dissabte, 29 de novembre de 2008

Amb el cor entre Xina i Africa....

Per a persones amb el cor dividit....


http://uk.youtube.com/watch?v=Ny4YAVvHmD0&feature=related

Les seves carones ho diuen tot....no fa falta afegir res més...
Roser

dijous, 27 de novembre de 2008

Més desitjos molt especials

Avui hem rebut 3 sobre smés a la bustia amb desitjos per la Martína,
i el vull agraïr en el meu blogg, ja que no tinc els vostres correus electronics,
suposo que alguna estona entrareu i ho veureu.

Els desitjos que ens han arribat son de la Blanca, Lluis Miguel, Eva y Andrea de Pontejos ,ella té el blogg persiguiendouna ilusión.

I de l' Eli ,David, Júlia, Alba i Pol, del bloog 3 trossets.Per cert una foto de familía molt maca.

Familíes que ens han agradat moltissim els vostres desitjos i els vostres retalls per la banua , estarem molt contents de tenir un troçet vostre a la banua de la Martína, segur que li donara molt d' escalfor i estimació.
Un petó roser.
P.D Després penjo les fotos

dimecres, 26 de novembre de 2008

Un abans i un després

La veritat es que tenim molta sort de que les nostres filles siguin com son, unes bones nenes en tots els aspectes, almenys jo parlo per la Valèria.
Ella menjar molt bé, encara que la fruita li costa..dorm les seves hores i fins i tot alguna més,
l' escola la porta molt bé fa 15 dies, ja no plora i va molt contenta.
Però si de canvis parlem ella en fa i ens alegra moltisim,
cada vegada que quedem amb alguna familia de la nostre" familia del cor" hi ha un abans i un després en la Valèria, i es que veïem com el relacionar-se amb nenes de la seva edad li va molt bé.Passar llargues estones juntes.
Aquest cap de setmana vam estar amb la Cristina i els pares a una casa rural a San Sebastian,
s'ho van passar pipa, jugant ballant, cantant dinat, sopant les dues juntes, i fins i tot van dormir en la mateixa habitació en uns llits de nena gran, van jugar una estona amb els lots, semblavan dues nenes molt grans....
Doncs el abans i el després esta en que fins ara la Valèria a casa, al seu llit ni a capa altre no volia dormir tapada amb cap manta ,ni nordic ni res que la tapés, l' any passat dormia amb aquell sacs sense manigues i perfecte, però aquest any ha dit que no, que no el vol, així que amb el seu pijama i un altre pijama d'aquells anomenats manta, com de forro polar, dormia al llit, damunt del nordic, imposible posar-li una manteta molt prima, té una radar que dic jo, que a la minima ja está fent patades, i la veritat encara que tinguis la calefació encesa tota la nit, fa fred....

Doncs ja está , van dormir les dues ven tapades, i mira que en aquell llit almenys hi havien dues mantes més la banua i els llençols, doncs ni tan sols es vam moure, o no podíen, jajaja.
vaig pensar aquesta es la meva i dit i fet, desde el diumenge que dorm dins el llit i tapada amb el nordic i no es destapa per res....ara si que dormo més tranquila.
El pont del desembre el pasarem de nou amb la família del cor i ens fa molta ilusió, perque ara fa dies que no els veïem a tots o casi tots, pero també perque després d'aquestes trobades la Valèria tornar a fer un abans i un després i per ella aixó es molt bó pel seu creixent,
tat personal com evolutiu....
Ja us ho eplicaré
petons
Roser

Els Desijos per la Martína

Aquí us poso les fotos dels desitjos i retalls que tenim fins ara per la Martína.
Ens fa molt ilusió tenir un troset de cada un de vosaltres....




De Silvia, LLuis i Aina de St Celoni





De Paty, Toño y Sergio de Valladolid



De Silvia i Mario de El Campello



De la familia Garrido Fernández de Inca




De la misma familia
Garrido Fernández



De Alfredo y Ester de Sabadell






De Miguel y Mar de Madrid



Otro de la familia Garrido Fernández




De Africa, Javier , Clara Qiongmiao y Sara Fuyi
de Madrid





De Roger y Núria de Barcelona





De Jaume, Noe i Mar Jin de l' Hospitalet

De Isabel, Manolo y Leire Xin de Sta Coloma
me falta poner el desso....

