La nevada

El dilluns 8 de març quina va ser la nostra sopresa al pujar les persines a les 8 del matí pper prepararnos per anar a l' escola....estava nevant....

Lo primer de tot que vaig fer va ser trucar a l' escola per si hi hauria escola, com que em van dir que no ho teníen calr, vaig deixar que la valèria dormis una estona més...es va llevar a cap quarts d' once del matí i ja us podeu imaginar la seva cara al portat-la a la finestra, tot tant blanquet.
La cara se li va desencaixar,crec que no s' ho creia, em va mirar i amb un somriure d' orella a orella em va dir, mama, mama, está nevant....corre vestim-nos i surtim ajugar abans que s' acabi.....

Nevava amb molta força, però a estnes era neu i a estones aigua, així que no acabava de cuallar.duramt tot el matí ens la vam estar mirant darrera el vindre, però la cosa seguia igual.
Cap allà a les tres del migida va començar a nevar molt fort i amb molta intensitat, ales hores siq ue agafaba, enm poc menys d'una hora, hi havia casi dos pams de neua ales boreres...yupiiiii, deica la Valèria, sirtima jugar?

Era imposible sortir, la neu anava en totes direccions, iaxí que vam haver d' esperar fins que parés, si es que volia aprar esclar.....

Allà ales 7 de la tarda va parar i tots tres, el papa, jo i la Valèria, preparants amb al roba d' anar a la neu, que vam baixar al carrer a jugar.Al carrer davant de casa nostre tot era neu verge, ningú l' habia trepitjant encara i vam poguer disfrutar de la neu tant toveta.

Vam estar casi una hora jugant, llavorens ja començava a fer fred.

Dimarts al matí, com que encara no hi havia cole,i el papa nomès va nar a treballar un estona al laboratori, vam torar a baixar a jugar a la neu, avui ja feia sol i la neu es desfeia massa ràpid, però en altres indrets encara hi havia prouta neu com per passar una estona ven divertida.



Esperem poguer anar ven aviat a la neu,però aquest cop a la muntanya a baixar en trineu.

La Sra de la Panxa

Avui la nostra "Oreneta de Primavera " fa 4 anyets.
Moltes Felicitats Princesa!!


La Sra de la Panxa


En el moment que començes aquest llarg camí, ets concient que la teva filla encara no ha nascut, almenys així ho vaig viure jo , i sempre vaig pensar que la Valèria sería nascuda en el 2006 i
el destí va fer que així fos.


Avui,
com un dia més durant aquest 4 anys, m’ he enrecordat de tu,
m’ enrecordo cada dia de tu, si de tu, Sra de la Panxa.
Tant debó tingués un nom ,una foto o almenys alguna dada teva per donar-te les gràcies.

Quan la miro a ella, m’ enrecordo de tu,
però avui es un dia molt espècial per a nosaltres i potser un día molt trist o dolorós per a tu.
Avui la Valèria Chun Yàn fa 4 anys,
4 anys que de tu va nèixer la nostre filla,
tu que la vas dur nous mesos dins teu, que la vas cuidar, la vas estimar,
li vas donar lo millor de tu per ser com es, espècial…
Tu que vas ser la seva Mare durant 9 mesos per passar a ser la Sra de la Panxa.


Jo, com a mare ,no vull ni puc jutjar-te pel que vas fer, potser obligada per les circumstancies del país en el que vius, potser obligada per un home que no la volia, o una mare que et deia que eres molt jove per tenir fills, o potser ,
potser per mils raons que mai sabrem .

Jo, nomès puc donar-te les gràcies una i mil vegades pel teu gest,
per a mí un gest valent, heròic i dur, molt dur , un gest que com a dona diu molt de tu.
Gràcies al teu gest avui nosaltres som molt feliços,
tenim a la teva Oreneta de Primavera, un troçet teu, la vida de la teva vida .

