dilluns, 25 d’agost de 2008

One world one dream

Beijing ens a sorpren cada vegada més, si ja va ser quelcom espectacular
la inaguaració del Jocs Olimpics, ara ho ha tornat a fer amb la seva cloenda.
Veure avui a la Valèria davant de la tele mirant la cloenda i diënt mami, la Xina, mira mami, i si feien intermig, s'enfadaba dient, mami no tregis la Xina....no tenia preu, era com si tot allò fos seu, potser ella aixì ho sent una mica, no ho sé, però estic orgullosa de que quan li parlas de Xina ella escolta embadalida.
No puc evitar emocionarme fins al punt de tenir que agafar un mocador
o de que s'em fa un nus a la gola que no em deixa parlar.
Reconec que ara com ara tinc i tenim mono de China.Com ens haguès agradat poguer ser allà durant aquest dies, disfrutant de tot,però malgrat tot hem disfrutat moltissim
al poguer veure-ho per la televisió.
Crec que no han hagut ni haurán Jocs Olimpics que superin aquest, han sigut inmillorables, insuperables, espectacualars en tots els sentits,crec que Xina ha demostrat que saben fer alguna cosa més que fabricar a baix cost, fer menjars bonissims e imitacions de tantes coses...., però tot això ha quedat enrera,
avui comença una nova Xina, i es la Xina que vull,la Xina de les meves filles, Valèria i Martina, la que la gent ha de veure amb uns altres ulls,la que cambiara el món,i en la que no sentirem comentaris no gaire afortunats.
One world one dream, s' ha fet realitat, per nosaltres ha sigut molt especiall i sempre ho será, Beijing 2008, sempre estarà dins del nostre cor, es un trosset més de Xina que ens quedem per nosaltres.Intentarem tenir-ne molt més......
Gracies Beijing, ets unic.
R

4 comentaris:

Pere i Carme ha dit...

Hola Familia !!!
Nosaltres també estem maravellats per la majestuositat d'aquests Jocs Olimpics, per mi, els millors de la historia i a mes amb un valor afegit de poder-los gaudir junt a la nostra filla Jana. Aquests jocs també son una mica seus.
Hem arribat al vostre blog a través del de la Silvia i us hem de felicitar per aquesta iniciativa.
Veig que la entrega de la Valerisa Chun Yan va ser a Nanning. La nostra filla també ens va ser entregada a la capital de Guangxi. Ella es de Laibin i va neixer el 10de decembre del 2006.
Us enllaçem al nostra blog, si no hi teniu inconvenient, i us anirem visitant per seguir el procés cap a la Martina.

Una abraçada

Pere i Carme
http://pereicarme.blogspot.com

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

jo crec que qualsevol cosa que passi a xina sempre ens en sentirem partíceps......
tots tenim a casa un trosset meravellós d'aquest magnífic país, i passi el que passi a la xina, mai oblidarem que ens ha donat el millor del món.

petonets
sílvia

chunyan ha dit...

Para todos nosotros han sido unas olimpiadas especiales, sin duda las que más nos han emocionado desde las de Barcelona.
Y es que aunque no nos demos cuenta China nos ha adoptado a nosotros, y por eso sufrimos con sus desastres y disfrutamos con sus éxitos como si fueran nuestros.

Enhorabuena por el blog, lo seguiremos siempre que podamos.
Un abrazo de unos tocayos chinos :D

Anònim ha dit...

Hola familia:
He arribat al vostre blog des del blog de la Sílvia.
Us faig un enllaç des del meu.
Isabel
http://isabel-miblog.blogspot.com