dilluns, 3 de maig del 2010

Canvis als armaris

Com un altre temporada toca fer el canvi de roba als armaris, els primers en notar aquests canvis son els armaris de la Valeria.
Cada anys em passa igual, la gran majoria de la roba no li serveix d'un estiu per
l' altre i mira que no es que li compri justa o petita la roba,al contrari, quasi sempre porta una talla de mes, i es que creix tant que es una passada.
La Valeria es una nena amb un pes i alçada una mica per sobre de la mitja establerte, segons la pediatra, no esta grasoneta, pero si molt ferme.
Ara mateix esta portant talla 4-5 de samarretes i 5-6 samarretes tipo casaca per anar amb leggins,i de pantalons 4-5,els nous, el que te encara de l' hivern son 3-4, pero ja sense la goma a la cinturilla que els estrenyi ja que li apreten.
Els vestits tenim de tot, 4-5 i 5-6, segons el model i el tallatge, i de sabates,les noves un 27.

Aixi que toca triar de l' estiu passat, la que li ha quedat petita en un pilot, per guardar per la Martina, la que ara mateix li va be, pero d'aqui a dos mesos en ple estiu potser noooo, i lo mateix amb la roba d' hiver, la que ja l' hivern no li podrem possar i la que porser alguna cosa siiiii....


Espero que la Martina no trigui molt a arribar o haurem de montar un botiga de roba de nenan,jajaja

i es que em fa cosa donar la roba que a ella ara no li va be, per que es que esta novai potser per la Martina la aprofitarem...Les sabetes ja no les guardem ara ja les començar a destrossar al cole, menys aqulles sabetes que son li compres mes per anar mudada un dia i alla s' estan noves...aquestes si que els guardo.

Ara mateix no se si acaba de posar la roba d' estiu als calaixos o tonrar a deixar la d' hiver, amb els anoracks i botes.Avui s' ha llevat plovent molt i amb un descent considreble de les temperatures, tant que la Valeria ha marxat a l' escola amb l' anorack d' hiver i maniga llarga sota la bata, quan fins ara ja anava amb lleggins a mitja cama, maniga curta i jaqueta primeta.....

Vaja rollo de temps, no m'estranya que els nens agafin refredats, bueno i els grans tambe.

petonets.
Roser

1 comentari:

Laura ha dit...

Aquest any el temps està essent un fàstig.
Ara et llegi i pensava... com la Martina sigui un Martí... jejeje.
Laura.