dimarts, 21 d’octubre de 2008

Vulba o pènis.....

Donçs ja estem amb el temitaaaa
No sé si a l' escola ja els hi estan ensenyat tot això, crec que no ja encara són petits, potser a P3.Doncs si no ho fan a l'escola nosaltres ja el tenim el tema casa, ahir la Valèria a la tarda volia fer pipi i el seu papi la va possar a
l' orinal, sí ,aquella cosa que ja forma part del mobiliari del menjador, com una cadira o una joguina més, així el tenim sempre a má...
doncs ell l'aseu i ella no, dreta, hi torna i ella un altre cop dreta, i axí 3 ó 4 vegades, ella rondinava i el seu pare també, li deiem que s' havia de seure per fer pipi, i va es posa dreta i ens diu de cara a l'orinal, no així mira,s'apreta una mica la vulva amb les dues mans com si fos un pènis, i va pissss.....
quin fart de riure ens vam fer i vaig pensar, ja comencem....li vam explicar que els nenes tene vulva o pepe con nosaltres li diem i fam pipi assentades i els nens tene pènis o pito i ho fand rets, i ella dale que te pego, ho volia fer dreta, li tornem a explicar i ella hi torna, li deu fer gracia...
Aquest matí quan feia un pipi m'ha dit el Biel el fa dret, la Valèria no....
I es que algun matí quan deixo la Valèria a clase ja hi ha algun nen que corra amb els pantalosn baixats i els calçotets per fer un pipi, i ella ho deu haver vist,mentres no els hi vulgui tivar com va fer una dia amb el seu pare,jajajaja
Que jo recodri de petita no ens ensenyaven aquestes coses al col fins que ja erem molt grans, menys mal que els temps han cambiat.....però a vegades massa per massa, però això ja seria un altre tema i un altre debat....

Apa , petonets
Roser.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

M' ha recordat a l' Aina....

Com molt ja sabeu l'Aina i la Valèria són Guangxingueras de diferent ciutat i d'un fisic molt diferent entre elles , es portem 1 més i 14 dies de diferencia, l'Aina és més gran,i aquesta petita diferencia d' edad es nota en moltes coses.....
Ja fa alguns messos que quan veig a la Valèria fer algunes coses o gestos hem recorden a l'Aina,també s' assemblen molt en el caràcter, en canvi en la parla són diferents, l' Aina té una veute fluixeta, dolça, molt suau, i la Valèria té una cacho veu, forta però alhora tendre al dir-te els coses.
Doncs aquesta setmana m' ha vingut molt cops al cap l' Aina , però sobretot aquest matí mentres esmorçaven a la cuina....tenia la Valèria asseguda a la trona i jo estaba d'esquena a ella fent un entrepanet, i si no fos perquè saps que no pot ser haguès jurat que la nena que estava allà asseguda era l'Aina...
Aquesta setmana apart del tema de l' escola i el dormir que ja us vaig comentar en una altre escrit, he notat que ella parla molt més clar, el seu vocabulari es més ric i a aprés moltes cançons a l'escola, a més té molta memoria...doncs parla molt,moltissim i això que ja ho feia, però ara encara més ,i suposo que el seu cervell va molt més ràpid que la seva boca i s' atasca ,per exemple, si vol dir passejem a la niña mami, comença papapapapa....i jo ric i li dic para i tornem, i ella hi torna, pèro torno a riure i llavores li dic, venga arrancate...i es quan ho diu bé, a ella també li fa molta gracias i avegades comença, papapapa...patates...pero espressament...
Doncs quan fa això em recorda l' Aina quan uns messos enrera en una de les nostres trobades la vaig sentir palar i ho feia....i ara parla super bé i molt clar.Doncs crec que la Valèria no trigarà a parlar bé del tot.....i ja no farà falta que la mami li faci de traductora, perquè quan parlen amb mitja llengua que es diu nomès les mamis les entenem? que no parlen el mateix idioma el papis?
Ja sé que els comparacions són odiosses, pero en aquest cas ,m' agrada que
s' assemblin...
Un petó molt fort per l'aina, Silvia espero que no thagi molestat que parles una mica de l' Aina.
Roser

