divendres, 16 de gener de 2009

he somiat amb tu Martina

Ultimament vaig tant casada que al despertarme al matí no m' enrecordo de lo que he sommiat.Potser es norma,però es que des de que la Valèria li ha donat la pipa al Rei Gaspà que anem amb els horaris de dormir una mica bastant malament, ja sabem que s' ha de tornar a adaptar i que és qüestió de dies,però mentres no arriben aquets dies així anem....
A més de les 3 ó 4 vegades que m' aixeco durant la nit , ja que inconcientment em desperto i la vaig a veure , ja que o està destapada del tot o girada amb el cap als peus o alguna cosa d' aquestes, així que desde que la Valèria està amb nosaltres jo ja no sé que es dormir 8 hores seguides....

Doncs avui, sí que recordo exactament lo que he sommiat, era tan real, tan proper que perfectament podia haver estar una realitat......

No sé ni quin dia, ni quin mes ni quin any erem ,però recordo que ens estaven asignant a tots els que teníem data de registre al CCAA del 2008, ja que no hi havia tantes families com per fer-ho en tandes per mesos, però si a suficient per fer-ho tots junts.
Estavem a una mena de estadi molt gran, tots allà, possats en fila desde gener fins al desembre, davant nostre un gra escenari,amb les senyeres de China i de Catalunya ,dues pantalles gegants a cada banda del gran escenari i una mena de oratori perque algu parles desde allà...hi havia molta gent xinesa tota ben arreglada amb traje, tant homes com dones a la banda dreta i a l' altre, tot de gent d' aquí, igualment ben vestits.

Doncs desprès de fer-nos una mena de discurs vam començar a crida a les families, una persona anava cridan els pares pels cognoms i tot plegat deia un nom en xinès., allà erem nosaltres a la fila nº 8, nostre més d'agost, al nº 4 estaven en Lluis, la Silvia i l'Aina, i també en Seve,la Virgi i la Judith que són d'abril, en la nº 6 en Nacho, la Yazz i la Maria que son de juny i així tota la resta de gent, alguns d' ells de la nostre familia del cor, amb nosaltres també estaven en Juan,l'Ali i la Cristina.
Era un moment molt emocionant, ningú savia del cert que ens esperava allà ni com es farien els coses...
Les families anaven desfilant una per una fins a tocar l'escenari on una altre persona els hi donava una carpeta de color vermell i allà les reaccions eren ben diferents entre si.

El més 8 començava a moure's i estabem a tres families de que ens toqués ,però...més sopreses! en aquell moment veïem apareixer i posar-se al costat de la persona que dona les carpetes vermella a en Pedro, pels que no el coneixeu ell va ser el guia durant tot el viatge, però aixó serà un altre escrit al blogg.
En aquell moment ple d'emoció i alegria ens criden Srs Santandreu Ruiz......
Long Hua Bai,
en aquell precís moment es va sentir el soroll sirena com d' alguna empresa o escola propera a nosaltres que anuncia el final d' una jornada, sonava i sonava, i no parava, fins que al final em desperto per adonar-me'n conte que era el meu despertardor el que feia el soroll de sirena......
Roser.

dilluns, 12 de gener de 2009

11 de gener de 2007, Valèria, un somni fet realitat...

Nota: aquest missatge era pel dia d'ahir, però per problemes amb Slide, s' ha publicat avui.


Per fí avui t' hem conegut,hem sabut com ets , quina carona fas,
com son els teus ulls i de quin color es la teva pell.
Feia tant de temps que esperàvem aquest moment que des de que ens van trucar de l'Icaa el dia 9 s'ens han fet dos dies molt llargs i molts curts a l' hora.
Sortiem per la porta de casa a quarts de 7 del matí, ja que tenim una hora de camí fins arribar a l' Icaa, i no volíem arribara tard en un dia tan especial com avui.

