dijous, 4 de març de 2010

La Sra de la Panxa

Avui la nostra "Oreneta de Primavera " fa 4 anyets.
Moltes Felicitats Princesa!!


La Sra de la Panxa


En el moment que començes aquest llarg camí, ets concient que la teva filla encara no ha nascut, almenys així ho vaig viure jo , i sempre vaig pensar que la Valèria sería nascuda en el 2006 i
el destí va fer que així fos.


Avui,
com un dia més durant aquest 4 anys, m’ he enrecordat de tu,
m’ enrecordo cada dia de tu, si de tu, Sra de la Panxa.
Tant debó tingués un nom ,una foto o almenys alguna dada teva per donar-te les gràcies.

Quan la miro a ella, m’ enrecordo de tu,
però avui es un dia molt espècial per a nosaltres i potser un día molt trist o dolorós per a tu.
Avui la Valèria Chun Yàn fa 4 anys,
4 anys que de tu va nèixer la nostre filla,
tu que la vas dur nous mesos dins teu, que la vas cuidar, la vas estimar,
li vas donar lo millor de tu per ser com es, espècial…
Tu que vas ser la seva Mare durant 9 mesos per passar a ser la Sra de la Panxa.


Jo, com a mare ,no vull ni puc jutjar-te pel que vas fer, potser obligada per les circumstancies del país en el que vius, potser obligada per un home que no la volia, o una mare que et deia que eres molt jove per tenir fills, o potser ,
potser per mils raons que mai sabrem .

Jo, nomès puc donar-te les gràcies una i mil vegades pel teu gest,
per a mí un gest valent, heròic i dur, molt dur , un gest que com a dona diu molt de tu.
Gràcies al teu gest avui nosaltres som molt feliços,
tenim a la teva Oreneta de Primavera, un troçet teu, la vida de la teva vida .

La nostre filla comença a fer preguntes,
preguntes que tenen breus respostes , i que ella encara no es prou conscient del seu significat.
Preguntes que em van pensar en tu , preguntes en les que les respostes m’ agradrien que fossin unes altres,
respostes en les que li pogues dir la veritat que desconec,
respostes en les que li poguessim dir el nom de qui vas ser la seva Mare durant els 9 mesos que va ser dins teu,
i que ara ets la Sra de la Panxa….

Ara es petita, però un dia no molt llunyà voldrà sapiguer totes aquestes respostes i nosaltres estarem aquí,
per respondre tot lo que sabem, per fer que aquest moment sigui màgic,
potser ella no s’enrecordarà de tu,però que pugui dir orgullossa, vaig neixer de la Sra de la Panxa.

Per tu, siguis on siguis, que cada dia cuidas d’ella, l’ estimes i la protegeixes,
Per tu, es el seu primer somriure que els meus ulls veuen cada matí.
Per tu, son els petons que ella tan dolçament ens fa,
I per tu son les abraçades que ens fa mentres et diu t’ estimo.

Per tu, Sra de la Panxa,
sempre tindrem un record,
un pensament i un motiu d’agraïment.


Gràcies, siguis qui siguis i
estiguis o estiguis.


Roser ,Jordi i Valèria Chun Yàn

4 comentaris:

marta ha dit...

Sencillament preciòs... Quantes senyores de la panxa ens han donat la clau per ser mares... Ens han donat l'alegria de tenir un petit@ que ens digui mare...
Quantes senyores de la panxa per estimar, imaginar i agrair...

Anna ha dit...

Un escrit preciós!!!! Les famílies adoptives, mai deixarem de pensar en la "senyora de la panxa".

Moltes felicitats a la Valèria pels 4 anyets!!

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

aiiis roser.... que de vegades que hem parlat d'aquest tema oi????
un escrit molt bonic, però el millor de tot, veure créixer a la valèria tan sana i feliç i veure com creix dia a dia.

per molts anys familia!
sílvia

Laura ha dit...

M'has fet emocionar... jo penso en la senyora de la panxa (no tinc clar si l'anomenaré així) tot sovint,... i encara no sé si el meu fill/a ha sortit de la panxa d'aquesta senyora... és dur tot plegat.
Laura.