Unes setmanes....

Doncs hem tingut unes setmanes mogudetes....
El dijous 22 la Valèria va arribar de l'escola amb febre i per tant divendres ja no va anar-hi.Dissabte 24 teníem la festa d'aniversari de l' Aina així que com que no ens la volíem perdre vinga chutes de Dalsy i Apiretal per que la febre li baixes i estigues perfecte.
Al vespre semblaba que la cosa anava a millor i teníem posibilitats de poguer anar-hi, però ohhh sorpresaaaa a quarts d' una de la matinada vaig ser jo la que vaig començar amb uns freds i unes calors que feien pujar el termomètre a 39,5, quina nit més dolenta, quin mal a tot el cos.
Total que lo d'anar a la festa es va quedar en un intent.....vaig passar el cap de setmana a 39 de febre i no baixava ,a tot això li vam sumar unes angines del tamany d' una cavall que no em deixaven ni empasar-me glops petits d'aigua.
Després de passar per urgencies i sortit plena de medicació vaig continuar amb febre durant dos dies més.
La Valèria estab millor nomès que dels mateixos mocs li fan fer una infecció sobre el llabi i per les galtes en forma de granissa molt lletja, quan ja semblaba que jo li veia les orelles al llop, el Jordi va caure també amb la super grip, així que ja veïeu quina setmana....
El dijous semblava que ja estaba millor i vaig volguer fer la valenta i vaig tornar a recaure fins dissabte.
Tot plegat casi 12 arrosegant la grip,aixó per estar al 100% per començar treballar.
Aquesta s un altre...
La veritat es que qualsevol diria que soc una afortunada per poguer tenir feina tal i com estant les coses i es que vaig pensar a començar a mourem per buscar feina ja que hem queden 6 mesos d'atur i no volia encantar-me , però jolines tampoc cal còrrer tant no?, dels dos primers curriculums que entrego em truquen dels dos per anar a trebalalr, així que ja em veig el dia 2 de febrer treballant de nou.
Un canvi en la meva vida que no esperaba, ja que volia tornar anar a treballar pero no tant ràpid, tot un tranvals en pocs dies, després de casi dos anys d' estar-me a casa cuidant i disfrutnt de la Valèria.
La Valèria s' ha de quedar a dinar a l' escola al matí la porta el seu pare i jo la recullo a les tres.
Però bueno, espero que poco a poc em vagi acostumant al fet que ja no la puc despertar al matí per portat.la a escola, que ja no li vaig el bibi, que ja no li dono ni els petons quan entra a la clase i que ja no veig el somriure que em feia al obrir els ulls al despertar-se.

Doncs ja veïeu que si no he escrit res al blogg no es perque no he volgut si nó per que la sr grip i la sra angines no0 m' han deixat, a to aixó cal dir que encara arrosego algo de la grip....

Un petó molt fort
Roser, esperoq ue ja estigui inmune als virus per la resta d' hivern...