dimecres, 24 de setembre de 2008

Dias de guarderia

Bon dia, ara feia uns dies que no he escrit res, però es que he anat una mica liada....
Doncs ja estem immers en el maavellòs mont de la guarderia.
El dijous dia 18 la Valèria va començar el seu primer dia a l' escola, com ella li diu, res de guarderia, l' escola.
Ens vam quedar sorpresos de los bé que ho va portar, inclús divendres, ella es despertaba diënt anem a l' escola?
si, filla, anem.....sortia molt contenta, explicant el conte del patufet i la canço, i lo que havia fet durant el matí, però.....sempre hi ha un però, la cosa ens ha cambiat aquest dilluns al portar-la, ja es va llevar una mica rara, nomès deia mami avui escola no, i vaig pernsar ,ufff avui serà durillo, però no m' ho pensaba que tant, la vam portar tots dos, el el papi i la mami, pero tot va ser baixar del cotxe i posar-se a sumicar.
Entrem a dintre, ja ploraba més, li posem la bata i s'em penjar com un koala, i més plors, amb rabieta incorporada, per un moment vaig pensar a emportarme-la cap a casa, pero vaig dir no! amb el cor trencat li vaig posar als braços de la senyoreta Rebeca i vam marxar una mica enllà perque no ens veiés. Vam estar uns cinc minuts, allà amagats, va ser molt dur, veure com la nostre nena ploraba i cridaba d'aquella manera , mai l' havien vist així.
Total que amb un nus a l' estòmeg i sentit-te els pitjors pares del món, vam marxar.....
Al anar a recollirla la senyo ens va dir que li va durar una bona estona la rabieta, però que desprès es va calmar i molt bé la resta del matí.
Dimarts tornem amb pasar pel mateix trangul, pero la plorera va dura una mica menys, uns 5 minuts, i va sortir molt contenta, amb el nas pintat de payaso i cantant una canço nova.Això sí l' hora de la recollida es la millor, s'enfila a coll i uns petons i unes abraçades com mai m'havia fet, i això que ella es de fer molt petons, abraçades i de t'estimo molt....però la força i el sentiment que hi posa a les 12 són molt diferents, li sorten de los més profund del cor.....
Avui dimecres ha marxat més conteta, la punyetera ja deia, avui a l'escola nomès plorare una mica, jajaja, ens està prenenet el pèl?
Doncs dit i fet, al moment de treure-li la jaqueta i posar-li la bata a fet
l' efecte Koala, i mami,mami, no marxis, però com que ja sabien de que anava la cosa, li hem donat deseguida a la Rebeca,aixì no li allargem el patir, li a fer un petó de vaca entre llagrimes i s' han asegut a terra amb ella amb un conte, ja està , ja no hi havien llagrimes.....
La veritat es que la Rebeca val moltisisim, i tenir 18 nens al seu càrrec ,ojo.....

Bé doncs, fins aquí, les aventures d'uns pares primerencs en això de l' escola.
Esperem que quan arribi la Martina tot això sigui quelcom de lo enrecordar-nos amb rialles i no ens faci patir tant....
Un petó
Roser

1 comentari:

ester ha dit...

Aiss familiaaa..yo creo que con Martina también os pasará..jeje creo que eso es amor de padreessss y por muchos hijos que se tengan siempre es el mismo sentimiento de culpa y tristeza..pero y lo bien que se lo pasan luego??jeje

Un besote, me ha encantado leer vuestro primer día de "escuela"

Ester.

http://enunbosquedelachina.spaces.live.com