dijous, 28 d’agost de 2008

Valèria Chun Yàn




Hem disftutat de unes de les millors vacances en grup desde feia temps,he sigut afortunats per poguer compartir aquest dies amb families de la nostre gran família del cor, llastima no haver pogut ser-hi tots....
Aquí us deixo unes fotos de la nostre nena, el nostre peixet particular,s'ha passat el dia dins la piscina, que fa que els hi agradi tant l' aigua?
Roser

ADN

Hi ha vegades pasen coses que nosaltres no triem i el destí juga amb les nostres vides com si d'un nen malcriat es tractès.
Ja fa més d'una setmana del fatidic accident d'avio que s'ha endut la vida de moltes persones sense demanar permís...la vida es massa curta per privarnos dels bons moments.
La identificació dels tres nens adoptats ens ha fet plantejar-nos coses através d'un missatge d' una amiga de la família del cor.
Com podem dir o demostrar que la Valèria i la Martina són filles nostres, nomès tenim un munt de papers que en alguns casos no serveixen de res, pura paperassa.

Volem tenir un altre tipo de vincle amb elles, no tenim la mateixa sang, però sí el mateix cor, el mateix amor ,l' orgull de sapiguer que dia rera dia van superant una nova etapa de la vida, d'aquella que un dia ens va unir per formar una família.

Potser hi hauran que no estàn d'acord en que volguem sapiguer l' ADN de les nostres filles , però no els hi demanem permís, es jugar una partida amb el destí i tenir la certessa de que l'hem guanyat....
Hi han moltes situacions en la vida que no dependen de nosaltres per això si podem les prevenim.......
Moltts petons
Roser.

dilluns, 25 d’agost de 2008

One world one dream

Beijing ens a sorpren cada vegada més, si ja va ser quelcom espectacular
la inaguaració del Jocs Olimpics, ara ho ha tornat a fer amb la seva cloenda.
Veure avui a la Valèria davant de la tele mirant la cloenda i diënt mami, la Xina, mira mami, i si feien intermig, s'enfadaba dient, mami no tregis la Xina....no tenia preu, era com si tot allò fos seu, potser ella aixì ho sent una mica, no ho sé, però estic orgullosa de que quan li parlas de Xina ella escolta embadalida.
No puc evitar emocionarme fins al punt de tenir que agafar un mocador
o de que s'em fa un nus a la gola que no em deixa parlar.
Reconec que ara com ara tinc i tenim mono de China.Com ens haguès agradat poguer ser allà durant aquest dies, disfrutant de tot,però malgrat tot hem disfrutat moltissim
al poguer veure-ho per la televisió.
Crec que no han hagut ni haurán Jocs Olimpics que superin aquest, han sigut inmillorables, insuperables, espectacualars en tots els sentits,crec que Xina ha demostrat que saben fer alguna cosa més que fabricar a baix cost, fer menjars bonissims e imitacions de tantes coses...., però tot això ha quedat enrera,
avui comença una nova Xina, i es la Xina que vull,la Xina de les meves filles, Valèria i Martina, la que la gent ha de veure amb uns altres ulls,la que cambiara el món,i en la que no sentirem comentaris no gaire afortunats.
One world one dream, s' ha fet realitat, per nosaltres ha sigut molt especiall i sempre ho será, Beijing 2008, sempre estarà dins del nostre cor, es un trosset més de Xina que ens quedem per nosaltres.Intentarem tenir-ne molt més......
Gracies Beijing, ets unic.
R

dijous, 21 d’agost de 2008

La Martina ja te data de registre al CCAA

Ahír vaig trucar a l'Amparo a Madrid per veure si sabia alguna cosa del nostre
expdedïent, la veritat es que em pensaba que diria que encara res, que esperessim una mcia més, pero la sorpresa va ser meva quan ja tenia la data d'entrada al CCAA.
Sóm Agostines 2008, del dia 7,una dia abans dels Jocs Olimpics, serà això un presagi,tindrem sort i seran unes asignacions especials?

