dilluns, 12 de gener de 2009

11 de gener de 2007, Valèria, un somni fet realitat...

Nota: aquest missatge era pel dia d'ahir, però per problemes amb Slide, s' ha publicat avui.


Per fí avui t' hem conegut,hem sabut com ets , quina carona fas,
com son els teus ulls i de quin color es la teva pell.
Feia tant de temps que esperàvem aquest moment que des de que ens van trucar de l'Icaa el dia 9 s'ens han fet dos dies molt llargs i molts curts a l' hora.
Sortiem per la porta de casa a quarts de 7 del matí, ja que tenim una hora de camí fins arribar a l' Icaa, i no volíem arribara tard en un dia tan especial com avui.

El punt de trobada és un bar cafeteria que hi ha a l' altre banda de carrer , allà sempre hem fet un cafè des de que es va fer la assignació de la Judith i s'ha continuat fent en totes les assignacions de la nostre família del cor.
Tenim previst entrar a les 8:15 així que nosaltres ens anem cap a dalt, en aquesta ocasió estem acompanyats per molts de la nostre família del cor, ja que també uns quants serem assignats, els del 23 de setembre de 2005.
Quan de temps hem estat esperant aquest dia, quantes nits somiant-te, desitjant-te i estimant-te en silenci, i ara en breus segons seràs una realitat, el nostre somni es fa realitat.
També ens acompanyen la tieta Carme i el tiet Toni, podrien a ver vingut acompanyats per la resta del tiets i els avis, però apart de que alguns treballaven hem preferit fer-ho així, més intim, més nostre, més el nostre moment i el teu,però ells són especials per a nosaltres i a més la tieta Carme serà padrina de la Valèria.
Pugem fins al primer pis, estem nerviosos, i allà som atesos per una noia que ens acompanya fins a un despatxet, mentres anem caminant em fixo en les taules dels treballadors i veig que estan plenes de piles d'expedïents d' adopció con el nostre i d'altres països.
Entrem i la noia es presenta com cal, però si us dic la veritat ni m' entero del nom que ens diu.Dur una mena de carpeta amb papers a dins del qual no es desenganxa ni per un moment, ens explcia que per ella també es la seva primera vegada que entrega una assignació i que n' està molt nerviosa, no més que jo , li dic...
Es comenta que ara ens deixara l' expedïent per que ens ho mirem tranquilament , que ella surt a fora i en una estona torna a entrar i ens ho explicara tot,abans de sortir ens diu es una nena molt maca i surt.
Obrim la carpeta i allà està, quedem embadalits, es una nena,en Jordi fa amb el braç un gest de victoria, ja que ell no les tenia totes de que fos una nena.

Era tant petita, tant guapa, de pell morena i ulls grans, i tant igual al seu pare.Hem passat una bona estona mirant -nos les fotos que ens han donat, ja teníem a la Valèria amb nosaltres, ara sí, ara ja som pares de veritat.Ens hem fet un petó però molt ràpid entre llagrimes d'a moció i alegria, com si cap dels dos volgués perdre un segon en res que no fos mirar la seva foto.
Un cop podem reaccionar comencem a mirar els papers, al estar en anglès entenem poca cosa, però lo suficient per sapiguer que va neixer al 4 de març de 2006 a Cenxi, Guangxi, en aquells moments ella tenia 10 mesos i 7 dies de vida, però ja ens quedaba molt poc per estar juntes per sempre més.
les casualitats de la vida o que al CCAA sabem fer molt bé al seva feina? com potser que la valèria s' assembli tant fisicament al seu pare? i que hagi nascut el mateix dia que la meva germana? aquestes i altres preguntes sempre quedaran a l'aire, penjades del fil vermell.........

La noia entre i ens explica les quatre coses més importants, i signem conforme aceptem l' assignació, la Valèria ja es al nostre filla i això mai ningú ho podrà negar.
Anem baixant i abans de sortir de l' edifici ens esperen els tiets , es el moment per la família, entre petons, abraçades i llagrimes coneixena la seva nevodeta, imagineu-se la cara de la meva germana al sapiguer que va nèixer el mateix dia que ella, sense paraules....

