dilluns, 11 de gener de 2010

Torna a ser 11 de gener

Avui tornar a ser un dia molt espècial per a nosaltres i per a la nostre princesa.
Ja han passat 3 anys, un 11 de gener del 2007 ens assignaven....
Un dia com avui veïem per primera vegada la cara de la Valèria,les seves mans,
els seus peuets, el seu cos petitet de bebé.
Coneixeriem la seva breu historia, ja que nomès tenía 10 mesos i uns dies,
cada dia tinc molt presents cada un dels sentiments viscuts desde aquell dia, un dia per una mirada, un altre, per un gest, un somriure, una foto, una canço,un m' he enfadat.....
cada dia dono gràcies per que avui fa tres anys el CCAA ens assignès a la nostre Oreneta de Primavera.

Que ràpid que passa els temps quan pots disfrutar d' aquesta personeta que tan ens omple, que ens dona alegria, que ens fa enfadar de vegades amb coses de nenes,i que et diu un t' estimo molt a l' orella tot agafada al coll com un mico sense deixar-se anar.

La veritat es que desde fa casi tres anys,no hem deixat de mirar els albums de fotos, però sobretot els videos del viatge, del nostre gran viatge, a la Valèria li encanta veurel's una i una altre vegada,no s' en cansa mai.
Va ser una dia molt espècial per a nosaltres com a pares, per a la família del cor, la nostre família, els amics, els veïns i tots aquells que tant hem esperat per conèixer a la Valèria,
mai, per molt de temps que passi, mai el podre oblidar, va ser el seu día i el nostre.


Li falta molt poc per fer els 4 anyets i pensar que fa 3 era un bebito....
Ara ja començem amb les preguntes i les respostes que ella pot entendre, però això crec que anirà a més cada vegada i amb una simple resposta no hi haurà prou, ella voldrà saber més.

Tant debó la seva germaneta Martína arribi ben aviat i la Valèria pugui viure aquests moments tant macos amb la historia i el viatge per anar a buscar la seva germaneta, potser tot serà molt més fàcil.

Felicitar també a totes les famílies assignades aquest mateix dia tant a la Icaa a Barcelona com de la resta de comunitats, però molt en espècial a les famílies de la nostra família del cor, que aquell dia, tal i com nosaltres el seu somni es feia realitat amb una carona bonica.



Petonets
Roser.

3 comentaris:

Anna ha dit...

Moltes felicitats!!!

Aquest dia que rebem l'assignació ens quedarà gravat per sempre i les sensacions són inexplicables i irrepetibles (bé, per a vosaltres sí, seran molt semblants, quan rebeu l'assignació de la Martina)

jinghai ha dit...

felicidades!!!!!estos aniversarios no se dejaran de celebrar nunca por mas tiempo que pase y...a que os acordais de cada detalle y cada emocion vivida en ese dia?es pura magia,un abrazo a los tres

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

¡Anda! El día de mi cumple! Ya no se me olvidará más, jejjee.
Un abrazo fuerte fuerte y MUCHÍSIMAS FELICIDADES.