Per a vosaltres

Un Nadal especial
Fins que un mateix no senti la veritable alegria de Nadal,no existeix.
Tot lo demés es aparença,molts adornos.
Perque no son els adornos,no es la neu,no es l’ arbre ni la llar de foc.
El Nadal es l’ escalfor que envolcalla el cor de les persones,
la generositat de volguer compartir-la amb els altres i l’ esperança de seguir endavant….




Us ho desitgem de tot cor
Valèria Chun Yàn, Roser i Jordi.

Altres bloggs.

De tots es sabut que hi han molts bloggs i per gustos els colors,oi?

Jo en tinc un bons llistat de blogg que segueixo i per que enganyar-nos alguns amb més frecüència que d' altres, sempre t' atrau un més per alguna cosa en concret,no?
Doncs per mi sí, a dia d'ávui en tinc dos que m' els miro, llegeixo i remiro cada dia, i us podria dir més....que a vegades espero que la seva autora escrigui en ell, es com llegir un bon llibre
d' histories en les que cada dia s' explica quelcom diferent al dia anterior...

Un es "amb la meva princesa" de la Silvia, la mare de l' Aina i també de l' Ona,que molt aviat la podran anar a buscar a la Xina.Desitjo que poguem anar junts.

I el segons es Cardona, Mali, Conecction de la Marta, ella també es mare i està a 15 dies i escaix de poguer abraçar al seu fill Madou per primera vegada.

Tots dos blogg son ven diferents, un es de pell bruna i ulls ametllats i l' altre del color de la xocolata amb aquell bon sabor a cacau.

La Silvia, la conec desde el juny del 2005 i va ser per messenger, encara recordo la tardes que passaven davant de l' ordinador xerrant de les nostres pricesses, encara guardo alguns dels mails de llavorens.
A dia c d'avui més de 4 anys, la nostre amistat perdura, esn veiem bastant sovint, no tant como voldriem i aixo que nomès estem a poc més d' una hora de camí, pero malgrat poguer quedar una tarde per fer un café, jo sé que nomès tinc que agafar el telefon que allà és ella.I aixó que jo no sóc de trucar a la gent si no es important....

Ultimament hem parlat alguns cops més pertelefon, m' ha ajudat a reforçar el meu optimisme davant l' espera de la Martína a Xina, encara que jo tinc les idees molt clares al respecte....

La Silvia es d' aquelles persones que quan ens trobem en sortides de la familia del cor i ens quedem a dormir es por passar hore i hores xerrant i jo hores i hores escoltant-la, amb ella pots tenir una bona conversa, fins i tot a vegades quasi bé ens ha surt el sol, o un amic entra per dir, que? no penseu anar a dormir,jajajaja

Quan l' escolto, em sap transmetre pau, tranquilitat i sabiduria, i que no quedi que també ens fem un tip de riure, pero ella té un saber estar i un saber parlar que m' agrada
També dir, que tot i que som molt diferents en alguns aspectes, som molt iguals en molts d'altres, i les nostres filles s' assemblen moltisim de caracter i aixó encara m' uneix més a ella.

Gracies Silvia per compartir amb nosaltres el teu mon,no deixis mai d' escriure, ets com una droga bona......i per ser com ets, una lianta, ai no,jajaja una bona amiga.


I l' altre persona es la Marta, no ens coneixem en persona i aixó que estem a 20 minuts en cotxe, potser ni aixó.
Vaig coneixer el seu blogg un dia buscant en internet gent que adoptaba a Mali, i la vig trobar, li vaig fer unes consultes i molt amable ella
em va ajudar en tot.Desde les hores segueixo el seu blogg.
Amb ella veig reflectida en coses que vaig fer jo mentres esperava a la Valèria, ella està a punt de anar a buscar a en Madou, el seu fill, el seu tressor i nomes per aixó l' envejo, com a mare....

També m'a grada molt com escriu, llegir el seu blogg es estar amb ella allà mateis, al mateix lloc desde on està escribint i es com si ho estigues llegint sinó que lla amteixa al meu costat m' ho està explicant.
Marta, que tot vagi molt bé a Malí, molt anims , que en Madou està a pocs dies d'estar amb vosaltres per sempre més, tot plegat es una maravellosa aventura.

hem queda pendent le desig i el retall per la banua d' En Madou, i coneixeus en persona, però això ja serà després de Reis, no em vull perdre l¡ oportunitat de coneixer en Madou , que ja es com una mica de tots.

Gracies Marta pel tot lo que escrius al teu bloog, espero i desitjo que quna arribis amb en MAdou segueixen escrivint al blogg,
t' estarem esperant...