També volem felicitar a nostre familia d'aventura, Juan, ALi y Cristina, ja vam viatjar junts en el primer viatge,juntament amb altres familíes, però ells són ara els que compatiran aquest llarg camí cap a les nostres filles.Moltes felicitats.
Doncs,ara ja nomès ens cal esperar, esperar que passin els messos i que el CCAA ens assigni ben aviat, que tenim moltes ganes d'estar amb nostre filla Martina.
Un petó
Roser.

Tornada de vacances

Aquest dilluns vam tornar de Beas de Segura a Jaén, de vacances.
Vam anar a casa d'una de les families que formen al nostre família del cor,
ens vam ajuntar 4 famílies amb 6 fills en total, 4 són nenes nascudes a Xina.
Han sigut unes de les millor vacances que hem fet desde feia temps, sempre anavem sols i l' any passat amb la Valèria, però aquest estiu ha sigut diferent.
A ella li a anat molt bé estar amb les seves amigueste, cada vegada jugan
més entre elles, això sí alguna que altre baralla i plors han hagut.....
Hem menjat super bé i crec que hem acabat amb les existencies de cervessa del poble per tot l' estiu,jajjaja.
Le nenes han disfrutat moltissim tot el dia a la pisicna i per lo menys la meva a agafat més automina en molts aspectes, vaja que ara está suelta, suelta......i si abans ja xerraba molt ,ara no apra, pregunte-li per la Lluna que ja veureu,jajajja
Bé doncs, desitgem que l'estiu vinent aquesta família ens torni a convidar....
Han sigut une vacances de cine.
Gracies familia.

Petonets
Roser

divendres, 8 d’agost de 2008

8 del 8 del 2008

Avui a les 8 i 8 minuts del vespre hora de Beijing es donarà et tret de sortida de les Olimpiades a la Xina.
Com m' agradaria poguer estar aquest dies a Beijing,disfrutant de tot lo que comporta unes olimpiades com aquestes, molta seguretat, moltissima gent, però dins lo taòtic, la sensació de estar vivint una experiència unica i que crec que mai la tornaré a viure amb la mateixa intensitat que en aquest moments, serà perque la Valèria es de Xina? la veritat es que segur que si en comptes de fer- se a Xina es fessin a Canada o un altre lloc no estaria tant interesada......
Desijo que tot surti bé a Xina durant les Olimpiades, que el nostres esportistes tornim plens de medaies d' or i que ven aviat tota Xina torni a la seva normalitat....
Sincerament crec i desitjo que desprès de les Olimpiades ha d'a haver un camvi en les asignacions que tan desitgem que s' acelerin per que les nostres filles estiguin ven aviat a casa amb la seva familia.
Un petó Martina, ja queda menys.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Somnis olímpics

A vegades potser val més seguir sense sapiguer segons quines coses.....
Avui després de veure Documentos TV, entre llagrimes i dolor, he vist una part de la Xina, que no coneixia i que ara en aquest moment i en calent no m' ha agradat.
Com potser que a uns nens i nenes de 5 anys s'els hi entreni d' aquesta manera tan dura?
Ja sé que els pares sempre volem lo millor pels fills, però val la pena fer-los patir d'aquesta manera?
No sé com funciona el tema del nens que es preparen per ser bons esportistes aquí a Espanya, suposo que també ha de ser dur, però la veritat ara com ara no
m' agradaria veure com les meves filles pateixen aquest tracte , per molt disciplinari que sigui, per aconseguir ser un esportiste amb una medalla d'or.........
Suposo que això entraria en un gran debat del que els Xinesos esperen dels seus fills i el seu futur,si portser m' ho mires desde la espectadora Xinesa ho trobaria normal, inclús ho defensaria, segur, pero ara mateix nomès puc dir dues coses:
Cada dia que pasa estic més feliç i contenta per tenir amb nosaltres la nostre filla Valèria i la Martina, que cada dia que apsa es un dia menys per estar junts els 4.
I dos, que tant debó poguessim tornar a Xina , tres, cuatre o mil vegades més a buscar les nostres filles, i evitar que puguin tenir una infantessa així ho pitjor....

Tots aquest nens/es ja són guanyador de la millor medalla del mon,
la de l' amor......
Roser