dilluns, 9 de febrer de 2009

Temps de canvis

Ja fa sis mesos que tenim data de registre al CCAA per la Martina i aquesta vegada es molt diferent de quan era la de la Valèria.
L'altre vegada ni tant sols teníem data de registre al CCAA que ja teníem al fuster treballant per fer la seva habitació i al més d'agost del 2005 ja pintavem i decoravem les seves parets....
Ara 3 anys i mig més tard seguim aquí, esperant de nou per la Martina amb la mateixa il.lusió que llavorens però sense cap tipo de feina per fer, ja que tot lo de la Valèria pasarà a mans de la Martína.
Teníem pensat començar a dibuixar la nova habitació per elles dues,ja que la Valèria encara dorm amb barana, malgrat que el seu llit es de 1m x 2m de llarg,i pensabem que ja era hora de donar el pas i treure-li la barana, però a les nits es torna moure molt i ens fa por que no caigui del llit, així que vam dir esperem una mica més....total fins que arribir la Martína, potser la Valèria ja va al institut,jajajaja


Però aquest dies que he estat malalta era entrar a la seva habitació i tot m'agobiava, el color de les parets, el tipo de llum, la decoració, etc...potser perque ja no em trobaba bé del tot, però hem decidit no esperara a fer aquest canvis.

De seguida que comenci a fer una mica més de bó i no faci tant fred que poguer tenir les finestres obertes durant el dia, farem els canvis, pintarem de nou les parets amb altres colors més clars que li donin més llum, un altre tipo de decoració, potser més de nena, ja no tant bebé i el seu llit nou, més baixet i sense ser llit de baranes a més d'un altre llit que serà per ella quan arribi la Martína.Amb uns nordics i coixins nous, tot plegat una nova imatge per la nostre princesa que ja no es tant bebé i aixó s' ha de notar a la seva habitació.

Per descontant que un cop fet les llestres del nom de Martína estaran a la seva habitació tal i com va fer amb la Valèria, encara que de moment no les hi posarem a la porta.....

Un petó
Roser, disenyant el mobiliari i la decoració, amb mil idees noves i fresques....

Unes setmanes....

Doncs hem tingut unes setmanes mogudetes....
El dijous 22 la Valèria va arribar de l'escola amb febre i per tant divendres ja no va anar-hi.Dissabte 24 teníem la festa d'aniversari de l' Aina així que com que no ens la volíem perdre vinga chutes de Dalsy i Apiretal per que la febre li baixes i estigues perfecte.
Al vespre semblaba que la cosa anava a millor i teníem posibilitats de poguer anar-hi, però ohhh sorpresaaaa a quarts d' una de la matinada vaig ser jo la que vaig començar amb uns freds i unes calors que feien pujar el termomètre a 39,5, quina nit més dolenta, quin mal a tot el cos.
Total que lo d'anar a la festa es va quedar en un intent.....vaig passar el cap de setmana a 39 de febre i no baixava ,a tot això li vam sumar unes angines del tamany d' una cavall que no em deixaven ni empasar-me glops petits d'aigua.
Després de passar per urgencies i sortit plena de medicació vaig continuar amb febre durant dos dies més.
La Valèria estab millor nomès que dels mateixos mocs li fan fer una infecció sobre el llabi i per les galtes en forma de granissa molt lletja, quan ja semblaba que jo li veia les orelles al llop, el Jordi va caure també amb la super grip, així que ja veïeu quina setmana....
El dijous semblava que ja estaba millor i vaig volguer fer la valenta i vaig tornar a recaure fins dissabte.
Tot plegat casi 12 arrosegant la grip,aixó per estar al 100% per començar treballar.
Aquesta s un altre...
La veritat es que qualsevol diria que soc una afortunada per poguer tenir feina tal i com estant les coses i es que vaig pensar a començar a mourem per buscar feina ja que hem queden 6 mesos d'atur i no volia encantar-me , però jolines tampoc cal còrrer tant no?, dels dos primers curriculums que entrego em truquen dels dos per anar a trebalalr, així que ja em veig el dia 2 de febrer treballant de nou.
Un canvi en la meva vida que no esperaba, ja que volia tornar anar a treballar pero no tant ràpid, tot un tranvals en pocs dies, després de casi dos anys d' estar-me a casa cuidant i disfrutnt de la Valèria.
La Valèria s' ha de quedar a dinar a l' escola al matí la porta el seu pare i jo la recullo a les tres.
Però bueno, espero que poco a poc em vagi acostumant al fet que ja no la puc despertar al matí per portat.la a escola, que ja no li vaig el bibi, que ja no li dono ni els petons quan entra a la clase i que ja no veig el somriure que em feia al obrir els ulls al despertar-se.

Doncs ja veïeu que si no he escrit res al blogg no es perque no he volgut si nó per que la sr grip i la sra angines no0 m' han deixat, a to aixó cal dir que encara arrosego algo de la grip....

Un petó molt fort
Roser, esperoq ue ja estigui inmune als virus per la resta d' hivern...

dissabte, 7 de febrer de 2009

Em desafien!!!!
La Silvia, la mami de l' Aina, m' el passa i ja que mai els faig i perque no sigui dit aquest els faig ara mateix....

Començo:

-com és el teu despertar?
Fins ara molt feliç ja que cada matí em despertaba amb el sonriure de la Valèria, pero fa una setmana que treballo, començo a les 7 i m' el perdo, el trobo molt a faltar......

-estació preferida de l'any
l' estiu, sens dubte, encara que faci molta calor, el sol i jo sóm amics, i necesito pendre'el per recarregar les piles....a més els sopars al terrat no tenen preu....

-què fas al temps lliure?
intento disfrutar de la Valèria i el Jordi tot el que puc.

-menjar preferit
Mexicà i Xinès, encara que m' agraden com apreferides a moltes altres coses, depen de l' ocasió .

-dia de la setmana que prefereixes
ara el divendres a la tarda , la setmana laboral ja ha acabat, i tenim dos dies per fer coses els tres,entre elles poguer esmorçar junts...

-algún lloc que t'agradaria visitar....
per descontat Cenxi, on va neixer la Valèria, també tornar a Nanning i poguer anar a Mèxic amb la Valèria, en aquelles platjes s' ho pasaria pipa.

-a què téns por?
a posar-me malalta i no poguer cuidar de la Valèria i del Jordi, també a que els meus es possin malats.....

-què és per tu un blog?
una mena de diari on puc expresar-me sense por al que diran...

-et costa perdonar.....
crec que un engany....però preferixo no tenir que pasar-ho.

-què anyores?
a la meva yaya, casi em vaig criar amb ella i la trobo molt a faltar.

-com vius el nadal
desde que tenim a la Valèria son molt especials, tornar a haver aquella alegria de quan eren petits....

-qui va formar el teu millor concert
Luis Miguel.