Ara vull fer ballet

Us deixo les imatges...

Dilluns a la nit ja va ser el remate final...

fa dies que Valeria em diu que vol fer ballet, no se d' on ho ha tret, potser l'Aina li va dir alguna cosa el dia de la acampada,no ho se....total que dale que te pego con el tema,fins que al final li vaig dir, vols posar-te la roba de ballet, li vam regalar pel seu cumple, ja que va ser la primera vegada que ho demanava. mallot, sabatilles i esclafadors.

despres d' estar vestida em va dir vull veure a l' Aina fent ballet aixi que a quarts d' once la nena enchufada al' ordinador veient el video una i una altre vegada, despres d'aixo es va passar una estona balllant al menjador...i aquest es el resultat....

per una bona causa

De tots es sabut l'e stat de salud de la petita Saray Li, una lluitadora nata que li esta plantant cara a la seva mamaltia amb totes els forçes i mes....
Aj fa dies que seguim la seva evolucio a les llistes i que preguem per ella, li enviem la millor de les energies positives perque ven aviat estigui de nou a casa.

Nosaltres tambe ens hem volgut afegir a l' enviament de dibuixos per la Saray, de ben segur es possara molt contenta amb la rebuda de tants i tants dibuixos que fara que la seva estancia a l' hospital sigui una mica menys dura....

Li he parlat a la Valeria de la Saray ja que encara no ho havia fet, no cal preocuparla per altres coses, i ella m' ha dit i que podem fer mami perque es possi bona?
Jo li he explicat que li li enviamvem un dibuix fet seu per la Saray, ella es possara molt contenta i aviat es posari bona i marxaria cap a casa.
Ella no ha dubtat ni 5 segons en agafar paper i colors i possar-se a pintat, crec que sense entendre molt be la situacio de la Saray, pero ho fa de bon cor i amb bons sentiments....

Us deixo el dibuix....desitjant que tos els dibuixos que rebri al Saray facin que per una estona s' en oblidi de que esta en un hospital i de la seva malaltia.

Molts petons Saray Li.

Disfrutant de l' estiu

Ja fa uns dies que estem de vacances del cole , pero sembla que l' estiu ha començat de veritat, ja fa sol....hem deixat enrera les tempestes de mitja tarde i la fresqueta,
Aixi que tenim preparat el terrat apunt per passar les millors estones.
Mobiliari de terrat nou a on poguer fer sopars i esmorzars a la fresca i la super piscina nova.
La piscina del Mickey Mousse, molt gran,amb tovogant i surtidor d'aigua. no es excesivament fonda pero prou per cubrir ala Valeria si s' estira.
Aquest any l' hem canviat de lloc, ja que li toca mes el sol on es ara, tambe perque es mes gran que la dels altres anys, i es que la peque es va fent gran i necesita mes espai, tambe en aquesta hi cavem els tres estirats.vamos una pasada.....aixi que crec que poc sortirem de casa amb aquesta caloreta....

Tambe ens hem fet l'abonament per la temporada d' estiu a la piscina de St Joan i el finde amb el papi cap alla a possar en practica tot lo que ha apres als cursets....

Us deixo algunes fotos.

Vacances d' estiu 2010

Aquesta entrada es del dia 22 de juny.

Doncs per fi podem dir que la Valeria esta de vacances d' estiu.
Ahir va acabar l' escola, P3 i tambe les clases d'angles.
La semana pasada vam donar per finalitzat el curs de natacio, aixi que ara adisfrutar de l'estiu,de la piscina, del sol i dels amics....
Quina tarda mes mogudeta la d'ahir, a les 15.30h tenim reunio amb la seva senyoreta per donar-nos els informes....la reunio va ser corteta,com va dir ella, quan un nena va tant be hi ha poc a explicar.
La Valeria ha assolits els objectius proposats durant el curs pero l' ultim mes, mes o menys a fet un canvi molt bestia en molts aspectes, jo dic que va ser desde que ha estat una setmana a 40.5 de febre dia i nit, va haver un antes i un despues, segur....