Ja un cop estem més asserenats sortim per la porta gran , orgullosos de la nostre filla, amb les seves fotos ben possades en una fulla especial per posar fotos que ens ha donat la Virgi:
Allà son tots, lo primer es veure les fotos i tots seguit les felicitacions, abraçades, petons i molta alegria, el nostre moment de felicitat es compartit per les altres famílies, en Juan i l' ALi, ja surtem amb la foto de la Cristina, en Juan, l' Ana i la Carla amb la de la Laura i així succesivamnet la resta de famílies de la família del cor, a més de tota al resta de famílies que també son del 23 de septembre de 2005.
En Jordi, en aquell monet es va derrumbar veïent les fotos, suposso que per ella va ser un cúmul de sensacions i emocions contingudes i ara al veure la foto de la seva filla les va deixar alliberar, la gent va quedar sopressa de la seva reacció....
El telèfon no va parar ni un moment, trucavem a tota la família i els amics i companys de feina per dir la nova noticia, recordo que al parla amb els meus pares no vaig poguer articular paraula, les llagrimes em brotaven dels ulls i tenía un nus a la gola, li vaig dir com vaig poguer que era una nena d' una anyet, molt guapa,molt guapa i que a la tarda ja la podrién veure en fotos, al Jordi li va passar el mateix, i així entre trucades va passar una estona del matí.també em vam rebre moltes, uan dels nsotres amics de Canaries, en Nacho i la Yazz, ells també teníen una nena de la mateixa edad que al nsotre i de la mateixa provincia, un cop més el destí ens havia ajuntat a ells , a en Juan, l' Ali i a nosaltres perque compartissim lo millor del món, la trobada per primera vegada amb les nostres filles a l' altre punta del món.
La resta de les famílies de cor assiganades també van tenir la sort de poguer viatjar en grups,així ningú no ho faria sol.

La resta del matí va a cabar al registre per sol.licitar la baixa maternal ,després vam a anar a dinar al restaurant davant mateix de l' Icaa, allà mateix vam enviar les cartes d' aceptació de tornada cap a Xina amb missatgeria urgent, una noia d' origen xinès ens va traduir una mica per sobre tot l'informe de les nostres filles, despre`s ja ens ho faria arribar per mail tot traduït,.va ser molt emocionat sapiguer coses d' ella, com dormia, que i com menjava, com jugaba , com la cuidaven, i lo feliç que era en aquells moments.El seu nom en xinès Chun Yàn, significaba "Golondrina de Primavera". i així era ella com una delicada oreneta nascuda als vol de la primavera.

I la resta del dia ja us la podeu imaginar,oi?

Dono gracies a tots aquells que durant 27 mesos han estat al nostre costat esperant l' arrivada de la Valèria Chun Yàn.
Família, amics, companys, veïns i coneguts.

A tots i cadascú de la nostre família del cor, per compartir i deixar-nos compartir amb ellss tots els moments d'aquesta grana ventura.
A la tieta Carme i al tiet Toni, perque són com som, amb aquest amor incondicional cap a la Valèria desde el primer dia en que vam presentar la sol.licitud a l' Icaa.I per fer que tinguem un rècord d' aquell dia tan important a les nostres vides.
Un petó a tots
Roser i Jordi, ja amb la Valèria per sempre més.....

I per acabar el dia,una altre gran notícia, la germana bessona del Jordi, estaba embarassada..........


5 comentaris:

Eli ha dit...

Què bonic tot això què expliques, quant de sentiment...és una sort que hagis tingut la pensada de compartir-lo. Gràcies de debó.

Mil petons i felicitats per aquesta data tan especial!!

Eli

El fil vermell ha dit...

Buff... no hi han paraules Roser!! les imatges i l'escrit que has fet ja parlen per si sols!
Un dia que recordareu sempre, segur!!

Anna

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

quins dies oi roser......
quins records, quin sentiment........
recordo el vostre dia amb especial emoció, no només perquè finalment us convertiríeu en pares, sinó que era la primera assignació que veniem amb l'aina!!!!!!

hi ha moments que mai podrem oblidar de tots els que hem viscut junts,.

que passeu un màgic dia recordant cada instant d'ara fa dos anys.

una abraçada molt gran d'una familia que us estima molt!!!!!

eva ha dit...

PER MOLTS ANYS FAMILIA!
Per nosaltres també és un dia molt difícil d'oblidar; potser si m'hagués de quedar amb una imatge em quedaría amb la cara del'Arnau de felicitat quan va conèixer a la seva germana. Gràcies a en Lluis i la Silvia aquest moment quedarà per sempre més en les nostres vides.
Feliç aniversari i un petó molt fort per la Valèria.
Eva

Silvia y Mario ha dit...

Todos los pelos de punta se me ponen al leer vuestras vivencias. Y siempre imagino lo mismo.... ¿cómo será el día que me toque a mi?

NO había visto las fotos de asignación de Valeria... ¡parecía un chicote! jajajaj. Está preciosa.

Un abrazo fuerte