La nostre filla comença a fer preguntes,
preguntes que tenen breus respostes , i que ella encara no es prou conscient del seu significat.
Preguntes que em van pensar en tu , preguntes en les que les respostes m’ agradrien que fossin unes altres,
respostes en les que li pogues dir la veritat que desconec,
respostes en les que li poguessim dir el nom de qui vas ser la seva Mare durant els 9 mesos que va ser dins teu,
i que ara ets la Sra de la Panxa….

Ara es petita, però un dia no molt llunyà voldrà sapiguer totes aquestes respostes i nosaltres estarem aquí,
per respondre tot lo que sabem, per fer que aquest moment sigui màgic,
potser ella no s’enrecordarà de tu,però que pugui dir orgullossa, vaig neixer de la Sra de la Panxa.

Per tu, siguis on siguis, que cada dia cuidas d’ella, l’ estimes i la protegeixes,
Per tu, es el seu primer somriure que els meus ulls veuen cada matí.
Per tu, son els petons que ella tan dolçament ens fa,
I per tu son les abraçades que ens fa mentres et diu t’ estimo.

Per tu, Sra de la Panxa,
sempre tindrem un record,
un pensament i un motiu d’agraïment.


Gràcies, siguis qui siguis i
estiguis o estiguis.


Roser ,Jordi i Valèria Chun Yàn

Carnestoles a l' escola

Aquesta setmana ha sigut una mica mogudeta,cada dia a l' escola han portat una cosa diferent per disfrassar-se.

Dilluns el davantal, dimarts una corbata, dimecres un barret ,dijous, uns mitjons desaparellats i per fora dela pantalons, i divendres la cara pintada a més de tot lo de la setmana.
A ella li encanta , així que cada dia a anat molt contenta a l'escola.

Us deixo unes fotos perque en gaudiu.

I demà la rua del Carnestoltes de St Joan.

Fotos del cine

Anem al Cine

Perdoneu que ja fa dies que no escric res, però es que porto un més una mica mogudet....
si tot va bé en un més us en podré explicar més cosetes...ara com ara son Top Secret,jajaja

Avui ha sigut un dia especial , hem anat per primer cop amb la Valèria al cine,ja voliem anar per vacances de Nadal, però entre apats aquí i allà, tió, reis no vam trobar ni el moment ni la peli , però ara sí.
Hem vist Tiana y el Sapo, es una peli molt xula,amb moltes cançons i molt ben feta.
La Valèria a entrat al cinema com si ho conegués de tota la vida, corrent pels passadissos i super emocionada.Ha volgut crispetes de les salades, no de les de colors que son dolçes, així que amb el seu mega cubell de crispetes cap a la sala.
Hem entrat que ja era fosc, i a la porta s' ha acollonit un mica, però un cop ha vist la mega pantalla, ja està.
Sentada al seu alçadó amb les crispetes entre les cames, s' ha quedat embadalida, de tant en tant em miraba i deia, m' agrada molt amb un somriure.
La peli ha durat casi 1 hora tres quarts, ja al final,volia baixar per ballar les cançons i li hem deixat.
Li ha agradat tot ,menys quan surtia el dolent i els ombres dolentes, que deia, mama que s' acabin que no m' agraden que son dolentes......(com saben diferenciar lo bó de lo dolent?)
Tot sortint del cine hem anat al dinar al McDonals , ja que s' havia portat super bé per ser la seva primera peli en pantalla gran, i aixó mereixia un premi, haguessim anat igual , però de cara ellà li dona molt valor.

Ja ens ha dit que vol repetir un altre diumenge.

Nosaltres encantats de que li hagi agradat.Ja tenim una cosa més per fer els diumenges.....


Petonets.

Torna a ser 11 de gener

Avui tornar a ser un dia molt espècial per a nosaltres i per a la nostre princesa.
Ja han passat 3 anys, un 11 de gener del 2007 ens assignaven....
Un dia com avui veïem per primera vegada la cara de la Valèria,les seves mans,
els seus peuets, el seu cos petitet de bebé.
Coneixeriem la seva breu historia, ja que nomès tenía 10 mesos i uns dies,
cada dia tinc molt presents cada un dels sentiments viscuts desde aquell dia, un dia per una mirada, un altre, per un gest, un somriure, una foto, una canço,un m' he enfadat.....
cada dia dono gràcies per que avui fa tres anys el CCAA ens assignès a la nostre Oreneta de Primavera.

