dimecres, 6 d’agost de 2008

Somnis olímpics

A vegades potser val més seguir sense sapiguer segons quines coses.....
Avui després de veure Documentos TV, entre llagrimes i dolor, he vist una part de la Xina, que no coneixia i que ara en aquest moment i en calent no m' ha agradat.
Com potser que a uns nens i nenes de 5 anys s'els hi entreni d' aquesta manera tan dura?
Ja sé que els pares sempre volem lo millor pels fills, però val la pena fer-los patir d'aquesta manera?
No sé com funciona el tema del nens que es preparen per ser bons esportistes aquí a Espanya, suposo que també ha de ser dur, però la veritat ara com ara no
m' agradaria veure com les meves filles pateixen aquest tracte , per molt disciplinari que sigui, per aconseguir ser un esportiste amb una medalla d'or.........
Suposo que això entraria en un gran debat del que els Xinesos esperen dels seus fills i el seu futur,si portser m' ho mires desde la espectadora Xinesa ho trobaria normal, inclús ho defensaria, segur, pero ara mateix nomès puc dir dues coses:
Cada dia que pasa estic més feliç i contenta per tenir amb nosaltres la nostre filla Valèria i la Martina, que cada dia que apsa es un dia menys per estar junts els 4.
I dos, que tant debó poguessim tornar a Xina , tres, cuatre o mil vegades més a buscar les nostres filles, i evitar que puguin tenir una infantessa així ho pitjor....

Tots aquest nens/es ja són guanyador de la millor medalla del mon,
la de l' amor......
Roser