dilluns, 1 de desembre de 2008

Somni...

Després de veure un video que ens va passar la Silva, mami de l' Aina, penso que a vegades ella i jo ens comuniquem d'alguna manera i no es parlant....
la nit anterior a veure el video, per cert molt emotiu i especial, vaig tenir un somini, al principi va ser con un mal son, però que al final es va poguer arreglar.
aquella nit la Valèria es va moure bastant durant la nit i això comporta que jo per un instit que desde que la tenim a ella e desenvolupat ( que es el sentit de patir....) cada vegada que es mou, ja estic desperta, es innat i no ho puc evitar...
docns entre les anades i tornades de la seva habitació i les estones que el meu cap dormia,el meu cervell i el meu cor estaven inmersos en un somni, ho recordo com si fos ara mateix, son d' aquells somnis que a vegades no agradan molt però cada vegada que tornes a tencat els ulls per dormir de nou, torna al teu cap....

Ja teníem l'asignació de la Martína, aquest cop no era el que en un principi ens esperaven, ja que creiem que ens tornariena asignar una nena petita, tal i com era la Valèria, doncs no, la sopresa va ser que era un nen, un princep d' ulls molt axinats i cabell curt, un gran somriure que desprenia bondat per tot arreu,( jo penso que al tenir data de registre al CCAA del 7/08/08 un dia abans del JJOO;una data especial per ell ,la nostre asignació també sera especial,però a més a més era un nen més gran....tenia entre 3 ó 4 anys, tal i com diu el nostre Ci, de 0 a 3 anys, pero també potser que tingui 3 anys 11 mesos i 29 dies...
La nostre cara en un primer moment era de Ehhh, com? un nen...en pocs segons vam assimilar la sort que vam tenir, vam superar una mica el primer ensurt i sortiem de l' Icaa com els pares més afortunats del món, ja teniem una nena i un nen....
Els dies van passar i ja erem a Xina, esperant per anar a rebre al nostre princep, pero al moment de l' entrega ens informen que hi ha un petit problema amb el nen, ens espantem i pesem lo pitjor....ens rep a part la directora de l' orfanat per explicar que a passat, juntament amb el guia, estem que no savem que passa, i ella comença a explicar....
ens diu que fent uns analisi de sang al nen tot just abans de l' asiganció per l'ultim exàmen mèdic i troben que te un grup sanguini poc frequent, quin neguit en aquell moment, era tan real, pero ens diuen que no ens preocupem que ell esta bé, que no te cap malatia,nomès que fent analisis als nens nous que han entrat a l' orfanat han trobat que hi ha una nadó, ara era una nena amb el mateix tipus de sang i que per proves que li han fet i una taqueta a la pell tots dos igulas es pensem que podem ser germans....germans a la Xina, i de diferent edats.....?
Total que ens hem de quedar algun dia més a la provincia per acabar amb aquest tema, la nena es molt petita, tot just té uns dies, així que no es por donar en adopció fins passat 6 mesos,però al final la directora ens diu farà una excepció, un cas unic, i que arreglarà tos els papers perque sigui també filla nostre, i no hem de pagar res més, nosaltres super agraïs li donem un bon donatiu que ella acepta encantada....
Així que passat els dies, tormem a casa amb la Valèria,la reina de la casa, el nostre princep i la petita princesa ....
Tant debó les coses fossin avegades tant fàcils com als somnis....
Roser.

2 comentaris:

Eli ha dit...

De vegades els somnis són tan reals...quan estàs formant una família els somnis sobre com serà el teu fill o filla són freqüents, a mi m'ha passat tot sovint.

Segur que príncep, princesa o reina...serà fill o filla teva i això ningú ho podrà canviar. Ara bé, jo contentíssima de que m'acompanyis al club de les famílies nombroses, com sempre li dic a la Sílvia, hi falta gent!! jeje

Mil petonets bonica,
Eli

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

aiiiiss roser........que bonic!!!!!

i qui sap......igual el destí et té reservada una sorpresa d'aquestes........

un petonàs
sílvia