Torna a ser 11 de gener

Avui tornar a ser un dia molt espècial per a nosaltres i per a la nostre princesa.
Ja han passat 3 anys, un 11 de gener del 2007 ens assignaven....
Un dia com avui veïem per primera vegada la cara de la Valèria,les seves mans,
els seus peuets, el seu cos petitet de bebé.
Coneixeriem la seva breu historia, ja que nomès tenía 10 mesos i uns dies,
cada dia tinc molt presents cada un dels sentiments viscuts desde aquell dia, un dia per una mirada, un altre, per un gest, un somriure, una foto, una canço,un m' he enfadat.....
cada dia dono gràcies per que avui fa tres anys el CCAA ens assignès a la nostre Oreneta de Primavera.

Que ràpid que passa els temps quan pots disfrutar d' aquesta personeta que tan ens omple, que ens dona alegria, que ens fa enfadar de vegades amb coses de nenes,i que et diu un t' estimo molt a l' orella tot agafada al coll com un mico sense deixar-se anar.

La veritat es que desde fa casi tres anys,no hem deixat de mirar els albums de fotos, però sobretot els videos del viatge, del nostre gran viatge, a la Valèria li encanta veurel's una i una altre vegada,no s' en cansa mai.
Va ser una dia molt espècial per a nosaltres com a pares, per a la família del cor, la nostre família, els amics, els veïns i tots aquells que tant hem esperat per conèixer a la Valèria,
mai, per molt de temps que passi, mai el podre oblidar, va ser el seu día i el nostre.


Li falta molt poc per fer els 4 anyets i pensar que fa 3 era un bebito....
Ara ja començem amb les preguntes i les respostes que ella pot entendre, però això crec que anirà a més cada vegada i amb una simple resposta no hi haurà prou, ella voldrà saber més.

Tant debó la seva germaneta Martína arribi ben aviat i la Valèria pugui viure aquests moments tant macos amb la historia i el viatge per anar a buscar la seva germaneta, potser tot serà molt més fàcil.

Felicitar també a totes les famílies assignades aquest mateix dia tant a la Icaa a Barcelona com de la resta de comunitats, però molt en espècial a les famílies de la nostra família del cor, que aquell dia, tal i com nosaltres el seu somni es feia realitat amb una carona bonica.



Petonets
Roser.

Mini Vacances

Aqueste dies de nadal estem disfrutant de les vacances
de cole de la Valèria, de les vacances de feina del papi Jordi i de les meves vacances de paro,jajaja
Així que com a un dels regals del Tió per tots tres
ens va cagar una estada a Port Aventura per a dos dies.
Ja fa temps que volíem anar amb le Valèria per Nadal, però l' any passat no recordo el perquè no vam poguer anar-hi, i d' aquest any no passava.
Ara ja es més gran, menja de tot i no hem d' anar carregats amb tapers, termos i bibis i les mils coses que necesita un nen.,doncs res, unes mudes a la maleta, algo per berenar, la seva nova nina Sumoke i capa Port Aventura.

Han sigut dos dies genials, hem disfrutat moltissim de tot el parc tot guarnit e il.luminat de nada, que maco que està tot....

hem vist tots els espectacles de tot arreu, sense haver de fer cues, era arribar i entrar, perfecte.
Tots molt macos, però en espècials els de la Xina, hem vist un de titelles xinetes,molt,molt maco, a on unes nenes es fan amigues d' un panda petit que volia ser caçat per un caçador dolent, i el panda petit cridava a la seva mare, li deia - mamiiiiii, mamiiiii, i al final una mami tamany gegant ( una persona de veritat) venia a buscar al seu fillet.

Imagineu-se la cara del nens, però jo hem quedo amb la de la Valèria, nomès feia que dir, mamiiii, mamiiii i quan surt la mare, va flipar...i em va dir, mama, el panda estaba a la Xina i la seva mare el va a buscar, com jo, veritat?
Tot l' hotel super maco, amb un arbre de nadal centrel gegant, les habtacions super, super grans, la Valèria ha estat saltant com una loca cada vegada que estavem a l'habitació.
El menjar boníssimmmm.

Vamos que ha sigut una passada aquest dos dies al parc.


Bueno, us podria explicar mil coses més, però us deixo une imatges.
Hi han moltes, però moltes més s' han quedat sense possar.les, ja semblaria un video d' un casament,jajajaja

Petonets

Roser.

