Canvis als armaris

Com un altre temporada toca fer el canvi de roba als armaris, els primers en notar aquests canvis son els armaris de la Valeria.
Cada anys em passa igual, la gran majoria de la roba no li serveix d'un estiu per
l' altre i mira que no es que li compri justa o petita la roba,al contrari, quasi sempre porta una talla de mes, i es que creix tant que es una passada.
La Valeria es una nena amb un pes i alçada una mica per sobre de la mitja establerte, segons la pediatra, no esta grasoneta, pero si molt ferme.
Ara mateix esta portant talla 4-5 de samarretes i 5-6 samarretes tipo casaca per anar amb leggins,i de pantalons 4-5,els nous, el que te encara de l' hivern son 3-4, pero ja sense la goma a la cinturilla que els estrenyi ja que li apreten.
Els vestits tenim de tot, 4-5 i 5-6, segons el model i el tallatge, i de sabates,les noves un 27.

Aixi que toca triar de l' estiu passat, la que li ha quedat petita en un pilot, per guardar per la Martina, la que ara mateix li va be, pero d'aqui a dos mesos en ple estiu potser noooo, i lo mateix amb la roba d' hiver, la que ja l' hivern no li podrem possar i la que porser alguna cosa siiiii....


Espero que la Martina no trigui molt a arribar o haurem de montar un botiga de roba de nenan,jajaja

i es que em fa cosa donar la roba que a ella ara no li va be, per que es que esta novai potser per la Martina la aprofitarem...Les sabetes ja no les guardem ara ja les començar a destrossar al cole, menys aqulles sabetes que son li compres mes per anar mudada un dia i alla s' estan noves...aquestes si que els guardo.

Ara mateix no se si acaba de posar la roba d' estiu als calaixos o tonrar a deixar la d' hiver, amb els anoracks i botes.Avui s' ha llevat plovent molt i amb un descent considreble de les temperatures, tant que la Valeria ha marxat a l' escola amb l' anorack d' hiver i maniga llarga sota la bata, quan fins ara ja anava amb lleggins a mitja cama, maniga curta i jaqueta primeta.....

Vaja rollo de temps, no m'estranya que els nens agafin refredats, bueno i els grans tambe.

petonets.
Roser

Diumenge de Ram

Com ja es tradicció a casa nostra desde que tenim a la Valèria
que tornem a anar a beneir el Ram, però aquest any fins i tot hem anat a misa,sí,sí a misa...el Jordi va volguer entrar, doncs apa, casi una hora....

Aquest la Valèria va portar casi tota l'estona la palma, bueno,
fins a la tornada a casa,
que va ser més diver anar saltant i corrent per tot el camí, fins que va aterrissar ...
Li vam guarnir la palma amb les garlandes i el Rosari de gominola, tot i dir que aquest any no s'el va menjar, i es que ella no es gaire de dolços, aixó sí, dona-li espetec,formatge o una torradeta amb paté i ja veuràs,jajajaja

Tot sorint de misa li vam volguer fer algunes fotos per tenirne alguna més recent pero va ser quasi impossible fer una més o menys aceptable...tota l' estona fent la mona i pallasades, així así estava per menjarse-la.
Veieu les imatges.

La nevada

El dilluns 8 de març quina va ser la nostra sopresa al pujar les persines a les 8 del matí pper prepararnos per anar a l' escola....estava nevant....

Lo primer de tot que vaig fer va ser trucar a l' escola per si hi hauria escola, com que em van dir que no ho teníen calr, vaig deixar que la valèria dormis una estona més...es va llevar a cap quarts d' once del matí i ja us podeu imaginar la seva cara al portat-la a la finestra, tot tant blanquet.
La cara se li va desencaixar,crec que no s' ho creia, em va mirar i amb un somriure d' orella a orella em va dir, mama, mama, está nevant....corre vestim-nos i surtim ajugar abans que s' acabi.....

Nevava amb molta força, però a estnes era neu i a estones aigua, així que no acabava de cuallar.duramt tot el matí ens la vam estar mirant darrera el vindre, però la cosa seguia igual.
Cap allà a les tres del migida va començar a nevar molt fort i amb molta intensitat, ales hores siq ue agafaba, enm poc menys d'una hora, hi havia casi dos pams de neua ales boreres...yupiiiii, deica la Valèria, sirtima jugar?

Era imposible sortir, la neu anava en totes direccions, iaxí que vam haver d' esperar fins que parés, si es que volia aprar esclar.....

Allà ales 7 de la tarda va parar i tots tres, el papa, jo i la Valèria, preparants amb al roba d' anar a la neu, que vam baixar al carrer a jugar.Al carrer davant de casa nostre tot era neu verge, ningú l' habia trepitjant encara i vam poguer disfrutar de la neu tant toveta.

Vam estar casi una hora jugant, llavorens ja començava a fer fred.

Dimarts al matí, com que encara no hi havia cole,i el papa nomès va nar a treballar un estona al laboratori, vam torar a baixar a jugar a la neu, avui ja feia sol i la neu es desfeia massa ràpid, però en altres indrets encara hi havia prouta neu com per passar una estona ven divertida.



Esperem poguer anar ven aviat a la neu,però aquest cop a la muntanya a baixar en trineu.

La Sra de la Panxa

Avui la nostra "Oreneta de Primavera " fa 4 anyets.
Moltes Felicitats Princesa!!


