dilluns, 30 de novembre de 2009

Martína, dos anys més aprop teu

Doncs, si, ja veieu, seguim de celebracions....
Avui es cumpleixen dos anys desde que vam tirar endavant la nostra segona aventura a Xina.
Voliem tornar donar-li una germaneta a la Valèria , així que encara no 9 mesos després d' agafar per primera vegada a la Valèria entre els nostres braços i no deixar-la anar mai,estem aquí, inmerssos en aquesta llarga espera,esperant i desesperant , però amb el cap ben centrat i sapiguent que aixó té un final,un final feliç i que ven aviat la Martína serà entre els nostres braços com ja va fer la Valèria un 26 de febrer del 2006.
També volem felicitar a una família molt especial per nosaltres , avui ells també celebren els dos anys del primer dia de la segona gran aventura.Ja vam compartir junts la primera aventura i es un orgull poguer fer-ho aquesta segona vegada amb ells.


Juan, Ali i Cristina Limiao
Moltes felicitats.

Petonets
Roser

dimarts, 24 de novembre de 2009

23 de novembre

ho volia escriure ahir, però va ser impossible....

Tots els que heu estat o esteu en aquest maravellós món de l'adopció sabreu que tenim moltes dates especials durant aquest llarg camí fins arribar a fer realitat el nostres sommi, que es ser pares i/o mares.
per a nosaltres un d'ells entres molts es el 23 de novembre.
Un dia com aquest però de l'any 2004, començava la nostra gran aventura , el nostre viatge cap a Xina, la llarga espera, res comparat amb ara, el principi d' un gran sommni que es faria realitat, el començament d' una gran amistat amb molta gent, pèro sens
dubte amb la nostre Fmilia del Cor, tant estimats per nosatres.

Celebrem que ja han passat 5 anys desde aquest dia, encara el recordo com si fos ara mateix....

Tot just sortíem de l' Hospitat Teknon d' una operació meva, una de tantes, amb el resultat de no poguer tenir fills biologics, però amb una porta ben oberta al món de l'adopció,
un món ven desconegut per nosaltres, erem novatos, però estavem dispossats a fer tot el que
s' hagès de fer per ser pares.

Recordo,que jo vaig dur els papers de la sol.licitud d'adopció a l' hospital,faltava firmar-los, i allà ,
tot just abans de sortir, quan el Dr li va tornar confirmar el diagnostic al meu home, llavorens encara incredul , va firmar els papers.
Tot sortint de l' hospital vam decidir portar-los a Icaa, ell em deia,

anem a casa i ja tornarem un altre dia, però jo, més toçuda que una mula, no vaig volguer deixar passa aquell dia, era un pressentiment, tenia que ser aquell dia.....
Durant tot el procès hem tingut dies 23 que hem de celebrar, entre ells la data de registre al
CCAA, 23 de setembre del 2005, i altres....
També aquest dia vaig començar un diari personal on li explico a la Valèria, a la meva Golondrina de Primavera tot el que vam fer fins a arribar a ella,imagineu-vos a dia d' avui encara l' estic escrivint....
Serà el seu regal, per quan? no ho sé, potser per quan ja sapigue llegir, o per quan pugui entendre lo que vol dir adopció, potser serà el seu regal de comunió o de majoria d' edat , als 18 anys, jajaja!!!!
En ell també li parlo de la Martína la seva germaneta , de la seva historia i de com portem aquesta llarga espera....
Nomès em queda donar
gracies a la nostre filla per aquests maravellosos 5 anys,
dels quals casi 3 els estem disfrutar amb ella.
I es que el temps passa massa ràpid, quan estas emb ella
i massa lent quan esperes a la Martína.