Quins records

Ja tornem a ser 4 de gener,
ja ha passat un altre any,mare meva que ràpid,
però tot i aixó ho recordem com si fos avui mateix.
Les sensacions son les mateixes, la mateixa emoció al recordar-ho,
al tornar a llegir la noticia i tot l' ho escrit al meu blogg durant aquell dies .
Tot plegat va ser magic e irrepetible.
Així que us deixo l' escrit que ja vaig possar avui fa un any.

Tant debó la Martína arribi també una nit de Reis, seria la bombaaaa

Petonets i Feliç 2010.
Roser


23/09/2005 Assignats

Ja feis dies que esperavem poguer veure aquesta notícia a la pàgina d' AFAC,
va ser el millor començament d' any que mai hem tingut.

4 de enero de 2007

El CCAA confirma en su página que la fecha de corte de las asignaciones es el 27 de septiembre de 2005.
Calculamos que serán entregadas a las familia a partir de la semana que viene.

A partir d' aquest dia estem pendents del telèfon esperant la trucada que ens permetrà coneixer per fí a la nostre Valèria.
Quina emoció, ja es oficial que estem assignats,
ara nomès cal espera una mica més.....

Seguirà......

Per a vosaltres

Un Nadal especial
Fins que un mateix no senti la veritable alegria de Nadal,no existeix.
Tot lo demés es aparença,molts adornos.
Perque no son els adornos,no es la neu,no es l’ arbre ni la llar de foc.
El Nadal es l’ escalfor que envolcalla el cor de les persones,
la generositat de volguer compartir-la amb els altres i l’ esperança de seguir endavant….




Us ho desitgem de tot cor
Valèria Chun Yàn, Roser i Jordi.

Altres bloggs.

De tots es sabut que hi han molts bloggs i per gustos els colors,oi?

Jo en tinc un bons llistat de blogg que segueixo i per que enganyar-nos alguns amb més frecüència que d' altres, sempre t' atrau un més per alguna cosa en concret,no?
Doncs per mi sí, a dia d'ávui en tinc dos que m' els miro, llegeixo i remiro cada dia, i us podria dir més....que a vegades espero que la seva autora escrigui en ell, es com llegir un bon llibre
d' histories en les que cada dia s' explica quelcom diferent al dia anterior...

Un es "amb la meva princesa" de la Silvia, la mare de l' Aina i també de l' Ona,que molt aviat la podran anar a buscar a la Xina.Desitjo que poguem anar junts.

I el segons es Cardona, Mali, Conecction de la Marta, ella també es mare i està a 15 dies i escaix de poguer abraçar al seu fill Madou per primera vegada.

Tots dos blogg son ven diferents, un es de pell bruna i ulls ametllats i l' altre del color de la xocolata amb aquell bon sabor a cacau.

La Silvia, la conec desde el juny del 2005 i va ser per messenger, encara recordo la tardes que passaven davant de l' ordinador xerrant de les nostres pricesses, encara guardo alguns dels mails de llavorens.
A dia c d'avui més de 4 anys, la nostre amistat perdura, esn veiem bastant sovint, no tant como voldriem i aixo que nomès estem a poc més d' una hora de camí, pero malgrat poguer quedar una tarde per fer un café, jo sé que nomès tinc que agafar el telefon que allà és ella.I aixó que jo no sóc de trucar a la gent si no es important....

Ultimament hem parlat alguns cops més pertelefon, m' ha ajudat a reforçar el meu optimisme davant l' espera de la Martína a Xina, encara que jo tinc les idees molt clares al respecte....

La Silvia es d' aquelles persones que quan ens trobem en sortides de la familia del cor i ens quedem a dormir es por passar hore i hores xerrant i jo hores i hores escoltant-la, amb ella pots tenir una bona conversa, fins i tot a vegades quasi bé ens ha surt el sol, o un amic entra per dir, que? no penseu anar a dormir,jajajaja

Quan l' escolto, em sap transmetre pau, tranquilitat i sabiduria, i que no quedi que també ens fem un tip de riure, pero ella té un saber estar i un saber parlar que m' agrada
També dir, que tot i que som molt diferents en alguns aspectes, som molt iguals en molts d'altres, i les nostres filles s' assemblen moltisim de caracter i aixó encara m' uneix més a ella.

Gracies Silvia per compartir amb nosaltres el teu mon,no deixis mai d' escriure, ets com una droga bona......i per ser com ets, una lianta, ai no,jajaja una bona amiga.


I l' altre persona es la Marta, no ens coneixem en persona i aixó que estem a 20 minuts en cotxe, potser ni aixó.
Vaig coneixer el seu blogg un dia buscant en internet gent que adoptaba a Mali, i la vig trobar, li vaig fer unes consultes i molt amable ella
em va ajudar en tot.Desde les hores segueixo el seu blogg.
Amb ella veig reflectida en coses que vaig fer jo mentres esperava a la Valèria, ella està a punt de anar a buscar a en Madou, el seu fill, el seu tressor i nomes per aixó l' envejo, com a mare....