Al principi de curs, era mes estar a sobre d'ella en moltes coses, a l' hora
d'entrar ja que trigava molt a treure's la jaqueta i la motxilla per possar-se la bata, anar al lavabo sola, algun que altre pipi que s' escapa, vamos que tot era nou i s'havia d' habituar a la situacio, i no es per menys....
Canvi d' escola,de senyoretes , e companys...i tot aixo per una nena de 3 anys.

Ha anat fent durant tot el curs, ha apres moltes coses,es una nena que es relaciona molt be amb tos els nens, de la seva clase i d'altres, tambe la seva ralacio amb les mestres, te uns bons habits personals a l' hora d'estar a clase,al pati, al menjador i en els activitats.

pero com esn ha dit la Dolors, aquest ultim mes, ha sigut una exploxio,jajaja
ha canviat moltisim...xerra molt mes, molt mes clar del que ja ho feia, mes agil per fer moltes coses,mes autonomia a l' hora d' anar al lavabo....
vamos que es un Solete en majuscules.....

Despres a les 7, reunio amb l' Emma, la teacher d' angles....i mas de lo mismo, que per ser la petita de la clase, molt be en tot, en pronunciacio, esclar, per la seva edat, en participacio, amb les cançons, les agafa a la primera...i que se la veu molt contenta en les clases, que aixo es molt important, tant que el proper curs, i tornem....


Aixi que com a regal a totes aquest bons informes del curs tindra el que ja fa dies que ens demana, uns patins en linea...


Ja us dire que tal...
com jo li dic, aquests bons resultats d' estudi fins a la Universitat, jajajaja

Festa Major Infantil 2010

Ja ha passat un any mes i tornem a disfrutar de la FMI.
aquest any per sort no ha plogut durant la festa del confetti, aixi que es va poguer fer , aixo si, una hora despres d'a cabar-se va fer un ruixat de 5 minuts...

Nomes dir que ens ho hem passat molt be,i que tant els grans com els petits hem distrutats com bojos amb el confetti, aquest any hi havia mes que mai.

les imatges parlen per si soles....
Ja sabeu, pel proper any , esteu tots convidats a gaudir de la Festa Major Infantil.

Final de curs i preparant el proper

Doncs ja estem a la recta final d'aquest curs.Un curs que va començar al setembre i
que ens ha passat massa rapid.
Tot just fa un any any que feiem la matricula pel nou curs, una nova escola, no la que nosaltres voliem en primera opcio,pero estem molt contents del resultats.Nova senyoreta, nous companys, nous horaris...pero tot aixo ha estat superat i molt mes be del que ens pensavem...
La Valeria hi va super contenta a l' escola,s' ho pasa molt be i ha apres moltissimes coses noves, a escriure, contar, dibuixar sense sortir de la ratlla,i moltes noves experiencies per una nena que ara te 4 anys.

Nomes ens queden 9 dies d'escola i començen les vacances d'estiu...i fins al setembre.

Tambe acabem el dia 22 les extra-escolars que fa, angles i piscina, ja en tinc ganes que ara fa molta calor per sortir de casa a quarts de 6 de la tarda.

Doncs aixo, un curs acaba i ja en preparem el proper....

Hem de comprar els bates noves, ja que en 15 dies alla on els comprem els hi volen..
Tambe estem en ple proces de matriculacio per els extra-escolars del curs vinent,i es que cada vegada aixo es fa mes aviat.

Angles, per descontat que seguira,ha apres moltes cançons i paraules en angles,al principi eren cançons i ella no entenia el seu significat , pero ara ja sap lo que significa cada paraula que ha apres.