Roser

Martína, dos anys més aprop teu

Doncs, si, ja veieu, seguim de celebracions....
Avui es cumpleixen dos anys desde que vam tirar endavant la nostra segona aventura a Xina.
Voliem tornar donar-li una germaneta a la Valèria , així que encara no 9 mesos després d' agafar per primera vegada a la Valèria entre els nostres braços i no deixar-la anar mai,estem aquí, inmerssos en aquesta llarga espera,esperant i desesperant , però amb el cap ben centrat i sapiguent que aixó té un final,un final feliç i que ven aviat la Martína serà entre els nostres braços com ja va fer la Valèria un 26 de febrer del 2006.
També volem felicitar a una família molt especial per nosaltres , avui ells també celebren els dos anys del primer dia de la segona gran aventura.Ja vam compartir junts la primera aventura i es un orgull poguer fer-ho aquesta segona vegada amb ells.


Juan, Ali i Cristina Limiao
Moltes felicitats.

Petonets
Roser

23 de novembre

ho volia escriure ahir, però va ser impossible....

Tots els que heu estat o esteu en aquest maravellós món de l'adopció sabreu que tenim moltes dates especials durant aquest llarg camí fins arribar a fer realitat el nostres sommi, que es ser pares i/o mares.
per a nosaltres un d'ells entres molts es el 23 de novembre.
Un dia com aquest però de l'any 2004, començava la nostra gran aventura , el nostre viatge cap a Xina, la llarga espera, res comparat amb ara, el principi d' un gran sommni que es faria realitat, el començament d' una gran amistat amb molta gent, pèro sens
dubte amb la nostre Fmilia del Cor, tant estimats per nosatres.

Celebrem que ja han passat 5 anys desde aquest dia, encara el recordo com si fos ara mateix....

Tot just sortíem de l' Hospitat Teknon d' una operació meva, una de tantes, amb el resultat de no poguer tenir fills biologics, però amb una porta ben oberta al món de l'adopció,
un món ven desconegut per nosaltres, erem novatos, però estavem dispossats a fer tot el que
s' hagès de fer per ser pares.

Recordo,que jo vaig dur els papers de la sol.licitud d'adopció a l' hospital,faltava firmar-los, i allà ,
tot just abans de sortir, quan el Dr li va tornar confirmar el diagnostic al meu home, llavorens encara incredul , va firmar els papers.
Tot sortint de l' hospital vam decidir portar-los a Icaa, ell em deia,

anem a casa i ja tornarem un altre dia, però jo, més toçuda que una mula, no vaig volguer deixar passa aquell dia, era un pressentiment, tenia que ser aquell dia.....

Durant tot el procès hem tingut dies 23 que hem de celebrar, entre ells la data de registre al

CCAA, 23 de setembre del 2005, i altres....

També aquest dia vaig començar un diari personal on li explico a la Valèria, a la meva Golondrina de Primavera tot el que vam fer fins a arribar a ella,imagineu-vos a dia d' avui encara l' estic escrivint....

Serà el seu regal, per quan? no ho sé, potser per quan ja sapigue llegir, o per quan pugui entendre lo que vol dir adopció, potser serà el seu regal de comunió o de majoria d' edat , als 18 anys, jajaja!!!!

En ell també li parlo de la Martína la seva germaneta , de la seva historia i de com portem aquesta llarga espera....

Nomès em queda donar

gracies a la nostre filla per aquests maravellosos 5 anys,

dels quals casi 3 els estem disfrutar amb ella.

I es que el temps passa massa ràpid, quan estas emb ella

i massa lent quan esperes a la Martína.

Va de contes

Com ja he fet referencia en l'entrada anterior ,la Valèria té bastant contes relacionats amb l'adopció i els diferents nens que hi han al món.
Ara fa uns dies que hem tornat a llegir contes al vespre, un cop som al llit apunt de dormir, i dic tornat per la següent raó, de més petita, li explicavem conte i li cantavem alguna canço bressol per dormir, però ho vam haver de deixar, perque quan acabavem ella aplaudia i deia una altre, un altre, i va ser pitjor el remei que la malatia,jajajaja
Ara ja es més gran i d' ençà que anem a l' escola del grans vol un conte cada nit, ja sigui llegit o inventat ,doncs ara fem un, demà un altre, sempre triant un que ella pugui entendre, que pugui mirar els dibuixos i els entengui, un en el que ella s' identifica i pot fer preguntes que sap que tindràn respostes, docsn remenant, remenant va sortir aquest.

La Princesa que va venir de la Xina.

