divendres, 25 de setembre de 2009

Anem de casament

El passat dissabte dia 19 vam anar de casament,
era el primer per la Valèria i encara que ja hem anat a algunes festes amb ella, cumpleanys de les nostres nenes del cor, de la familia, d'amics i el seu bateig,
que va ser el seu primer gran acte social, tincs que dir que en aquest casament va triunfar,era el centre de totes els mirades, tant per part del nuvi com de la núvia, la meva cosina.
En tot moment es va compartar molt bé, bueno, com es ella, tranquileta,
un cop al restaurant va sopar amb nosaltres a la taula,i tot semblava que to seguit ja s' havia acabat el día per ella,feia cara de cansada,i es clar, no habia volgut fer migdiada...total que eren tres quarts d' una quan els nuvis vam obrir el ball amb un tango, tot seguit musica pachanguera tipica dels casament i allà estava ella, amb una marxa que molt grans no teníen.Ho ballava tot, sola o amb els tiets,fins i tot vam fer la conga i ella era la primera, era per veure-la, quin riure...

Total que a les 3 menys 20 de la matinada la vam haver de treure del ball plorant com una madalena que no vulia marxar, que volia ballar, tot i aixó vam marxar i tot va ser posar-la a la cadireta del cotxe que ja se li tencaven els ulls...i es que portaba 17 hores desperta...
Aquí us deixo unes imatges.

Dies d' escola

Avui ja fa 8 dies que la nostra "Golondrina de Primavera" va iniciar les classes a l' escola dels nens grans.
En un principi anavem una mica a l'expectativa,a veure com era el seu primer dia, pèro haig de dir que ens va sorpendre i molt gratament, lo que ens imaginavem uns moments tensos i dramàtics van ser canviats per uns altres de tranquils i segurs, així va entrar ella, segura de sí mateixa i molt contenta, no com jo, que al contrari tenia un nus a la gola que casi no em sortien les paraules.

Doncs de la mateixa manera que va entrar va sortit, però vam pensar que aixó
era l'euforia del primer día d'escola, que ja veuriem al matí següent,però no,cada dia a sigut millor, va molt contenta i tornar encara més.Està asentada al costat del seus amics Dídac i Josep,amb els que ja compartia clase el curs passat al Xiulet.
Haig de dir que vaig una mica de vólid, ja que les hores que està a l' escola no deixa temps per fer gaires coses i menys encara a la tarda, entrant a les 3 i sortint a 2/4 de 5, però bueno, es lo que hay,jajajaja

La Valèria, els que la coneixeu sabeu que parlar molt, però d'ençà que va a l'escola es que no calla, em recorda a la nostra veina Abril quan tenia la seva edat, era una xerrarire, i ara miro a la meva petitona i la veig tant gran quie a vegades em fa una mica de por, els dies pasen molt ràpids i creixen massa depresa.
Tant debó la Martína arribi ven aviat i pugui disfrutar d' aquesta maravellosa infantessa amb la seva germana Valèria.

Aquí us deixo algunes de les fotos dels primers dies d' escola.
Un petó

Roser










dimecres, 16 de setembre de 2009

S' ha acabat l' estiu

Doncs aixó sembla, no per data si no pel temps que està fent, almenys aquí a St Joan.
Els matins son freds i apagats , i les tardes amb aquell ventet que bufa ben fred
i que ens obligar a portar una maniga llarga, son dies més de tardor que d' estiu, però esclar a dia 16 de setembre que volem, que duri l' estiu per sempre?
La veritat es que aquest any ha sigut un estiu de molta calor, i mira que a mí el sol i la calor m' encanten, però ha sigut llarg per a molta gent.

Aquest ha sigut el primer estiu que en Jordi, el meu home i el papi de la Valèria ha pogut disfrutar de un més seguit de vacances, feia temps que no ho feia i la veritat es que les hem aprofitat.
Vam passar 8 dies a Beas amb uns amics i les nenes,aquest any ha sigut el segon que hem fet vacances junts i es que si la companyia es bona tan se val el lloc,no?
Hem disfrutat moltissim, de les nenes,de la piscina, de les bones tapitas i les cervesses...
Tot seguit tornant ens quedem un dies a casa ,els justos per desfer la maleta i tornar-la a fer, aquest cop marxavem nomès per un cap de setmana, però ens van tractar tant i tant bé, que ens vam quedar 9 dies.
Arribavem de nou un diumenge a casa i el dimecres vam tornar a marxar, aquest cop a la Cerdanya, nomès per dos dies,i per fí tornem a casa....encara ens queden uns dies i els volem aprofitar per anar a la piscina....


Durant aquestes vacances la Valèria ha dormit amb nosaltres, al seu llit però junt al nostre, ha sigut molt maco i divertit,tenir-la tant aprop, despertar-me a mitja nit i notar les seves cames a sobre meu, o al matí, quan entra una mica de sol per les finestres i veig la seva carona dormida....ara té una edad en que està molt graciosa i divertida , però no fa gaire cas, està una mica rebotona i defensa les seves coses a capa i espada,amb uns crits, cosa que fins ara es posava a plorar...serà el canvi en les rutines de l' estiu?

Ja tornant a casa li vam explicar que ara ja s' havien acabat les vacances i per tant cadascú a dormir al seu llit i ens diu que si, que ho sap i ho entenc, però la festa comença quan a l' hora de dormir diu que no, que ella vol al nostre llit, mira-la ella....
i hem diu,jo encara flipo, mama ara vaig al teu llit i dormim, d'aquí una estona tu t' aixeques i em portes al meu llit i t' en vas al teu una altre vegada i quan sigui de dia jo et crido i em vens a buscar per tornar al teu llit, vale?

crec que encara estic rient, però lo que va ser la gracieta de la primera nit, s' ha convertit en la canço de cada nit per anar a dormir, i si nó, ella al seu llit, però amb mí al seu costat, imaginat en un llit de 90 les dues, no en un raconet i de costat perque ella ara es mou bastant fins que s' adorm,i si intentava aixecar-me per marxar em deia,vas a fer un pipi? doncs desprès tornes.....això sí, he pogut dormit moltes nits com ho feiem quan era petita i la duia al meu llit, hem dormit com una hamburguesa, ella damunt del meu cos,amb el cap al meu pit escoltant el bateg del meu cor, una altre cosa per tenir més juerga i no dormir...
Així que ja veieu les nostres histories d' estiu, aixó sí, el temps que he passat amb ella aquestes nits no té preu....

Avui dia 16 comença l'escola, l' escola dels nenes gran i hem pogut aconseguir que vagi al seu llit, però ha trigat moltissim a dormir-se, que si agua,que si mocos,ara pipi, els ninos i jo no sé quantes coses més, que al final s' adormit de cansada, i suposo que les nervis i l' emoció de començar una escola nova també influeix.
Doncs bueno, ja ho tenim tot preparat però aixó serà demà en una altre entrada al emu blogg, ara m' en vaig a dormir, si puc, que sembla que la que comença demà l'escola nova sigui jo....quins nervis.

Un petó
Roser.