Per una altre banda l' hem apuntat a l'Escola de Musica de St Joan, era una cosa que es veia venir, amb lo que a ella li agrada la musica i cantar, i a mes tant les senyoretes de l'escola com la d'angles com el meu cunyat que enten molt de musica ja que a ell ha fet musica i a casa seva tambe tota la vida, ja ens han dit que te molt oida per la musica i que te un to molt bo, a mes, li ensenyes una canço al mati i a la tarda ja te la canta sense cap problema, aixo si, a vegades li tens que dir que prou de cantar, es tot el dia.....

Pero ara ens ha sortit una nova cosa que diu que vol fer....
Vol anar a apendre a ballar, pero no balls macos con diu ella( balls de salo, que els vam provar un dia) si no balls de molta festa, rotllo coreografies que veu a la tele, li encantat, nomes que veu que algun canta i balla a la tele, ja la tens com un boja fent lo mateix.

Aixi que aquesta setmana anire a l' escola de gimnasia artistica d' aqui st Joan on fan aquestes classes, tipo coreo barrejat amb gimnastica a demanar informacio.
Casi totes les nenes de st Joan i van i les que no es perque fan Ballet a
l' altre escola de dansa.

Pero bueno, algo tinc molt clar, primer confirmar horaris de cada activitat i despres veurem a com ho convinem, volem que s' ho passi be amb aquelles activitats que faci pero que no estigui oblidaga, si alguna de les noves no li agrada doncs fora....
hem de respectar que son nenes i com a tal ha de tenir estones d' esbarjo i joc.

ja farem un calendari d'activitats,jajajaja

Petonets

Canvis als armaris

Com un altre temporada toca fer el canvi de roba als armaris, els primers en notar aquests canvis son els armaris de la Valeria.
Cada anys em passa igual, la gran majoria de la roba no li serveix d'un estiu per
l' altre i mira que no es que li compri justa o petita la roba,al contrari, quasi sempre porta una talla de mes, i es que creix tant que es una passada.
La Valeria es una nena amb un pes i alçada una mica per sobre de la mitja establerte, segons la pediatra, no esta grasoneta, pero si molt ferme.
Ara mateix esta portant talla 4-5 de samarretes i 5-6 samarretes tipo casaca per anar amb leggins,i de pantalons 4-5,els nous, el que te encara de l' hivern son 3-4, pero ja sense la goma a la cinturilla que els estrenyi ja que li apreten.
Els vestits tenim de tot, 4-5 i 5-6, segons el model i el tallatge, i de sabates,les noves un 27.

Aixi que toca triar de l' estiu passat, la que li ha quedat petita en un pilot, per guardar per la Martina, la que ara mateix li va be, pero d'aqui a dos mesos en ple estiu potser noooo, i lo mateix amb la roba d' hiver, la que ja l' hivern no li podrem possar i la que porser alguna cosa siiiii....


Espero que la Martina no trigui molt a arribar o haurem de montar un botiga de roba de nenan,jajaja

i es que em fa cosa donar la roba que a ella ara no li va be, per que es que esta novai potser per la Martina la aprofitarem...Les sabetes ja no les guardem ara ja les començar a destrossar al cole, menys aqulles sabetes que son li compres mes per anar mudada un dia i alla s' estan noves...aquestes si que els guardo.

Ara mateix no se si acaba de posar la roba d' estiu als calaixos o tonrar a deixar la d' hiver, amb els anoracks i botes.Avui s' ha llevat plovent molt i amb un descent considreble de les temperatures, tant que la Valeria ha marxat a l' escola amb l' anorack d' hiver i maniga llarga sota la bata, quan fins ara ja anava amb lleggins a mitja cama, maniga curta i jaqueta primeta.....

Vaja rollo de temps, no m'estranya que els nens agafin refredats, bueno i els grans tambe.

petonets.
Roser

Diumenge de Ram

Com ja es tradicció a casa nostra desde que tenim a la Valèria
que tornem a anar a beneir el Ram, però aquest any fins i tot hem anat a misa,sí,sí a misa...el Jordi va volguer entrar, doncs apa, casi una hora....