El punt de trobada és un bar cafeteria que hi ha a l' altre banda de carrer , allà sempre hem fet un cafè des de que es va fer la assignació de la Judith i s'ha continuat fent en totes les assignacions de la nostre família del cor.
Tenim previst entrar a les 8:15 així que nosaltres ens anem cap a dalt, en aquesta ocasió estem acompanyats per molts de la nostre família del cor, ja que també uns quants serem assignats, els del 23 de setembre de 2005.
Quan de temps hem estat esperant aquest dia, quantes nits somiant-te, desitjant-te i estimant-te en silenci, i ara en breus segons seràs una realitat, el nostre somni es fa realitat.
També ens acompanyen la tieta Carme i el tiet Toni, podrien a ver vingut acompanyats per la resta del tiets i els avis, però apart de que alguns treballaven hem preferit fer-ho així, més intim, més nostre, més el nostre moment i el teu,però ells són especials per a nosaltres i a més la tieta Carme serà padrina de la Valèria.
Pugem fins al primer pis, estem nerviosos, i allà som atesos per una noia que ens acompanya fins a un despatxet, mentres anem caminant em fixo en les taules dels treballadors i veig que estan plenes de piles d'expedïents d' adopció con el nostre i d'altres països.
Entrem i la noia es presenta com cal, però si us dic la veritat ni m' entero del nom que ens diu.Dur una mena de carpeta amb papers a dins del qual no es desenganxa ni per un moment, ens explcia que per ella també es la seva primera vegada que entrega una assignació i que n' està molt nerviosa, no més que jo , li dic...
Es comenta que ara ens deixara l' expedïent per que ens ho mirem tranquilament , que ella surt a fora i en una estona torna a entrar i ens ho explicara tot,abans de sortir ens diu es una nena molt maca i surt.
Obrim la carpeta i allà està, quedem embadalits, es una nena,en Jordi fa amb el braç un gest de victoria, ja que ell no les tenia totes de que fos una nena.

Era tant petita, tant guapa, de pell morena i ulls grans, i tant igual al seu pare.Hem passat una bona estona mirant -nos les fotos que ens han donat, ja teníem a la Valèria amb nosaltres, ara sí, ara ja som pares de veritat.Ens hem fet un petó però molt ràpid entre llagrimes d'a moció i alegria, com si cap dels dos volgués perdre un segon en res que no fos mirar la seva foto.
Un cop podem reaccionar comencem a mirar els papers, al estar en anglès entenem poca cosa, però lo suficient per sapiguer que va neixer al 4 de març de 2006 a Cenxi, Guangxi, en aquells moments ella tenia 10 mesos i 7 dies de vida, però ja ens quedaba molt poc per estar juntes per sempre més.
les casualitats de la vida o que al CCAA sabem fer molt bé al seva feina? com potser que la valèria s' assembli tant fisicament al seu pare? i que hagi nascut el mateix dia que la meva germana? aquestes i altres preguntes sempre quedaran a l'aire, penjades del fil vermell.........

La noia entre i ens explica les quatre coses més importants, i signem conforme aceptem l' assignació, la Valèria ja es al nostre filla i això mai ningú ho podrà negar.
Anem baixant i abans de sortir de l' edifici ens esperen els tiets , es el moment per la família, entre petons, abraçades i llagrimes coneixena la seva nevodeta, imagineu-se la cara de la meva germana al sapiguer que va nèixer el mateix dia que ella, sense paraules....

Ja un cop estem més asserenats sortim per la porta gran , orgullosos de la nostre filla, amb les seves fotos ben possades en una fulla especial per posar fotos que ens ha donat la Virgi:
Allà son tots, lo primer es veure les fotos i tots seguit les felicitacions, abraçades, petons i molta alegria, el nostre moment de felicitat es compartit per les altres famílies, en Juan i l' ALi, ja surtem amb la foto de la Cristina, en Juan, l' Ana i la Carla amb la de la Laura i així succesivamnet la resta de famílies de la família del cor, a més de tota al resta de famílies que també son del 23 de septembre de 2005.
En Jordi, en aquell monet es va derrumbar veïent les fotos, suposso que per ella va ser un cúmul de sensacions i emocions contingudes i ara al veure la foto de la seva filla les va deixar alliberar, la gent va quedar sopressa de la seva reacció....
El telèfon no va parar ni un moment, trucavem a tota la família i els amics i companys de feina per dir la nova noticia, recordo que al parla amb els meus pares no vaig poguer articular paraula, les llagrimes em brotaven dels ulls i tenía un nus a la gola, li vaig dir com vaig poguer que era una nena d' una anyet, molt guapa,molt guapa i que a la tarda ja la podrién veure en fotos, al Jordi li va passar el mateix, i així entre trucades va passar una estona del matí.també em vam rebre moltes, uan dels nsotres amics de Canaries, en Nacho i la Yazz, ells també teníen una nena de la mateixa edad que al nsotre i de la mateixa provincia, un cop més el destí ens havia ajuntat a ells , a en Juan, l' Ali i a nosaltres perque compartissim lo millor del món, la trobada per primera vegada amb les nostres filles a l' altre punta del món.
La resta de les famílies de cor assiganades també van tenir la sort de poguer viatjar en grups,així ningú no ho faria sol.

