dilluns, 21 de desembre de 2009

Per a vosaltres

Un Nadal especial
Fins que un mateix no senti la veritable alegria de Nadal,no existeix.
Tot lo demés es aparença,molts adornos.
Perque no son els adornos,no es la neu,no es l’ arbre ni la llar de foc.
El Nadal es l’ escalfor que envolcalla el cor de les persones,
la generositat de volguer compartir-la amb els altres i l’ esperança de seguir endavant….





Us ho desitgem de tot cor
Valèria Chun Yàn, Roser i Jordi.



















dijous, 3 de desembre de 2009

Altres bloggs.

De tots es sabut que hi han molts bloggs i per gustos els colors,oi?

Jo en tinc un bons llistat de blogg que segueixo i per que enganyar-nos alguns amb més frecüència que d' altres, sempre t' atrau un més per alguna cosa en concret,no?
Doncs per mi sí, a dia d'ávui en tinc dos que m' els miro, llegeixo i remiro cada dia, i us podria dir més....que a vegades espero que la seva autora escrigui en ell, es com llegir un bon llibre
d' histories en les que cada dia s' explica quelcom diferent al dia anterior...

Un es "amb la meva princesa" de la Silvia, la mare de l' Aina i també de l' Ona,que molt aviat la podran anar a buscar a la Xina.Desitjo que poguem anar junts.

I el segons es Cardona, Mali, Conecction de la Marta, ella també es mare i està a 15 dies i escaix de poguer abraçar al seu fill Madou per primera vegada.

Tots dos blogg son ven diferents, un es de pell bruna i ulls ametllats i l' altre del color de la xocolata amb aquell bon sabor a cacau.

La Silvia, la conec desde el juny del 2005 i va ser per messenger, encara recordo la tardes que passaven davant de l' ordinador xerrant de les nostres pricesses, encara guardo alguns dels mails de llavorens.
A dia c d'avui més de 4 anys, la nostre amistat perdura, esn veiem bastant sovint, no tant como voldriem i aixo que nomès estem a poc més d' una hora de camí, pero malgrat poguer quedar una tarde per fer un café, jo sé que nomès tinc que agafar el telefon que allà és ella.I aixó que jo no sóc de trucar a la gent si no es important....

Ultimament hem parlat alguns cops més pertelefon, m' ha ajudat a reforçar el meu optimisme davant l' espera de la Martína a Xina, encara que jo tinc les idees molt clares al respecte....

La Silvia es d' aquelles persones que quan ens trobem en sortides de la familia del cor i ens quedem a dormir es por passar hore i hores xerrant i jo hores i hores escoltant-la, amb ella pots tenir una bona conversa, fins i tot a vegades quasi bé ens ha surt el sol, o un amic entra per dir, que? no penseu anar a dormir,jajajaja

Quan l' escolto, em sap transmetre pau, tranquilitat i sabiduria, i que no quedi que també ens fem un tip de riure, pero ella té un saber estar i un saber parlar que m' agrada
També dir, que tot i que som molt diferents en alguns aspectes, som molt iguals en molts d'altres, i les nostres filles s' assemblen moltisim de caracter i aixó encara m' uneix més a ella.

Gracies Silvia per compartir amb nosaltres el teu mon,no deixis mai d' escriure, ets com una droga bona......i per ser com ets, una lianta, ai no,jajaja una bona amiga.


I l' altre persona es la Marta, no ens coneixem en persona i aixó que estem a 20 minuts en cotxe, potser ni aixó.
Vaig coneixer el seu blogg un dia buscant en internet gent que adoptaba a Mali, i la vig trobar, li vaig fer unes consultes i molt amable ella
em va ajudar en tot.Desde les hores segueixo el seu blogg.
Amb ella veig reflectida en coses que vaig fer jo mentres esperava a la Valèria, ella està a punt de anar a buscar a en Madou, el seu fill, el seu tressor i nomes per aixó l' envejo, com a mare....

També m'a grada molt com escriu, llegir el seu blogg es estar amb ella allà mateis, al mateix lloc desde on està escribint i es com si ho estigues llegint sinó que lla amteixa al meu costat m' ho està explicant.
Marta, que tot vagi molt bé a Malí, molt anims , que en Madou està a pocs dies d'estar amb vosaltres per sempre més, tot plegat es una maravellosa aventura.

hem queda pendent le desig i el retall per la banua d' En Madou, i coneixeus en persona, però això ja serà després de Reis, no em vull perdre l¡ oportunitat de coneixer en Madou , que ja es com una mica de tots.

Gracies Marta pel tot lo que escrius al teu bloog, espero i desitjo que quna arribis amb en MAdou segueixen escrivint al blogg,
t' estarem esperant...


Roser