Aquest la Valèria va portar casi tota l'estona la palma, bueno,
fins a la tornada a casa,
que va ser més diver anar saltant i corrent per tot el camí, fins que va aterrissar ...
Li vam guarnir la palma amb les garlandes i el Rosari de gominola, tot i dir que aquest any no s'el va menjar, i es que ella no es gaire de dolços, aixó sí, dona-li espetec,formatge o una torradeta amb paté i ja veuràs,jajajaja

Tot sorint de misa li vam volguer fer algunes fotos per tenirne alguna més recent pero va ser quasi impossible fer una més o menys aceptable...tota l' estona fent la mona i pallasades, així así estava per menjarse-la.
Veieu les imatges.

La nevada

El dilluns 8 de març quina va ser la nostra sopresa al pujar les persines a les 8 del matí pper prepararnos per anar a l' escola....estava nevant....

Lo primer de tot que vaig fer va ser trucar a l' escola per si hi hauria escola, com que em van dir que no ho teníen calr, vaig deixar que la valèria dormis una estona més...es va llevar a cap quarts d' once del matí i ja us podeu imaginar la seva cara al portat-la a la finestra, tot tant blanquet.
La cara se li va desencaixar,crec que no s' ho creia, em va mirar i amb un somriure d' orella a orella em va dir, mama, mama, está nevant....corre vestim-nos i surtim ajugar abans que s' acabi.....

Nevava amb molta força, però a estnes era neu i a estones aigua, així que no acabava de cuallar.duramt tot el matí ens la vam estar mirant darrera el vindre, però la cosa seguia igual.
Cap allà a les tres del migida va començar a nevar molt fort i amb molta intensitat, ales hores siq ue agafaba, enm poc menys d'una hora, hi havia casi dos pams de neua ales boreres...yupiiiii, deica la Valèria, sirtima jugar?

Era imposible sortir, la neu anava en totes direccions, iaxí que vam haver d' esperar fins que parés, si es que volia aprar esclar.....

Allà ales 7 de la tarda va parar i tots tres, el papa, jo i la Valèria, preparants amb al roba d' anar a la neu, que vam baixar al carrer a jugar.Al carrer davant de casa nostre tot era neu verge, ningú l' habia trepitjant encara i vam poguer disfrutar de la neu tant toveta.

Vam estar casi una hora jugant, llavorens ja començava a fer fred.

Dimarts al matí, com que encara no hi havia cole,i el papa nomès va nar a treballar un estona al laboratori, vam torar a baixar a jugar a la neu, avui ja feia sol i la neu es desfeia massa ràpid, però en altres indrets encara hi havia prouta neu com per passar una estona ven divertida.



Esperem poguer anar ven aviat a la neu,però aquest cop a la muntanya a baixar en trineu.

La Sra de la Panxa

Avui la nostra "Oreneta de Primavera " fa 4 anyets.
Moltes Felicitats Princesa!!


La Sra de la Panxa


En el moment que començes aquest llarg camí, ets concient que la teva filla encara no ha nascut, almenys així ho vaig viure jo , i sempre vaig pensar que la Valèria sería nascuda en el 2006 i
el destí va fer que així fos.


Avui,
com un dia més durant aquest 4 anys, m’ he enrecordat de tu,
m’ enrecordo cada dia de tu, si de tu, Sra de la Panxa.
Tant debó tingués un nom ,una foto o almenys alguna dada teva per donar-te les gràcies.

Quan la miro a ella, m’ enrecordo de tu,
però avui es un dia molt espècial per a nosaltres i potser un día molt trist o dolorós per a tu.
Avui la Valèria Chun Yàn fa 4 anys,
4 anys que de tu va nèixer la nostre filla,
tu que la vas dur nous mesos dins teu, que la vas cuidar, la vas estimar,
li vas donar lo millor de tu per ser com es, espècial…
Tu que vas ser la seva Mare durant 9 mesos per passar a ser la Sra de la Panxa.