De Enric y Montse de Cambrils
Esperem rebre molt més desitjos i retalls per la" Colcha de los 100 deseos" de la Martína.
Un petó
Roser

dilluns, 24 de novembre de 2008

23 de novembre, 4 anys....

Hem arribat de passar un cap de setmana de 3 dies a St Sebastian i hem arribat casi bé a les 11 de la nit, hem endreçat una mica tot , he preparat la bossa del cole per demà de la Valèria i mireu quines hores són...., però no volia anar-men a dormir sense escriure 4 ratlles,molt importants per a nosaltres.

Avui dia 23 de novembre hem pogut celebrar que ha fet 4 anys desde el dia en que vam fer la sol.licitud al Icaa per ser pares,llavorens no savíem que ens depararia el futur i avui 4 anys desprès podem dir que es lo millor que ens ha pasat a la vida.....
Tenir la Valèria ens va costar 27 mesos, entre papers, esperes, desesperos, i veure com arribaven altres nenes...i per fí la felicitat de tenir a la nostre petit tressor amb nosaltres.
Gracies a tots els que he estat sempre amb nosaltres i als que ara ens acompanyeu amb aquesta nova aventura.
Esperem que la Martína no trigui més de lo que va trigar la Valèria a arribar a les nostres vides... ja t' esperem...
Un petó
Roser

dimarts, 18 de novembre de 2008

Està Embarasada....

Ultimament al meu voltant estic sentitn molt aquestues paraules, està embarasada...sempre es una gran alegria.
Dues amigues que n' estan,una d'un nen i l'altre d'una nena, una altre que estan en ello, uns amics de que la seva filla va a la guarderia amb la Valèria també estan embarassat i el remate ahir...una cosina del meu home torna a estar embarasada, del segon fill o filla, encara no ho saben, per aquestes dates es quan es va quedar embarassada de la primera ara fara dos anys.....
Sempre que algú em diu estic embarasada m'en alegro molt per ella, però dins meu hi ha quelcom que li fa una miqueta de rabia, pero poqueta...
penso que perquè jo no hem puc quedar,que no hi tinc dret?
Tenir a la Valèria es lo millor que m' ha passat a la vida com a dona, encara que ella no hagi sortit de la meva panxa,els que som pares adoptants sempre diem ha sortit del cor...
però si us tinc que confessar una cosa,es que a mí si que m'agradaria estar embarasada ,nomès pel fet de sapiguer que es, quines sensaciones es tenen, com es el part....
estic segura que si en Jordi i jo tinguessim un fill bilològic, no seria tant guapa o guapo com la Valèria, ella es perfecte....
Moltes nits abans estic una estona a la seva habitació mirant com dorm, es una nina,tan bonica i petita...i penso quina sort que hem tingut de que ella estigui tant bé .....
Quan penso en estar embarasada es perque penso en ella,sabem que li van donar uns mesos el pit, però penso, apart d' això,que sabem?com ha passat el seu primer any a Xina i no em refereixo a com estaba de cuidada, que d' això no em tenim cap dubte que la van cuidar molt bé,el tema es l' estimació...
m' hagues agradat tenir-la desde el mateix dia del seu naixement amb nosaltres,donant-li escalfor, petons,abraçades , però sobretot tenir-la damunt del meu pit, per que escoltes el meu cor,un cor que batega per ella.

