dijous, 1 d’octubre del 2009

Esperándote

Doncs aquí el tením....
Va ser tota una sorpresa que no ens esperavem,tot i que haig de dir que la nit anterior el vaig veure a les llistes i em va cridar l' atenció, el vaig estar mirant, però com que ja era molt tard vaig pensar, demà em poso en contacte amb la Silvia i li demano un exemplar per la Valèria i la Martína.
I les coses del destí, al matí següent, sense nosaltres
sapiguer-ho,el carter ens ho deixava a la bustia.
Intento comprar contes i llibres per Valèria, que després pasaran a mans de Martína, que mitjançant les seves lletres i dibuixos l' apropin una mica més a la seva realitat, la d' esser una nena adoptada,contes i llibres relacionats amb l' adopció, hi han molts, de molts tipus i de molt colors,pero aquest es diferent a tots, els poden llegir totes les persones, tots els pares i les mares, però molt especialment tots els nens i nenes, sigui el que sigui el seu pais de naixement....

M' ha soprprés molt gratament, ja que no es el típic conte d'adopció, es més, ens ha encantat, es molt maco.El test,el que vol transmetre i el que transmet...
m' ha semblat genial l' opció de poguer llegir-lo si ets familia monoparental, i els dibuixos que em diueu? sense paraules,oi? molt macos i molt originals al dibuixar persones i nens d'altres raçes.
Us recomanu que si no el teniu el compreu,es molt maco que els nostres tressors tinguin un conte com aquest.

Silvia, 1000 gracies per ser els primers després de tu en tenir-lo a les mans, guardem la nota amb molt de carinyo, però ens falta lo més important,així que queda pendent pel dia que ens trobem i coneixem personalment que ens el signis i dediquis, a la Valèria i a la Martína, els meus dos tressors de la Xina.

Aquella mateixa nit la Valèria ja s' el mirava.

1 comentari:

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

Jo Roser... son las 7.30 de la mañana y tengo todos los pelillos de punta de ver a la peque con Esperándote entre las manos. Preciosas tus palabras, muchas gracias.
¿Sabes? Cuando metí en sobres todos esos cuentos imaginé vuestras caras al abrir el buzón y encontrarlo. ¡Y jo! Soñaba con ver las fotos de los peques con el cuento entre las manos. Muchas gracias por compartirla.
Me alegro mucho de que os guste.
No fue dedicado porque no quise abrir los paquetitos, pero queda pendiente, no te preocupes.
Un abrazo fuerte, fuerte