Jo, com a mare ,no vull ni puc jutjar-te pel que vas fer, potser obligada per les circumstancies del país en el que vius, potser obligada per un home que no la volia, o una mare que et deia que eres molt jove per tenir fills, o potser ,
potser per mils raons que mai sabrem .

Jo, nomès puc donar-te les gràcies una i mil vegades pel teu gest,
per a mí un gest valent, heròic i dur, molt dur , un gest que com a dona diu molt de tu.
Gràcies al teu gest avui nosaltres som molt feliços,
tenim a la teva Oreneta de Primavera, un troçet teu, la vida de la teva vida .

La nostre filla comença a fer preguntes,
preguntes que tenen breus respostes , i que ella encara no es prou conscient del seu significat.
Preguntes que em van pensar en tu , preguntes en les que les respostes m’ agradrien que fossin unes altres,
respostes en les que li pogues dir la veritat que desconec,
respostes en les que li poguessim dir el nom de qui vas ser la seva Mare durant els 9 mesos que va ser dins teu,
i que ara ets la Sra de la Panxa….

Ara es petita, però un dia no molt llunyà voldrà sapiguer totes aquestes respostes i nosaltres estarem aquí,
per respondre tot lo que sabem, per fer que aquest moment sigui màgic,
potser ella no s’enrecordarà de tu,però que pugui dir orgullossa, vaig neixer de la Sra de la Panxa.

Per tu, siguis on siguis, que cada dia cuidas d’ella, l’ estimes i la protegeixes,
Per tu, es el seu primer somriure que els meus ulls veuen cada matí.
Per tu, son els petons que ella tan dolçament ens fa,
I per tu son les abraçades que ens fa mentres et diu t’ estimo.

Per tu, Sra de la Panxa,
sempre tindrem un record,
un pensament i un motiu d’agraïment.


Gràcies, siguis qui siguis i
estiguis o estiguis.


Roser ,Jordi i Valèria Chun Yàn

Carnestoles a l' escola

Aquesta setmana ha sigut una mica mogudeta,cada dia a l' escola han portat una cosa diferent per disfrassar-se.

Dilluns el davantal, dimarts una corbata, dimecres un barret ,dijous, uns mitjons desaparellats i per fora dela pantalons, i divendres la cara pintada a més de tot lo de la setmana.
A ella li encanta , així que cada dia a anat molt contenta a l'escola.

Us deixo unes fotos perque en gaudiu.

I demà la rua del Carnestoltes de St Joan.

Fotos del cine

Anem al Cine

Perdoneu que ja fa dies que no escric res, però es que porto un més una mica mogudet....
si tot va bé en un més us en podré explicar més cosetes...ara com ara son Top Secret,jajaja

Avui ha sigut un dia especial , hem anat per primer cop amb la Valèria al cine,ja voliem anar per vacances de Nadal, però entre apats aquí i allà, tió, reis no vam trobar ni el moment ni la peli , però ara sí.
Hem vist Tiana y el Sapo, es una peli molt xula,amb moltes cançons i molt ben feta.
La Valèria a entrat al cinema com si ho conegués de tota la vida, corrent pels passadissos i super emocionada.Ha volgut crispetes de les salades, no de les de colors que son dolçes, així que amb el seu mega cubell de crispetes cap a la sala.
Hem entrat que ja era fosc, i a la porta s' ha acollonit un mica, però un cop ha vist la mega pantalla, ja està.
Sentada al seu alçadó amb les crispetes entre les cames, s' ha quedat embadalida, de tant en tant em miraba i deia, m' agrada molt amb un somriure.
La peli ha durat casi 1 hora tres quarts, ja al final,volia baixar per ballar les cançons i li hem deixat.
Li ha agradat tot ,menys quan surtia el dolent i els ombres dolentes, que deia, mama que s' acabin que no m' agraden que son dolentes......(com saben diferenciar lo bó de lo dolent?)
Tot sortint del cine hem anat al dinar al McDonals , ja que s' havia portat super bé per ser la seva primera peli en pantalla gran, i aixó mereixia un premi, haguessim anat igual , però de cara ellà li dona molt valor.

