenen breus respostes , i que ella encara no es prou conscient del seu significat.
Preguntes que em van pensar en tu , preguntes en les que les respostes m’ agradrien que fossin unes altres,
respostes en les que li pogues dir la veritat que desconec,
respostes en les que li poguessim dir el nom de qui vas ser la seva Mare durant els 9 mesos que va ser dins teu,
i que ara ets la Sra de la Panxa….

Ara es petita, però un dia no molt llunyà voldrà sapiguer totes aquestes respostes i nosaltres estarem aquí,
per respondre tot lo que sabem, per fer que aquest moment sigui màgic,
potser ella no s’enrecordarà de tu,però que pugui dir orgullossa, vaig neixer de la Sra de la Panxa.

Per tu, siguis on siguis, que cada dia cuidas d’ella, l’ estimes i la protegeixes,
Per tu, es el seu primer somriure que els meus ulls veuen cada matí.
Per tu, son els petons que ella tan dolçament ens fa,
I per tu son les abraçades que ens fa mentres et diu t’ estimo.

Per tu, Sra de la Panxa,
sempre tindrem un record,
un pensament i un motiu d’agraïment.


Gràcies, siguis qui siguis i
estiguis o estiguis.


Roser ,Jordi i Valèria Chun Yàn