La Sra de la Panxa


En el moment que començes aquest llarg camí, ets concient que la teva filla encara no ha nascut, almenys així ho vaig viure jo , i sempre vaig pensar que la Valèria sería nascuda en el 2006 i
el destí va fer que així fos.


Avui,
com un dia més durant aquest 4 anys, m’ he enrecordat de tu,
m’ enrecordo cada dia de tu, si de tu, Sra de la Panxa.
Tant debó tingués un nom ,una foto o almenys alguna dada teva per donar-te les gràcies.

Quan la miro a ella, m’ enrecordo de tu,
però avui es un dia molt espècial per a nosaltres i potser un día molt trist o dolorós per a tu.
Avui la Valèria Chun Yàn fa 4 anys,
4 anys que de tu va nèixer la nostre filla,
tu que la vas dur nous mesos dins teu, que la vas cuidar, la vas estimar,
li vas donar lo millor de tu per ser com es, espècial…
Tu que vas ser la seva Mare durant 9 mesos per passar a ser la Sra de la Panxa.


Jo, com a mare ,no vull ni puc jutjar-te pel que vas fer, potser obligada per les circumstancies del país en el que vius, potser obligada per un home que no la volia, o una mare que et deia que eres molt jove per tenir fills, o potser ,
potser per mils raons que mai sabrem .

Jo, nomès puc donar-te les gràcies una i mil vegades pel teu gest,
per a mí un gest valent, heròic i dur, molt dur , un gest que com a dona diu molt de tu.
Gràcies al teu gest avui nosaltres som molt feliços,
tenim a la teva Oreneta de Primavera, un troçet teu, la vida de la teva vida .

La nostre filla comença a fer preguntes,
preguntes que tenen breus respostes , i que ella encara no es prou conscient del seu significat.
Preguntes que em van pensar en tu , preguntes en les que les respostes m’ agradrien que fossin unes altres,
respostes en les que li pogues dir la veritat que desconec,
respostes en les que li poguessim dir el nom de qui vas ser la seva Mare durant els 9 mesos que va ser dins teu,
i que ara ets la Sra de la Panxa….

Ara es petita, però un dia no molt llunyà voldrà sapiguer totes aquestes respostes i nosaltres estarem aquí,
per respondre tot lo que sabem, per fer que aquest moment sigui màgic,
potser ella no s’enrecordarà de tu,però que pugui dir orgullossa, vaig neixer de la Sra de la Panxa.

Per tu, siguis on siguis, que cada dia cuidas d’ella, l’ estimes i la protegeixes,
Per tu, es el seu primer somriure que els meus ulls veuen cada matí.
Per tu, son els petons que ella tan dolçament ens fa,
I per tu son les abraçades que ens fa mentres et diu t’ estimo.

Per tu, Sra de la Panxa,
sempre tindrem un record,
un pensament i un motiu d’agraïment.


Gràcies, siguis qui siguis i
estiguis o estiguis.


Roser ,Jordi i Valèria Chun Yàn

Carnestoles a l' escola

Aquesta setmana ha sigut una mica mogudeta,cada dia a l' escola han portat una cosa diferent per disfrassar-se.

Dilluns el davantal, dimarts una corbata, dimecres un barret ,dijous, uns mitjons desaparellats i per fora dela pantalons, i divendres la cara pintada a més de tot lo de la setmana.
A ella li encanta , així que cada dia a anat molt contenta a l'escola.

Us deixo unes fotos perque en gaudiu.

I demà la rua del Carnestoltes de St Joan.

Fotos del cine

Anem al Cine

Perdoneu que ja fa dies que no escric res, però es que porto un més una mica mogudet....
si tot va bé en un més us en podré explicar més cosetes...ara com ara son Top Secret,jajaja

Avui ha sigut un dia especial , hem anat per primer cop amb la Valèria al cine,ja voliem anar per vacances de Nadal, però entre apats aquí i allà, tió, reis no vam trobar ni el moment ni la peli , però ara sí.
Hem vist Tiana y el Sapo, es una peli molt xula,amb moltes cançons i molt ben feta.
La Valèria a entrat al cinema com si ho conegués de tota la vida, corrent pels passadissos i super emocionada.Ha volgut crispetes de les salades, no de les de colors que son dolçes, així que amb el seu mega cubell de crispetes cap a la sala.
Hem entrat que ja era fosc, i a la porta s' ha acollonit un mica, però un cop ha vist la mega pantalla, ja està.
Sentada al seu alçadó amb les crispetes entre les cames, s' ha quedat embadalida, de tant en tant em miraba i deia, m' agrada molt amb un somriure.
La peli ha durat casi 1 hora tres quarts, ja al final,volia baixar per ballar les cançons i li hem deixat.
Li ha agradat tot ,menys quan surtia el dolent i els ombres dolentes, que deia, mama que s' acabin que no m' agraden que son dolentes......(com saben diferenciar lo bó de lo dolent?)
Tot sortint del cine hem anat al dinar al McDonals , ja que s' havia portat super bé per ser la seva primera peli en pantalla gran, i aixó mereixia un premi, haguessim anat igual , però de cara ellà li dona molt valor.

Ja ens ha dit que vol repetir un altre diumenge.

Nosaltres encantats de que li hagi agradat.Ja tenim una cosa més per fer els diumenges.....


Petonets.