Ja ens ha dit que vol repetir un altre diumenge.

Nosaltres encantats de que li hagi agradat.Ja tenim una cosa més per fer els diumenges.....


Petonets.

Torna a ser 11 de gener

Avui tornar a ser un dia molt espècial per a nosaltres i per a la nostre princesa.
Ja han passat 3 anys, un 11 de gener del 2007 ens assignaven....
Un dia com avui veïem per primera vegada la cara de la Valèria,les seves mans,
els seus peuets, el seu cos petitet de bebé.
Coneixeriem la seva breu historia, ja que nomès tenía 10 mesos i uns dies,
cada dia tinc molt presents cada un dels sentiments viscuts desde aquell dia, un dia per una mirada, un altre, per un gest, un somriure, una foto, una canço,un m' he enfadat.....
cada dia dono gràcies per que avui fa tres anys el CCAA ens assignès a la nostre Oreneta de Primavera.

Que ràpid que passa els temps quan pots disfrutar d' aquesta personeta que tan ens omple, que ens dona alegria, que ens fa enfadar de vegades amb coses de nenes,i que et diu un t' estimo molt a l' orella tot agafada al coll com un mico sense deixar-se anar.

La veritat es que desde fa casi tres anys,no hem deixat de mirar els albums de fotos, però sobretot els videos del viatge, del nostre gran viatge, a la Valèria li encanta veurel's una i una altre vegada,no s' en cansa mai.
Va ser una dia molt espècial per a nosaltres com a pares, per a la família del cor, la nostre família, els amics, els veïns i tots aquells que tant hem esperat per conèixer a la Valèria,
mai, per molt de temps que passi, mai el podre oblidar, va ser el seu día i el nostre.


Li falta molt poc per fer els 4 anyets i pensar que fa 3 era un bebito....
Ara ja començem amb les preguntes i les respostes que ella pot entendre, però això crec que anirà a més cada vegada i amb una simple resposta no hi haurà prou, ella voldrà saber més.

Tant debó la seva germaneta Martína arribi ben aviat i la Valèria pugui viure aquests moments tant macos amb la historia i el viatge per anar a buscar la seva germaneta, potser tot serà molt més fàcil.

Felicitar també a totes les famílies assignades aquest mateix dia tant a la Icaa a Barcelona com de la resta de comunitats, però molt en espècial a les famílies de la nostra família del cor, que aquell dia, tal i com nosaltres el seu somni es feia realitat amb una carona bonica.



Petonets
Roser.

Mini Vacances

Aqueste dies de nadal estem disfrutant de les vacances
de cole de la Valèria, de les vacances de feina del papi Jordi i de les meves vacances de paro,jajaja
Així que com a un dels regals del Tió per tots tres
ens va cagar una estada a Port Aventura per a dos dies.
Ja fa temps que volíem anar amb le Valèria per Nadal, però l' any passat no recordo el perquè no vam poguer anar-hi, i d' aquest any no passava.
Ara ja es més gran, menja de tot i no hem d' anar carregats amb tapers, termos i bibis i les mils coses que necesita un nen.,doncs res, unes mudes a la maleta, algo per berenar, la seva nova nina Sumoke i capa Port Aventura.

Han sigut dos dies genials, hem disfrutat moltissim de tot el parc tot guarnit e il.luminat de nada, que maco que està tot....

hem vist tots els espectacles de tot arreu, sense haver de fer cues, era arribar i entrar, perfecte.
Tots molt macos, però en espècials els de la Xina, hem vist un de titelles xinetes,molt,molt maco, a on unes nenes es fan amigues d' un panda petit que volia ser caçat per un caçador dolent, i el panda petit cridava a la seva mare, li deia - mamiiiiii, mamiiiii, i al final una mami tamany gegant ( una persona de veritat) venia a buscar al seu fillet.