Crec recorda que m'el va recomenar la Noe si mal no recordo i deseguida el vam comprar, recordo donar-li una ullada i posar-lo amb els altres, per quan li toqués el seu torn.Si algo faig es llegir-me el conte abans d'explicar-li a ella, així li puc fer diferents veus, posar-me en situació i donar-li més vida al conte.
Però quina va ser la meva sopresa al llegir-lo...us escric uns trosset del conte i veure que fort es aixó del fil vermell i el destí.

Així va ser com el rei i la reina es van trobar a la capital del nord, a la qual els seus habitants

l' anomenen "Beijin".
Tot junts amb altres pares i mares van arribar a una bonica ciutat que es reflexava al mar, i de sobte va sorgir el gran drac carregat de princeses.Sis nenes petites i precioses.
Però com sabrem d'entre totes elles, quina serà la nostra? van preguntar aquestes persones en veu baixeta.
El gran drac va contestar, cadascuna de les vostres princeses té una senyal que l' identifica.
es una senyal molt especial que només vosaltres podeu reconèixer.Mireu bé amb els ulls del cor i diferenciareu, sense problemes, qui és la nena que us està esperant.


Els nostres reis van descobrir en aquell mateix instant al seu desig "Chun"de Primavera.

La nostra petita Valèria la igual que la petita princesa del conte també es diu "Chun", Primavera , així que ja veieu que un cop més, casualitat o el fil vermell?

Un petó a la nostra Valèria Chun Yàn, que vol dir, Valiente Golondrina de Primavera.

A veure si el fill vermell segueix actuant i ens porta aviat a la Martína.

Roser.

P.D També tenim algún conte que parla d' una Martína ratolina, però aixó serà un altres dia.

Esperándote

Doncs aquí el tením....
Va ser tota una sorpresa que no ens esperavem,tot i que haig de dir que la nit anterior el vaig veure a les llistes i em va cridar l' atenció, el vaig estar mirant, però com que ja era molt tard vaig pensar, demà em poso en contacte amb la Silvia i li demano un exemplar per la Valèria i la Martína.
I les coses del destí, al matí següent, sense nosaltres
sapiguer-ho,el carter ens ho deixava a la bustia.
Intento comprar contes i llibres per Valèria, que després pasaran a mans de Martína, que mitjançant les seves lletres i dibuixos l' apropin una mica més a la seva realitat, la d' esser una nena adoptada,contes i llibres relacionats amb l' adopció, hi han molts, de molts tipus i de molt colors,pero aquest es diferent a tots, els poden llegir totes les persones, tots els pares i les mares, però molt especialment tots els nens i nenes, sigui el que sigui el seu pais de naixement....

M' ha soprprés molt gratament, ja que no es el típic conte d'adopció, es més, ens ha encantat, es molt maco.El test,el que vol transmetre i el que transmet...
m' ha semblat genial l' opció de poguer llegir-lo si ets familia monoparental, i els dibuixos que em diueu? sense paraules,oi? molt macos i molt originals al dibuixar persones i nens d'altres raçes.
Us recomanu que si no el teniu el compreu,es molt maco que els nostres tressors tinguin un conte com aquest.

Silvia, 1000 gracies per ser els primers després de tu en tenir-lo a les mans, guardem la nota amb molt de carinyo, però ens falta lo més important,així que queda pendent pel dia que ens trobem i coneixem personalment que ens el signis i dediquis, a la Valèria i a la Martína, els meus dos tressors de la Xina.

Aquella mateixa nit la Valèria ja s' el mirava.

Anem de casament

El passat dissabte dia 19 vam anar de casament,
era el primer per la Valèria i encara que ja hem anat a algunes festes amb ella, cumpleanys de les nostres nenes del cor, de la familia, d'amics i el seu bateig,
que va ser el seu primer gran acte social, tincs que dir que en aquest casament va triunfar,era el centre de totes els mirades, tant per part del nuvi com de la núvia, la meva cosina.
En tot moment es va compartar molt bé, bueno, com es ella, tranquileta,
un cop al restaurant va sopar amb nosaltres a la taula,i tot semblava que to seguit ja s' havia acabat el día per ella,feia cara de cansada,i es clar, no habia volgut fer migdiada...total que eren tres quarts d' una quan els nuvis vam obrir el ball amb un tango, tot seguit musica pachanguera tipica dels casament i allà estava ella, amb una marxa que molt grans no teníen.Ho ballava tot, sola o amb els tiets,fins i tot vam fer la conga i ella era la primera, era per veure-la, quin riure...

Total que a les 3 menys 20 de la matinada la vam haver de treure del ball plorant com una madalena que no vulia marxar, que volia ballar, tot i aixó vam marxar i tot va ser posar-la a la cadireta del cotxe que ja se li tencaven els ulls...i es que portaba 17 hores desperta...
Aquí us deixo unes imatges.