dijous, 16 d’octubre de 2008

A un mes menys dos dies

Aquest dissabte farà un més que la Valèria va començar la guarderia,
com ja sabeu al principi vam tenir dies de tot, semblava que anava molt bé i vam decidir que es quedés a dinar a l'escola, per provar...encara que ella menja molt bé, volíem que s'acostumes a menjar de tot, més fruita,enciam,pastanaga,formatge fresc, etc...aquelles coses que a casa no les vol encara...Doncs des de el dia 1 que es queda a dinar, a l' agenda posa que s' ho menja tot, però m' agradaria sapiguèr quines quantitats, ja que s' ha aprimat, i ella era d' estar plenera, sí ja sé que també és mou molt més i que no paren però no sé....també quan arriba a casa es pren un bibi, de 300ml, i només fa unes 2 hores i poc que han acabat de dinar...
Lo de dormir es més complicat, ella dorm amb el seu "du du" sempre, i com que no hem trobat cap més enlloc doncs vam posar-li un altre dudu que ella te, que són dos de més petits, li vam posar uns quants dies abans al seu llit perquè s' ha n' anés acostumant, i ella deia el dudu pato i el panda per dormir a l'escola, però res, que no dormia , així que quan arriba casa, el seu bibi i a dormir una horeta i poc més. Ho portàvem molt bé, algú dia plorava una mica al matí, però des de fa uns dies que fatal a estones, al matí ja et diu a escola no, però desprès va fent i va contenta, això sí es posar-li la bata que ja la lia, plors i mamiii, mamiii, quan entra a la classe són dos minuts de plors, i quan la vaig a buscar a les 3 surt super contenta i amb uns petons i unes abraçades, però...aquí està el però...està molt carrinclona durant el dia, a la més mínima ja plora, Buenos a vegades plora i a vegades ho fa veure, però lo pitjor es a l'hora de dormir, triga molt unes dues hores a dormir-se, i tota l' estona ,mami vina, mami aquí, mamo vina, mami la mà, mig plorant mig de mentirijillaaaa.
Al final vaig optar per agafar-la uns minuts a coll i ja està, lista que es la niña, ara cada vegada al cap d'una estona et diu, mami una estona a coll....
Com que aquest dies estic sol, que tinc al Jordi a Saragossa en un Congrés vaig pensar m' ho tinc que muntar bé perquè dormi més aviat, doncs apa, li poso un coixí al llit i li poso un cd de musica de ioga a veure que tal, ahí, res un cachondeooo, encara ballaba, però avui la cosa ha cambiat, us explico.
He arribat a la conclusió que li costava molt adormi-se perquè al fer la migdiada a casa, l' horari es diferent per pco que dormis, i parlant amb la senyoreta vam decidir de deixar-li el seu dudu, el de sempre per prova si dorm a l'e escola, doncs dit i fet, ha caigut al moment com un soc, per tant avui a les 20.45 ja estava al llit, m' ha demanat el coixí i la musica relax,ni tan sols ha volgut a coll, que en 10 minuts ja dormia....
i la meva reflexió es que a vegades potser volem que facin coses que no fan o que per ells es un canvi i ja ho sabem ja , però pretenem que s'ha adaptin sense gaires canvi en el seu dia a dia, si li haguéssim donat el dudu de sempre des de el primer dia potser s' hagués dormit de seguida i ens haguéssim estalviat tots aquest dies d'estar carrinclona, de costar-li dormir a les nits,de els emprenyades de la mama quan veus que són els 11 de la nit i no dorm, i el que et sap més greu, es llevar la a les 8 del matí quan saps que només ha dormit 9 hores....
Però d'altre banda també m' ha agradat tornar a tenir-la a coll cada nit, encara que només fossin uns minuts, m' ha fet recordar quan fa uns mesos enrere la tenia una bona estona a coll, cantant-li la nostre cançó d'amor que a ella tant li agrada per que s' ha dormis....

I es que ja són grans, però també són petites i ens pensem que ja no està bé lo de tenir-la a coll molta estona, o que ja ha de caminar, res d'anar en cotxet, o la llet del matí en una tassa com les nenes grans...volem que es comportin bé que no toquin això, ni allò...i perquè tenim un nevot d'un any i sempre li diem a la Valèria tu ja ets gran el Pol és un bebé.... però que coi, la Valèria encara es una
bebita, una bebita grandota de casi 32 mesos , però per a nosaltres sempre serà una bebita,la mateixa que un 26 de febrer del 2007 vam tenir als nostres braços per primera vegada....
Pensaments i reflexions d'una mami fent de Rodriguez.....
Un petó a totes.

3 comentaris:

Eli ha dit...

Aisss Roser, no et castiguis gaire més, perquè tot ho fas de fàbula, de fet ho facis com ho facis ho faràs bé que per això ets la seva mama. Ningú mirarà per ella com tu. Però les adaptacions a l'escola són dures i jo crec que ho esteu portant de meravella. A més, el que tu dius, i QUE PASSA PER TENIR-LA A COLL UNA ESTONA??? rés de rés, en tot cas una dosi d'amor maternal i prou.

Aprofita tot el que puguis!!!

Petonetes,

Eli

Anònim ha dit...

Pues sí, Roser, para nosotros también siempre será nuestra petita Valèria Chun Yàn.

Muchos Besitos a los tres y en especial a la preciosa Valèria

Ali, Juan y Cristina Limiao

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

roser ho estàs fent de conya!!!!!
les temporades són inevitables, i tots les passen, pares i fills......així que segueix endavant, que només cal veure la valèria per saber que ho fast de conya!!!!!

petons
sílvia