Ara tornem a estar emabarassats, de la Martína i tant debó fos un embaras de 9 mesos, seria uan pasada....però si l' embaràs de la Valèria va ser de 27 mesos en total,no sabem de quant serà el de la Martína, nomès desitgem que no sigui mes llarg....
Sigui com sigui , lo més important per a mí no es d'on surten els fills sinó de com ens estimen i es fan estimar....
Un petó a totes els mares...
Roser

dilluns, 10 de novembre de 2008

Els nens de Huang Shi

Ahir a la tarda i gràcies als tiets, Toni i Carme que es va quedar amb la Valèria vam poguer anar al cinema, ja feia més de 3 anys que no hi anavem, però la ocasió ho valia, feien "Els nens de Huang Shi" una peli que ens toca molt d'aprop, encara que res a veure amb la realitat que hem viscut nosaltres.
Tot tema que sigui referent a Xina,ens toca la fibra, ja sigui bó o dolent,
Xina és part de la nostra vida desde fa 4 anys, en el moment en que vam decidir anar a buscar la nostra filla.....i ho seguira sent, allà ens espera la Martína....però malgrat tot lo que coneixem,que es poc ,i escoltem d' aquest gran pais, quan veus aquestes pel.lícules ets sent un ignorant,i llavorens et dones conte que no coneixem res del país de les nostres filles, nomès lo poc que hem vist durant el seu viatge, sempre et queda i si haguessim fet...si haguessim anat...
Bé, anem a lo que us volia explicar...
Nosé si heu anat a veure-la, si no es així us la recomano, pero ull, es una peli durilla,als que estem dins del món de l'adopción ens afecta diferent dels que qui no ho estan, es quelcom un cop directe, que ens fa mal al cor, al pensament i al impotencia de no poguer fer més....
Es una molt bona pel.licula, d'aquelles que s'han de tenir en Dvd , molt bén feta i a més amb moltes imatges que ent venen al cap...
Una es d'un nen tocant un violí xinès, per un moment em va transportar al Templo de Verano a Beijing, on feia un fred increible després d' una gran nevada,allà era ell ,un sr tocant el mateix tipus de violí amb la mateixa música....
però si algun cosa m' ha quedar marcada de tota la pel.lícula va se una frase que diu un soldat o general al prota de la peli, " aquest nens seran xinesos fins a
l'última gota de sang" dels meus ulls surten llagrines i el meu cap va a mil per hora, repassant totes les imatges del nostre gran viatge, pero hi ha una que hem fa sentir malament en aquell precís instant, quan l' avió de de tornada de Nanning a Beijing s'enalaire, ja tenin la Valèria amb noslatres ,ja es nostre, però no pots evitat pensar , qui som nosaltres per arrebar-la d' aquí,de la seva terra, la seva gent que l' ha cuidat durant aquest any que no era amb nosaltres, es com si els estiguessis robant un trosset d'ells....
però per sort nomès son uns segons i encara que a hores d'ara a vegades ho penso, crec que es ella es lo millor que ens ha passat mai, sense cap dubte.... i per això estem esperant a la Martína.
La sortir del cinema les llagrime so paren ,es imposible pensar com va estar ella tot aquell any que nosaltres que no hem sigut al seu costat, ja sabem que ha estat moltbé, però a vegades ens agradaria sapiguer que pensa, com ho viu, com se sent ella, tant debó ho poguessim sapiguer....
No us explico el final, perque heu d'a anar a veure-la....
petonets a tos
Roser.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Colcha de los 100 deseos

Suposo que tots o la gran majoria dels que seguiu els bloggs
i més si sou famílies adoptants a la Xina coneixeu
" La Colcha e los 100 Deseos" per nosaltres aquesta serà
la segona Colcha que farem, primer va ser la de la Valèria i ara
li toca el torn a la Martina.
Estem dins d'alguns grups de Msn per mesos apuntats a les llistes
de la Colcha, ara hi han moltes menys famílies en aquests grups, per tant, crec que
no en rebrem tants desitjos con la primera vegada, que no va fer falta apuntar-nos a altres grups,crec que a l' album dels desitjos tenim uns 70 sense contar els que van arribar un cop feta la Colcha i l' album,
aquest estan guardats i els posarem en un apartat especial
quan fem el de la Martina.....

Doncs nomès dir-vos que ens faria molta ilusió tenir el vostre desig
i el vostre retalet de roba per la Colcha i l' album de la Martina.
Si a tú també et fa ilusió enviar-me'l i rebre el nostre posat een contatce amb nosaltres al correu valeriaimartina@hotmail.com i t' enviaré la nostre adreça.

Molts petons i esperem conseguir-ne molts, tants o més que
vam aconseguir per la Valèria.

Roser