09/01/07 La trucada Magica.....

Ho escric tal i com recordo i ho recordo com si fos ara mateix.

Estaba a la feina ,pendent de la trucada magica que em confirmes el que ja savíem, que estavem assignats,volia sentir aquelles paraules que tant havia desitjat i que per fí es faria realitat el sommi tant esperat, ser mare....

En aquests moments parlo en primera persona.

El telèfon no parava de sonar, ja desde abans de les 8 del matí, savia que no eren ells, no podíen ser tant matiners.....
Mentres feia una mosegada a un petit entrepà per menjar alguna cosa, ja que el meu estòmeg no em permetia l' entrada de res que no fos una tila, va sonar el telèfon, jo duia l'auricular posat i vaig despenjar amb un ai al cor, savia que eren ells.Eren les 9 i 15 d' un matí de fred.

-Van dir Srs Santandreu?
-sí ,vaig dir jo, em truques de l' Icaa!
-la noia a l' altre banda del telèfon va riure, m' esperaves?
-oi tant , li vaig contestar jo.
per un moment es va fer un silenci.....
-Esteu assigants , va dir ella.dijous dia 11 a les 8.15 us esperem a l' Icaa.
-hem pots dir alguna cosa més?li vaig preguntar jo
- No puc, no ens deixen,moltes felicitats....

Això va ser tot el que vam parlar,no m' ho podia creure , vaig trucar deseguida al meu home per dir-li que ja erem pares, i ell tambpoc s' ho creia....
la nostre llarga espera arrivaba al seu final,un final feliç.

A la botiga tot eren abraçades i felicitats de les companyes de feina, dels jefes, de les clientes, vaja de tothom que entrava a comprar, crec que ho va sapiguer tothom del centre de Manresa,
i es que la nostre adopció ha sigut viscuda per tothom que coneixem, sense deixar-me a ningú, d'una manera molt propera, molt maca, molt sincera i sense cap paraula mal dita i cap pensament dolent.....

Per a tots ells moltes gràcies per les dossis de paciència i sapiguer escoltar una i una altre vegada els sentiments que he tingut durant els 27 mesos que ha va durar l' espera de la Valèria.

Mai oblidaré cada segons viscut.
petons
Roser.