Que ràpid que passa els temps quan pots disfrutar d' aquesta personeta que tan ens omple, que ens dona alegria, que ens fa enfadar de vegades amb coses de nenes,i que et diu un t' estimo molt a l' orella tot agafada al coll com un mico sense deixar-se anar.

La veritat es que desde fa casi tres anys,no hem deixat de mirar els albums de fotos, però sobretot els videos del viatge, del nostre gran viatge, a la Valèria li encanta veurel's una i una altre vegada,no s' en cansa mai.
Va ser una dia molt espècial per a nosaltres com a pares, per a la família del cor, la nostre família, els amics, els veïns i tots aquells que tant hem esperat per conèixer a la Valèria,
mai, per molt de temps que passi, mai el podre oblidar, va ser el seu día i el nostre.


Li falta molt poc per fer els 4 anyets i pensar que fa 3 era un bebito....
Ara ja començem amb les preguntes i les respostes que ella pot entendre, però això crec que anirà a més cada vegada i amb una simple resposta no hi haurà prou, ella voldrà saber més.

Tant debó la seva germaneta Martína arribi ben aviat i la Valèria pugui viure aquests moments tant macos amb la historia i el viatge per anar a buscar la seva germaneta, potser tot serà molt més fàcil.

Felicitar també a totes les famílies assignades aquest mateix dia tant a la Icaa a Barcelona com de la resta de comunitats, però molt en espècial a les famílies de la nostra família del cor, que aquell dia, tal i com nosaltres el seu somni es feia realitat amb una carona bonica.



Petonets
Roser.

Mini Vacances

Aqueste dies de nadal estem disfrutant de les vacances
de cole de la Valèria, de les vacances de feina del papi Jordi i de les meves vacances de paro,jajaja
Així que com a un dels regals del Tió per tots tres
ens va cagar una estada a Port Aventura per a dos dies.
Ja fa temps que volíem anar amb le Valèria per Nadal, però l' any passat no recordo el perquè no vam poguer anar-hi, i d' aquest any no passava.
Ara ja es més gran, menja de tot i no hem d' anar carregats amb tapers, termos i bibis i les mils coses que necesita un nen.,doncs res, unes mudes a la maleta, algo per berenar, la seva nova nina Sumoke i capa Port Aventura.

Han sigut dos dies genials, hem disfrutat moltissim de tot el parc tot guarnit e il.luminat de nada, que maco que està tot....

hem vist tots els espectacles de tot arreu, sense haver de fer cues, era arribar i entrar, perfecte.
Tots molt macos, però en espècials els de la Xina, hem vist un de titelles xinetes,molt,molt maco, a on unes nenes es fan amigues d' un panda petit que volia ser caçat per un caçador dolent, i el panda petit cridava a la seva mare, li deia - mamiiiiii, mamiiiii, i al final una mami tamany gegant ( una persona de veritat) venia a buscar al seu fillet.

Imagineu-se la cara del nens, però jo hem quedo amb la de la Valèria, nomès feia que dir, mamiiii, mamiiii i quan surt la mare, va flipar...i em va dir, mama, el panda estaba a la Xina i la seva mare el va a buscar, com jo, veritat?
Tot l' hotel super maco, amb un arbre de nadal centrel gegant, les habtacions super, super grans, la Valèria ha estat saltant com una loca cada vegada que estavem a l'habitació.
El menjar boníssimmmm.

Vamos que ha sigut una passada aquest dos dies al parc.


Bueno, us podria explicar mil coses més, però us deixo une imatges.
Hi han moltes, però moltes més s' han quedat sense possar.les, ja semblaria un video d' un casament,jajajaja

Petonets

Roser.