dijous, 16 d’octubre de 2008

A un mes menys dos dies

Aquest dissabte farà un més que la Valèria va començar la guarderia,
com ja sabeu al principi vam tenir dies de tot, semblava que anava molt bé i vam decidir que es quedés a dinar a l'escola, per provar...encara que ella menja molt bé, volíem que s'acostumes a menjar de tot, més fruita,enciam,pastanaga,formatge fresc, etc...aquelles coses que a casa no les vol encara...Doncs des de el dia 1 que es queda a dinar, a l' agenda posa que s' ho menja tot, però m' agradaria sapiguèr quines quantitats, ja que s' ha aprimat, i ella era d' estar plenera, sí ja sé que també és mou molt més i que no paren però no sé....també quan arriba a casa es pren un bibi, de 300ml, i només fa unes 2 hores i poc que han acabat de dinar...
Lo de dormir es més complicat, ella dorm amb el seu "du du" sempre, i com que no hem trobat cap més enlloc doncs vam posar-li un altre dudu que ella te, que són dos de més petits, li vam posar uns quants dies abans al seu llit perquè s' ha n' anés acostumant, i ella deia el dudu pato i el panda per dormir a l'escola, però res, que no dormia , així que quan arriba casa, el seu bibi i a dormir una horeta i poc més. Ho portàvem molt bé, algú dia plorava una mica al matí, però des de fa uns dies que fatal a estones, al matí ja et diu a escola no, però desprès va fent i va contenta, això sí es posar-li la bata que ja la lia, plors i mamiii, mamiii, quan entra a la classe són dos minuts de plors, i quan la vaig a buscar a les 3 surt super contenta i amb uns petons i unes abraçades, però...aquí està el però...està molt carrinclona durant el dia, a la més mínima ja plora, Buenos a vegades plora i a vegades ho fa veure, però lo pitjor es a l'hora de dormir, triga molt unes dues hores a dormir-se, i tota l' estona ,mami vina, mami aquí, mamo vina, mami la mà, mig plorant mig de mentirijillaaaa.
Al final vaig optar per agafar-la uns minuts a coll i ja està, lista que es la niña, ara cada vegada al cap d'una estona et diu, mami una estona a coll....
Com que aquest dies estic sol, que tinc al Jordi a Saragossa en un Congrés vaig pensar m' ho tinc que muntar bé perquè dormi més aviat, doncs apa, li poso un coixí al llit i li poso un cd de musica de ioga a veure que tal, ahí, res un cachondeooo, encara ballaba, però avui la cosa ha cambiat, us explico.
He arribat a la conclusió que li costava molt adormi-se perquè al fer la migdiada a casa, l' horari es diferent per pco que dormis, i parlant amb la senyoreta vam decidir de deixar-li el seu dudu, el de sempre per prova si dorm a l'e escola, doncs dit i fet, ha caigut al moment com un soc, per tant avui a les 20.45 ja estava al llit, m' ha demanat el coixí i la musica relax,ni tan sols ha volgut a coll, que en 10 minuts ja dormia....
i la meva reflexió es que a vegades potser volem que facin coses que no fan o que per ells es un canvi i ja ho sabem ja , però pretenem que s'ha adaptin sense gaires canvi en el seu dia a dia, si li haguéssim donat el dudu de sempre des de el primer dia potser s' hagués dormit de seguida i ens haguéssim estalviat tots aquest dies d'estar carrinclona, de costar-li dormir a les nits,de els emprenyades de la mama quan veus que són els 11 de la nit i no dorm, i el que et sap més greu, es llevar la a les 8 del matí quan saps que només ha dormit 9 hores....
Però d'altre banda també m' ha agradat tornar a tenir-la a coll cada nit, encara que només fossin uns minuts, m' ha fet recordar quan fa uns mesos enrere la tenia una bona estona a coll, cantant-li la nostre cançó d'amor que a ella tant li agrada per que s' ha dormis....

I es que ja són grans, però també són petites i ens pensem que ja no està bé lo de tenir-la a coll molta estona, o que ja ha de caminar, res d'anar en cotxet, o la llet del matí en una tassa com les nenes grans...volem que es comportin bé que no toquin això, ni allò...i perquè tenim un nevot d'un any i sempre li diem a la Valèria tu ja ets gran el Pol és un bebé.... però que coi, la Valèria encara es una
bebita, una bebita grandota de casi 32 mesos , però per a nosaltres sempre serà una bebita,la mateixa que un 26 de febrer del 2007 vam tenir als nostres braços per primera vegada....
Pensaments i reflexions d'una mami fent de Rodriguez.....
Un petó a totes.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Desafiaments, ja l' he fet....

