One world one dream

Beijing ens a sorpren cada vegada més, si ja va ser quelcom espectacular
la inaguaració del Jocs Olimpics, ara ho ha tornat a fer amb la seva cloenda.
Veure avui a la Valèria davant de la tele mirant la cloenda i diënt mami, la Xina, mira mami, i si feien intermig, s'enfadaba dient, mami no tregis la Xina....no tenia preu, era com si tot allò fos seu, potser ella aixì ho sent una mica, no ho sé, però estic orgullosa de que quan li parlas de Xina ella escolta embadalida.
No puc evitar emocionarme fins al punt de tenir que agafar un mocador
o de que s'em fa un nus a la gola que no em deixa parlar.
Reconec que ara com ara tinc i tenim mono de China.Com ens haguès agradat poguer ser allà durant aquest dies, disfrutant de tot,però malgrat tot hem disfrutat moltissim
al poguer veure-ho per la televisió.
Crec que no han hagut ni haurán Jocs Olimpics que superin aquest, han sigut inmillorables, insuperables, espectacualars en tots els sentits,crec que Xina ha demostrat que saben fer alguna cosa més que fabricar a baix cost, fer menjars bonissims e imitacions de tantes coses...., però tot això ha quedat enrera,
avui comença una nova Xina, i es la Xina que vull,la Xina de les meves filles, Valèria i Martina, la que la gent ha de veure amb uns altres ulls,la que cambiara el món,i en la que no sentirem comentaris no gaire afortunats.
One world one dream, s' ha fet realitat, per nosaltres ha sigut molt especiall i sempre ho será, Beijing 2008, sempre estarà dins del nostre cor, es un trosset més de Xina que ens quedem per nosaltres.Intentarem tenir-ne molt més......
Gracies Beijing, ets unic.
R