divendres, 16 de gener de 2009

he somiat amb tu Martina

Ultimament vaig tant casada que al despertarme al matí no m' enrecordo de lo que he sommiat.Potser es norma,però es que des de que la Valèria li ha donat la pipa al Rei Gaspà que anem amb els horaris de dormir una mica bastant malament, ja sabem que s' ha de tornar a adaptar i que és qüestió de dies,però mentres no arriben aquets dies així anem....
A més de les 3 ó 4 vegades que m' aixeco durant la nit , ja que inconcientment em desperto i la vaig a veure , ja que o està destapada del tot o girada amb el cap als peus o alguna cosa d' aquestes, així que desde que la Valèria està amb nosaltres jo ja no sé que es dormir 8 hores seguides....

Doncs avui, sí que recordo exactament lo que he sommiat, era tan real, tan proper que perfectament podia haver estar una realitat......

No sé ni quin dia, ni quin mes ni quin any erem ,però recordo que ens estaven asignant a tots els que teníem data de registre al CCAA del 2008, ja que no hi havia tantes families com per fer-ho en tandes per mesos, però si a suficient per fer-ho tots junts.
Estavem a una mena de estadi molt gran, tots allà, possats en fila desde gener fins al desembre, davant nostre un gra escenari,amb les senyeres de China i de Catalunya ,dues pantalles gegants a cada banda del gran escenari i una mena de oratori perque algu parles desde allà...hi havia molta gent xinesa tota ben arreglada amb traje, tant homes com dones a la banda dreta i a l' altre, tot de gent d' aquí, igualment ben vestits.

Doncs desprès de fer-nos una mena de discurs vam començar a crida a les families, una persona anava cridan els pares pels cognoms i tot plegat deia un nom en xinès., allà erem nosaltres a la fila nº 8, nostre més d'agost, al nº 4 estaven en Lluis, la Silvia i l'Aina, i també en Seve,la Virgi i la Judith que són d'abril, en la nº 6 en Nacho, la Yazz i la Maria que son de juny i així tota la resta de gent, alguns d' ells de la nostre familia del cor, amb nosaltres també estaven en Juan,l'Ali i la Cristina.
Era un moment molt emocionant, ningú savia del cert que ens esperava allà ni com es farien els coses...
Les families anaven desfilant una per una fins a tocar l'escenari on una altre persona els hi donava una carpeta de color vermell i allà les reaccions eren ben diferents entre si.

El més 8 començava a moure's i estabem a tres families de que ens toqués ,però...més sopreses! en aquell moment veïem apareixer i posar-se al costat de la persona que dona les carpetes vermella a en Pedro, pels que no el coneixeu ell va ser el guia durant tot el viatge, però aixó serà un altre escrit al blogg.
En aquell moment ple d'emoció i alegria ens criden Srs Santandreu Ruiz......
Long Hua Bai,
en aquell precís moment es va sentir el soroll sirena com d' alguna empresa o escola propera a nosaltres que anuncia el final d' una jornada, sonava i sonava, i no parava, fins que al final em desperto per adonar-me'n conte que era el meu despertardor el que feia el soroll de sirena......
Roser.

1 comentari:

Eli ha dit...

Els somnis de vegades són tan reals..i emocionants què et quedes la resta del dia una mica "tocada".

Desitjo que ben aviat aquest somni sigui una realitat, però sense sirena eh??

Petonetes