La resta del matí va a cabar al registre per sol.licitar la baixa maternal ,després vam a anar a dinar al restaurant davant mateix de l' Icaa, allà mateix vam enviar les cartes d' aceptació de tornada cap a Xina amb missatgeria urgent, una noia d' origen xinès ens va traduir una mica per sobre tot l'informe de les nostres filles, despre`s ja ens ho faria arribar per mail tot traduït,.va ser molt emocionat sapiguer coses d' ella, com dormia, que i com menjava, com jugaba , com la cuidaven, i lo feliç que era en aquells moments.El seu nom en xinès Chun Yàn, significaba "Golondrina de Primavera". i així era ella com una delicada oreneta nascuda als vol de la primavera.

I la resta del dia ja us la podeu imaginar,oi?

Dono gracies a tots aquells que durant 27 mesos han estat al nostre costat esperant l' arrivada de la Valèria Chun Yàn.
Família, amics, companys, veïns i coneguts.

A tots i cadascú de la nostre família del cor, per compartir i deixar-nos compartir amb ellss tots els moments d'aquesta grana ventura.
A la tieta Carme i al tiet Toni, perque són com som, amb aquest amor incondicional cap a la Valèria desde el primer dia en que vam presentar la sol.licitud a l' Icaa.I per fer que tinguem un rècord d' aquell dia tan important a les nostres vides.
Un petó a tots
Roser i Jordi, ja amb la Valèria per sempre més.....

I per acabar el dia,una altre gran notícia, la germana bessona del Jordi, estaba embarassada..........


divendres, 9 de gener de 2009

09/01/07 La trucada Magica.....

Ho escric tal i com recordo i ho recordo com si fos ara mateix.

Estaba a la feina ,pendent de la trucada magica que em confirmes el que ja savíem, que estavem assignats,volia sentir aquelles paraules que tant havia desitjat i que per fí es faria realitat el sommi tant esperat, ser mare....

En aquests moments parlo en primera persona.

El telèfon no parava de sonar, ja desde abans de les 8 del matí, savia que no eren ells, no podíen ser tant matiners.....
Mentres feia una mosegada a un petit entrepà per menjar alguna cosa, ja que el meu estòmeg no em permetia l' entrada de res que no fos una tila, va sonar el telèfon, jo duia l'auricular posat i vaig despenjar amb un ai al cor, savia que eren ells.Eren les 9 i 15 d' un matí de fred.

-Van dir Srs Santandreu?
-sí ,vaig dir jo, em truques de l' Icaa!
-la noia a l' altre banda del telèfon va riure, m' esperaves?
-oi tant , li vaig contestar jo.
per un moment es va fer un silenci.....
-Esteu assigants , va dir ella.dijous dia 11 a les 8.15 us esperem a l' Icaa.
-hem pots dir alguna cosa més?li vaig preguntar jo
- No puc, no ens deixen,moltes felicitats....


Això va ser tot el que vam parlar,no m' ho podia creure , vaig trucar deseguida al meu home per dir-li que ja erem pares, i ell tambpoc s' ho creia....
la nostre llarga espera arrivaba al seu final,un final feliç.

A la botiga tot eren abraçades i felicitats de les companyes de feina, dels jefes, de les clientes, vaja de tothom que entrava a comprar, crec que ho va sapiguer tothom del centre de Manresa,
i es que la nostre adopció ha sigut viscuda per tothom que coneixem, sense deixar-me a ningú, d'una manera molt propera, molt maca, molt sincera i sense cap paraula mal dita i cap pensament dolent.....

Per a tots ells moltes gràcies per les dossis de paciència i sapiguer escoltar una i una altre vegada els sentiments que he tingut durant els 27 mesos que ha va durar l' espera de la Valèria.

