dimecres, 26 de novembre de 2008

Un abans i un després

La veritat es que tenim molta sort de que les nostres filles siguin com son, unes bones nenes en tots els aspectes, almenys jo parlo per la Valèria.
Ella menjar molt bé, encara que la fruita li costa..dorm les seves hores i fins i tot alguna més,
l' escola la porta molt bé fa 15 dies, ja no plora i va molt contenta.
Però si de canvis parlem ella en fa i ens alegra moltisim,
cada vegada que quedem amb alguna familia de la nostre" familia del cor" hi ha un abans i un després en la Valèria, i es que veïem com el relacionar-se amb nenes de la seva edad li va molt bé.Passar llargues estones juntes.
Aquest cap de setmana vam estar amb la Cristina i els pares a una casa rural a San Sebastian,
s'ho van passar pipa, jugant ballant, cantant dinat, sopant les dues juntes, i fins i tot van dormir en la mateixa habitació en uns llits de nena gran, van jugar una estona amb els lots, semblavan dues nenes molt grans....
Doncs el abans i el després esta en que fins ara la Valèria a casa, al seu llit ni a capa altre no volia dormir tapada amb cap manta ,ni nordic ni res que la tapés, l' any passat dormia amb aquell sacs sense manigues i perfecte, però aquest any ha dit que no, que no el vol, així que amb el seu pijama i un altre pijama d'aquells anomenats manta, com de forro polar, dormia al llit, damunt del nordic, imposible posar-li una manteta molt prima, té una radar que dic jo, que a la minima ja está fent patades, i la veritat encara que tinguis la calefació encesa tota la nit, fa fred....

Doncs ja está , van dormir les dues ven tapades, i mira que en aquell llit almenys hi havien dues mantes més la banua i els llençols, doncs ni tan sols es vam moure, o no podíen, jajaja.
vaig pensar aquesta es la meva i dit i fet, desde el diumenge que dorm dins el llit i tapada amb el nordic i no es destapa per res....ara si que dormo més tranquila.
El pont del desembre el pasarem de nou amb la família del cor i ens fa molta ilusió, perque ara fa dies que no els veïem a tots o casi tots, pero també perque després d'aquestes trobades la Valèria tornar a fer un abans i un després i per ella aixó es molt bó pel seu creixent,
tat personal com evolutiu....
Ja us ho eplicaré
petons
Roser

3 comentaris:

Eli ha dit...

És una meravella quan trobes a famílies amb les que compartir el temps, les alegries, les penes...i podeu disfrutar-ho junts.

Això ens ho perdem en la maternitat biològica on tot és molt més tancat. Sort que tinc el món blogger i poquet a poquet anirem fent penya!

Disfruteu-lo molt!! Un petó molt gran a la vostra dolça!

Eli

Anònim ha dit...

Es cert que els nens si veuen que altres nens fan alguna cosa ells també fan el mateix jo també ho tinc comprovat. Pero si em permets un consell que em va donar una gran amiga i mare, una vegada em va dir: Isa, los niños cambian mucho y muchas veces. I des d'aleshores hi ha moltes coses que han deixat d'amoinar-me perquè se que probablement sera una cosa temporal.
Petons.
Isabel

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

si que és positiu si roser....
perquè elles imiten i observen i després de quedar amb la família del cor no vegis tot el que poden observar i imitar.........

que voli ràpid el temps i que vingui ja el pont!!!!!
que promet i moooooooltttt!!!!!!! ;-)

petons