També m'a grada molt com escriu, llegir el seu blogg es estar amb ella allà mateis, al mateix lloc desde on està escribint i es com si ho estigues llegint sinó que lla amteixa al meu costat m' ho està explicant.
Marta, que tot vagi molt bé a Malí, molt anims , que en Madou està a pocs dies d'estar amb vosaltres per sempre més, tot plegat es una maravellosa aventura.

hem queda pendent le desig i el retall per la banua d' En Madou, i coneixeus en persona, però això ja serà després de Reis, no em vull perdre l¡ oportunitat de coneixer en Madou , que ja es com una mica de tots.

Gracies Marta pel tot lo que escrius al teu bloog, espero i desitjo que quna arribis amb en MAdou segueixen escrivint al blogg,
t' estarem esperant...


Roser

Martína, dos anys més aprop teu

Doncs, si, ja veieu, seguim de celebracions....
Avui es cumpleixen dos anys desde que vam tirar endavant la nostra segona aventura a Xina.
Voliem tornar donar-li una germaneta a la Valèria , així que encara no 9 mesos després d' agafar per primera vegada a la Valèria entre els nostres braços i no deixar-la anar mai,estem aquí, inmerssos en aquesta llarga espera,esperant i desesperant , però amb el cap ben centrat i sapiguent que aixó té un final,un final feliç i que ven aviat la Martína serà entre els nostres braços com ja va fer la Valèria un 26 de febrer del 2006.
També volem felicitar a una família molt especial per nosaltres , avui ells també celebren els dos anys del primer dia de la segona gran aventura.Ja vam compartir junts la primera aventura i es un orgull poguer fer-ho aquesta segona vegada amb ells.


Juan, Ali i Cristina Limiao
Moltes felicitats.

Petonets
Roser

23 de novembre

ho volia escriure ahir, però va ser impossible....

Tots els que heu estat o esteu en aquest maravellós món de l'adopció sabreu que tenim moltes dates especials durant aquest llarg camí fins arribar a fer realitat el nostres sommi, que es ser pares i/o mares.
per a nosaltres un d'ells entres molts es el 23 de novembre.
Un dia com aquest però de l'any 2004, començava la nostra gran aventura , el nostre viatge cap a Xina, la llarga espera, res comparat amb ara, el principi d' un gran sommni que es faria realitat, el començament d' una gran amistat amb molta gent, pèro sens
dubte amb la nostre Fmilia del Cor, tant estimats per nosatres.

Celebrem que ja han passat 5 anys desde aquest dia, encara el recordo com si fos ara mateix....

Tot just sortíem de l' Hospitat Teknon d' una operació meva, una de tantes, amb el resultat de no poguer tenir fills biologics, però amb una porta ben oberta al món de l'adopció,
un món ven desconegut per nosaltres, erem novatos, però estavem dispossats a fer tot el que
s' hagès de fer per ser pares.

Recordo,que jo vaig dur els papers de la sol.licitud d'adopció a l' hospital,faltava firmar-los, i allà ,
tot just abans de sortir, quan el Dr li va tornar confirmar el diagnostic al meu home, llavorens encara incredul , va firmar els papers.
Tot sortint de l' hospital vam decidir portar-los a Icaa, ell em deia,

anem a casa i ja tornarem un altre dia, però jo, més toçuda que una mula, no vaig volguer deixar passa aquell dia, era un pressentiment, tenia que ser aquell dia.....

Durant tot el procès hem tingut dies 23 que hem de celebrar, entre ells la data de registre al

CCAA, 23 de setembre del 2005, i altres....

També aquest dia vaig començar un diari personal on li explico a la Valèria, a la meva Golondrina de Primavera tot el que vam fer fins a arribar a ella,imagineu-vos a dia d' avui encara l' estic escrivint....

Serà el seu regal, per quan? no ho sé, potser per quan ja sapigue llegir, o per quan pugui entendre lo que vol dir adopció, potser serà el seu regal de comunió o de majoria d' edat , als 18 anys, jajaja!!!!

En ell també li parlo de la Martína la seva germaneta , de la seva historia i de com portem aquesta llarga espera....

Nomès em queda donar

gracies a la nostre filla per aquests maravellosos 5 anys,

dels quals casi 3 els estem disfrutar amb ella.

I es que el temps passa massa ràpid, quan estas emb ella

i massa lent quan esperes a la Martína.