divendres, 5 de setembre de 2008

Nova etapa a les nostres vides

Sembla que el numeros ens segueixen en les coses que fem durant la vida.
Si ja desde el començament del procès d' adopció de la Valèria hi teniem numeros especials que ens indicaven coses bones,ara que ja està amb nosaltres no ho han deixat de fer....
Avui dia 4 de setembre, això ho volia escriure fa unes hores, però tan es, per mi encara es dia 4,doncs com us deia, avui dia 4 la nostre Valèria fa 2 anys i mig de que va neixer, una petita vida en la que més de la meitat la està disfrutant amb nosaltres, els seus pares, els que l' estimen amb bogeria desde molt abans de veure-la per primer cop.
Doncs bé com el títol diu una nova etapa a les nostres vides, avui hem anat a la reunió de l' escola a la que hi anirà la Valèria, es la llar d' infants El Xiulet. Tal com diuen la priemra impressió es la bona,en aquest cas sí, estem molt contents amb tot,l' escola, la mestre, els altres nens, els pares i mares dels altres nens, ja que coniexem a molts d' ells i almenys sabem amb qui estarà la nostre filla, però tot es un abans de curs, ja veurem que pasarà quan el dia 18 la portem per primer cop i la deixem allà am altres nens i nenes, sense la mami ni el papi, sense les seves joguines, els seus dibuixos, les seves nines i tot lo seu.
Ens han donat una altre llista de tot el material que hem de dur per fer els seves activitats durant el trimestre, pilotes de ping-pong fluorescents, un lot sense piles, una samarreta en blanc i llisa,un coixí, un ampolla d'aigua buida, vaja que no crec que tinguin temps d'aborrirse, ni ells ni nosaltres.
També ens han explicat tot el que faran durant el curs, els temes a tractar, les sortides, els tallers, els festes, etc....
Ahhh i per cert que aquest any serà el primer que faran colonies, una nit fora de casa, però que no saben lo que es marxar amb tants nens i passar una nit a fora de casa? En un principi ens ha fet gracia i tot, però ja veurem, qui sap, la Valèria ja tindrà 3 anys quan les facin i a més coincidirà amb el dia del seu sant, potser serà el seu regal, no ho sabrem fins al 28 d'abri.
Doncs això que ja no m' enrollo més, que nomès vull dir que la nostre petita "golondrina de primavera" s' està fent gran, que són etapes que hem d'anar pasant i que aquí estem al seu costat pel que calgui però amb una mica de tristessa.
Gracies per escoltar-me....

3 comentaris:

Eli ha dit...

El començament de les guardes és durillo, per tots. Però el resultat sempre és molt positiu.
Us envio molts ànims.
Petonetes,
Eli

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

aiiisss roserrrrrr......que d'aquí a poc estan començant la ESO...jajajjajajjajaj
pinta molt bé el curs oi????? ja veuràs que amb lo llesta que és la valèria de seguida sabrà de què va la història i no tindreu problemes!!!!!
i sino, ja saps on desofegar-te!!!!!!

una abraçada
síl

Pere i Carme ha dit...

Roser, ho pasaràs pitjor tu que no pas la Valeria !!!...jejeje !!!
Els primers dies poden ser ploraners pero després tot es una basa d'oli.
La nostra peke, ja fa 5 dies que ha començat i ja hi va encantada, tot i unes llagrimetes que duren un no res, quant la mami es despedeix amb un petonet.

Besitos als tres.

Pere i Carme