Imagineu-se la cara del nens, però jo hem quedo amb la de la Valèria, nomès feia que dir, mamiiii, mamiiii i quan surt la mare, va flipar...i em va dir, mama, el panda estaba a la Xina i la seva mare el va a buscar, com jo, veritat?
Tot l' hotel super maco, amb un arbre de nadal centrel gegant, les habtacions super, super grans, la Valèria ha estat saltant com una loca cada vegada que estavem a l'habitació.
El menjar boníssimmmm.

Vamos que ha sigut una passada aquest dos dies al parc.


Bueno, us podria explicar mil coses més, però us deixo une imatges.
Hi han moltes, però moltes més s' han quedat sense possar.les, ja semblaria un video d' un casament,jajajaja

Petonets

Roser.

Quins records

Ja tornem a ser 4 de gener,
ja ha passat un altre any,mare meva que ràpid,
però tot i aixó ho recordem com si fos avui mateix.
Les sensacions son les mateixes, la mateixa emoció al recordar-ho,
al tornar a llegir la noticia i tot l' ho escrit al meu blogg durant aquell dies .
Tot plegat va ser magic e irrepetible.
Així que us deixo l' escrit que ja vaig possar avui fa un any.

Tant debó la Martína arribi també una nit de Reis, seria la bombaaaa

Petonets i Feliç 2010.
Roser


23/09/2005 Assignats

Ja feis dies que esperavem poguer veure aquesta notícia a la pàgina d' AFAC,
va ser el millor començament d' any que mai hem tingut.

4 de enero de 2007

El CCAA confirma en su página que la fecha de corte de las asignaciones es el 27 de septiembre de 2005.
Calculamos que serán entregadas a las familia a partir de la semana que viene.

A partir d' aquest dia estem pendents del telèfon esperant la trucada que ens permetrà coneixer per fí a la nostre Valèria.
Quina emoció, ja es oficial que estem assignats,
ara nomès cal espera una mica més.....

Seguirà......

Per a vosaltres

Un Nadal especial
Fins que un mateix no senti la veritable alegria de Nadal,no existeix.
Tot lo demés es aparença,molts adornos.
Perque no son els adornos,no es la neu,no es l’ arbre ni la llar de foc.
El Nadal es l’ escalfor que envolcalla el cor de les persones,
la generositat de volguer compartir-la amb els altres i l’ esperança de seguir endavant….




Us ho desitgem de tot cor
Valèria Chun Yàn, Roser i Jordi.

Altres bloggs.

De tots es sabut que hi han molts bloggs i per gustos els colors,oi?

Jo en tinc un bons llistat de blogg que segueixo i per que enganyar-nos alguns amb més frecüència que d' altres, sempre t' atrau un més per alguna cosa en concret,no?
Doncs per mi sí, a dia d'ávui en tinc dos que m' els miro, llegeixo i remiro cada dia, i us podria dir més....que a vegades espero que la seva autora escrigui en ell, es com llegir un bon llibre
d' histories en les que cada dia s' explica quelcom diferent al dia anterior...

Un es "amb la meva princesa" de la Silvia, la mare de l' Aina i també de l' Ona,que molt aviat la podran anar a buscar a la Xina.Desitjo que poguem anar junts.

I el segons es Cardona, Mali, Conecction de la Marta, ella també es mare i està a 15 dies i escaix de poguer abraçar al seu fill Madou per primera vegada.

Tots dos blogg son ven diferents, un es de pell bruna i ulls ametllats i l' altre del color de la xocolata amb aquell bon sabor a cacau.

La Silvia, la conec desde el juny del 2005 i va ser per messenger, encara recordo la tardes que passaven davant de l' ordinador xerrant de les nostres pricesses, encara guardo alguns dels mails de llavorens.
A dia c d'avui més de 4 anys, la nostre amistat perdura, esn veiem bastant sovint, no tant como voldriem i aixo que nomès estem a poc més d' una hora de camí, pero malgrat poguer quedar una tarde per fer un café, jo sé que nomès tinc que agafar el telefon que allà és ella.I aixó que jo no sóc de trucar a la gent si no es important....