Mai oblidaré cada segons viscut.
petons
Roser.

dimarts, 6 de gener de 2009

05/01/07 Nit de Reis

Ja era el segon Nadal que esperavem la teva arribada i ara ets ja una realitat,
no m' ho podía creure, faltaba tant poc per poguer veure la teva carona,per coneixe't, encara que dins el meu cor, ja et coneixia, sabia com eres i mai no t' havia vist, ni tant sols en cap dels molts de sommis que havia tingut tantes nits mentres t' esperava.

Recordo la bogeria de feina a la botiga i aixó em va ajudar a que els dies passesin més ràpis, nomès em feia por i a l' hora ho desitjava que em truquessin abans de Reis...

Doncs aquella nit els Reis Mags de l' Orient es vam portat molt bé amb nosatres i ens van deixar aquesta carta.

Hola Família !!!

Com ja sabeu aquests díes anem una mica desbordats de feina ja que tenim que repartir totes les joguines pels nens i per a els no tant nens....Quina moguda !

Doncs lo que us deïem, sabem que aquest any heu sigut molt bons,
que us heu portat molt bé , bueno, uns ,més que altres....per això aquest anys tindreu el millor regal de tots.

Nosaltres ja hem fet la nostre part de la feina, ho hem repartit tot, però el vostre regal no us ho donaren fins a la propera setmana, nosaltres ja l' hem deixat al Icaa i com sabeu estan de vacances fins el proper dilluns dia 8, suposem que en el transcurs d' aquesta setmana ens faran una trucada per anar a recollir el vostre Gran Regal ja que hem deixat moltissims....
Serà el millor de tots el regals que mai hagis pogut tenir,el regal que esteu esperant desde fa molt de temps y per fí podrem veure i conèixer la Valèria en foto.


Us desitgem que passeu un maravellós 2009.
Roser

dissabte, 3 de gener de 2009

23/09/2005 Assignats

Ja feis dies que esperavem poguer veure aquesta notícia a la pàgina d' AFAC,

va ser el millor començament d' any que mai hem tingut.



4 de enero de 2007
El CCAA confirma en su
página que la fecha de corte de las asignaciones es el 27 de septiembre de 2005.
Calculamos que serán entregadas a las familia a partir de la semana que viene.




A partir d' aquest dia estem pendents del telèfon esperant la trucada que ens permetrà coneixer per fí a la nostre Valèria.

Quina emoció, ja es oficial que estem assignats, ara nomès cal espera una mica més.....

Seguirà......

Roser

Any 2009

Doncs ja som al 2009, aquest any prometo escriure molt més al blogg,
ja que ultimament el tinc una mica oblidat i es que amb tants dies de festa, de dinars a casa d' uns i dels altres, sopars, anar a dormir tots tres a les tantes de la matinada, llevar-nos tard al dia següent i á més a més amb el meu maridet i la Valèria de vacances doncs gaire temps no he tingut....
Aquest 2009, que no hem començat amb gaire bona sort o sí, segons es miri....
el meu pare va tenir un petit susto de cor tot just uns dies abans de nadal, res greu, que s' ha pogut sol.lucionar amb un canvi a la medicació....i ara la mare.....
el mateix dia 31 va caure a la feina i es va fer uan luxación del braç dret amb trencament del cartíleg, així que tres setmanes sense poguer fer res,ni moure'l, però crec que costarà ja que no s' en sap estar quieta , consc ara hem de doanr un cop de ma a casa, amb els dianrs, la compra, les rentadores i demés feines de la llar....però es fa molt de gust per la mare....

Hem tingut també un casi final d' any bonissim, el que havia de ser un cap de setmana a casa
d' uns amics de la família del cor, juntament amb altres families de la mateixa del cor, ha acabat sent 4 dies a casa seva, ens ho hem passat d'allò més bé, i els nenes ja no dir res, us ho podeu imaginar.....hem rigut, hem menjat, hem fet mojitos i pinya colades per tots, tertulies fins a casi veure sortir el sol ....parlat i parlat de moltes coses, converses d'aquelles que et fan sentir bé, relaxada desprès de tot el dia amb les nenes juganti corrent per tota la casa....al finall una mica de silenci també s' agraeix.....
Doncs aixó que proeto escriure més, tant es així que aquests primers dies de gener son molt especials per a nosaltres, demá ja sabreu perquè....
apa , així us tinc fins demà intrigades....
Un petó Roser