Desafiaments
Les dues Silvias m' han fet un repte :http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/Silvia i l' altre Silvia,http://amblamevaprincesa.blogspot.com/
sí si aquesta, la la lianta,jajajaja.......

primer desafiament, es diu 1000 postres!!!!

-Agafa el llibre mes poper que tinguis, vés a la pagina 18 i transcriu la quarta línia:
així que puc, m' escapo a fer una volta sola i vaig direcció a la sala on dormia de petita, sota els ventiladors....Asha Miro, als dos caras de la Lluna
-l'última cosa que has vist a la tele:
esta casa es una ruina,, quin fart de plorar.....
-el projecte que téns entre mans:
projecte? bueno, es la re-decoració de l' habitació de la Valèria per quan arribi la Martina, tinc moltes idees.....
-el material que t'agradaria provar:
material? que vols dir?

segon desafiament es diu 6 de 5
-5 mobles o objectes de casa que t'agradin

• calendari de terrissa Maya que vam comprar a Mèxic, al nostre viatge de nuvis....lo mexicà ens encanta...
• la foto que tenim dels tres, es la primera que tenim junts...es un record molt especial
• un penjador en forme de nines que tinc al rebedor, per la Valèria quan arriba i penja la jaqueta i la motxilla, m'a grada veure-la amb coses, fa vida.....
• tinc un marc de fotos per 15 fotos a l' habitació de la Valèria, allà estan les meves 13 nevodes del cor....el dia de l' assignació.
• Una foto de la Valèria que tenim a l' entrada de la seva habitació, es de l'estiu passat a casa d' uns amics, la foto, t'està mirant i als seus ulls reflexen molta felicitat....
• i per ultim, les letres amb el seu nom a la porta de la seva habitació, tant debó, poguem possar ben Martina .Y perquè no algun altre?....Martí, Carlota , Guillem o potser un d'africà, qui sap que es depara el futur.....


-5 llibres que t'agradin
• Todo por un hijo.
• Venida de la lluvia, va ser dels primers que llegia sobre adopcions, va ser com si jo fos la protagonista
• L' ocell de la pluja, està escrit per un amic , ja en té 3 de publicats.
• La filla del Ganges i les dues cares de la lluna de l' Asha Miró
• Cisnes Salvajes, estic en ello, pero es un totxo de gruixut.

-5 llocs que m'agradaria anar... ( entenc que són llocs en els que no hi he estat mai )
• fer una ruta pel tot Mèxic en plan motxilero, imposible, pero m' agradaria.
• a la India, però amb el meu home crec que mai hi aniré.....es masa tiquis-miquis...
• Repetir a Guangxi i recòrrer tots els seu racons,si deu vol ven aviat hi tornarem.
• Les Illes Madilves, tumbar-me al sol i no fer res més, sol i més sol...
• Pujar al Machu Pichu, nosé desde sempre m' ha agradat....so sé que em trobaré a dalt de tot, pau?????

-5 quadres famosos.....
• Ostres, la pintura no es lo meu,ni tan sols entec d' estils, pero m' agren els quadres molt raros, aquells que els mires i no es veus res en concret, però que tu els mires i veus un munt de coses que et transmetes moltes sensacions ...
• m' agraden aquells que m' entren ples ulls, res de lo convencional,si veig un i dic aquest, doncs ja està, per lleig que sigui a mí ens transmet coses....
• Els dos que tinc al menjador ,un de la República dominicana, les dones al mercat comprant, es tamany gegant i l' altre de Cuba, que tothom que el veu , diue les cases cremantse, i jo veig, el color, la força i el caliu que et transmet la seva gent.....
• També es molt especial el que tenim de China, tipo pergami fet amb tinta i amb la caligrafia del seu nom, Valèria Chun Yàn i el dibuix de loq ue significa, esperem tenir el de la Martina.

-5 cançons inoblidables
Ostres, cançosn podria fer una mega llista, cada epoca n' ehe tingut de cançcons, però en tinc d' especials...
• Ayer, de Luis Miguel, bueno, m' agraden totes, totes....
• She, d' Elvis Costello, es la del vals del meu casament, inolvidable....
• Faith de George Michel, quins tingues 18 anys....
• Una cançó que no se el titol, pero que quan l' escolto es el record de unes molt bones vacances amb uns amics, abans de ser pares.
• I....nosé alguna de Alejandro Fernadez, es que tot lo mexicà m' encanta...

-5 películes que t'hagin agradat
• Nothing Hill, es maravellosa....Julía Roberts i Hugg Grant, els millors junts....molt romàntica.
• Eric Brocovih, de la Júlia Roberts,es al meva actriu preferida.
• la vida es bella, vamos sin palabras....
• Princesas, m' agrada molt el cinema espanyol.
• Sin tetas no hay apraiso, como está el Duque, jajajajja


Doncs apa ja està ara que faig....
Roser.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

La nostra castanyera


Doncs ja veieu, s'adelanta la castanyada......
Aquesta no és la nostre primera castanyada junts, però sí que es la primera que ella la celebra a l'escola.Encara que hi falten uns dies a la classe ja els estan preparant, els han fet portar un mocador de castanyera, i fruits típics de la tardor.
Nosaltres hem portat una branqueta amb tres caquis i un bon grapat de figues de
l' hort del yayo Domingo, y una magrana ben grossa.....es beu que s'estan posant els botes amb tantes coses com els hi porten, alguns pares els hi han dut panellets i tot...sort que estan en horari escolar i no poden veure mistela,jajajaja
Doncs aquí us deixo la foto de la nostre Castanyera, si es que sembla una velleta, però tan guapaaaaa.
Estem desitjant que arribi el dia 31 per poguer anar a a l' escola a celebrar la castanyada amb ella i tots els altres nens, les senyos i tots els pares....
Estem molt contents e il.lusionats de poguer compartir amb la nostre filla totes aquestes activitats,que són noves per ella i per nosaltres....
Un petonet
Roser

dijous, 9 d’octubre de 2008

Esta casa es una ruina

Primer de tot dir que aquest programa l' hauran de treure de pla programació, no es bó per la salud de les persones,ni les de la histoira ni la delsque ens ho mirem desde casa.
Normament ja hem sopat a l'hora que el fan, pero ahir anavem una mica més tard així que mentres sopavem vam posar la tele, com que no feim res més interesnt vam pensar, va a veure quina casa fan avui, la veritat es que de les cases que surten a les que deixen hi ha molta diferencia i es que hi ha moltissima gent que hi viu molt malament, però tant que no ens ho podem arribar a imaginar, i no es que sigui gent pobre,ni res d'això, són gent normal però que per circumstancies de la vida les coses no els hi van bé i es va deixant i deteriorant tot lo del seu voltant, incloentti la vivenda.....
Ahir era un matrimoni amb uan filla adolescent i 4 nens , tots igual, eren quatrillissos, us imagineu.....
la mare tenia desde feia un temps esclerosis multiple, i cada vegada anava a més, la seva movilitat era més reduida, cada vegada tenia menys ganes d efer res, de posar-se guapa, de cuidar als seus fill, al seu home, i un llarg etc....
Total , que els condicions en que vivien eren casi infrahumanes, moltes coses trencades sense arreglar,la roba la justa, joguiones, vamos ni pensar-hi...
fins que apareixen els del programa, els hi van deixar una casa, vamos de cine, amb entreda i tot accesible per una cadira de rodes, un bany genial adaptat per ella, uns llits articualts, perque així pogueisisn dormir tots dos junts, una habaitació pels nens, uns banys amb condiciones i un llarg etc, etc, etc....
Lo que em vull referir es que el apre de familia es va apssar tot el programa plorant d' agreïment,bueno, ell i jo, perque quina emoció, eera dels cops que més
s' havien lluit per ajudar a aquesta familia, els hi van regalar un super cotxe de 7 plaçes perque anessin tots junts a comprar al super, que mai ho havien fet tot junts...
Donde està el truco? em, pregunto,jo un cop marxen els de la tele, com podrà aquesta familia manternir aquesta casa, i el cotxe, qui li paga el seguro durant els anys següents?
A vegades ens capfiquem en tenir-lo tot molt maco, tenir lo millor, que no ens falti de res i no ens donem conte de lo més important a la vida, viure el moment, disfrutar dels nostres, dels qui ens estimen i a qui estimen....
perque si perdem això la resta es va deteriorant de mica en mica i despres ja es massa tard.....però sempre podem venir els de la tele i arreglar-ho.....
Roser.