Ultimament hem parlat alguns cops més pertelefon, m' ha ajudat a reforçar el meu optimisme davant l' espera de la Martína a Xina, encara que jo tinc les idees molt clares al respecte....

La Silvia es d' aquelles persones que quan ens trobem en sortides de la familia del cor i ens quedem a dormir es por passar hore i hores xerrant i jo hores i hores escoltant-la, amb ella pots tenir una bona conversa, fins i tot a vegades quasi bé ens ha surt el sol, o un amic entra per dir, que? no penseu anar a dormir,jajajaja

Quan l' escolto, em sap transmetre pau, tranquilitat i sabiduria, i que no quedi que també ens fem un tip de riure, pero ella té un saber estar i un saber parlar que m' agrada
També dir, que tot i que som molt diferents en alguns aspectes, som molt iguals en molts d'altres, i les nostres filles s' assemblen moltisim de caracter i aixó encara m' uneix més a ella.

Gracies Silvia per compartir amb nosaltres el teu mon,no deixis mai d' escriure, ets com una droga bona......i per ser com ets, una lianta, ai no,jajaja una bona amiga.


I l' altre persona es la Marta, no ens coneixem en persona i aixó que estem a 20 minuts en cotxe, potser ni aixó.
Vaig coneixer el seu blogg un dia buscant en internet gent que adoptaba a Mali, i la vig trobar, li vaig fer unes consultes i molt amable ella
em va ajudar en tot.Desde les hores segueixo el seu blogg.
Amb ella veig reflectida en coses que vaig fer jo mentres esperava a la Valèria, ella està a punt de anar a buscar a en Madou, el seu fill, el seu tressor i nomes per aixó l' envejo, com a mare....

També m'a grada molt com escriu, llegir el seu blogg es estar amb ella allà mateis, al mateix lloc desde on està escribint i es com si ho estigues llegint sinó que lla amteixa al meu costat m' ho està explicant.
Marta, que tot vagi molt bé a Malí, molt anims , que en Madou està a pocs dies d'estar amb vosaltres per sempre més, tot plegat es una maravellosa aventura.

hem queda pendent le desig i el retall per la banua d' En Madou, i coneixeus en persona, però això ja serà després de Reis, no em vull perdre l¡ oportunitat de coneixer en Madou , que ja es com una mica de tots.

Gracies Marta pel tot lo que escrius al teu bloog, espero i desitjo que quna arribis amb en MAdou segueixen escrivint al blogg,
t' estarem esperant...


Roser

Martína, dos anys més aprop teu

Doncs, si, ja veieu, seguim de celebracions....
Avui es cumpleixen dos anys desde que vam tirar endavant la nostra segona aventura a Xina.
Voliem tornar donar-li una germaneta a la Valèria , així que encara no 9 mesos després d' agafar per primera vegada a la Valèria entre els nostres braços i no deixar-la anar mai,estem aquí, inmerssos en aquesta llarga espera,esperant i desesperant , però amb el cap ben centrat i sapiguent que aixó té un final,un final feliç i que ven aviat la Martína serà entre els nostres braços com ja va fer la Valèria un 26 de febrer del 2006.
També volem felicitar a una família molt especial per nosaltres , avui ells també celebren els dos anys del primer dia de la segona gran aventura.Ja vam compartir junts la primera aventura i es un orgull poguer fer-ho aquesta segona vegada amb ells.


Juan, Ali i Cristina Limiao
Moltes felicitats.

Petonets
Roser

23 de novembre

ho volia escriure ahir, però va ser impossible....

Tots els que heu estat o esteu en aquest maravellós món de l'adopció sabreu que tenim moltes dates especials durant aquest llarg camí fins arribar a fer realitat el nostres sommi, que es ser pares i/o mares.
per a nosaltres un d'ells entres molts es el 23 de novembre.
Un dia com aquest però de l'any 2004, començava la nostra gran aventura , el nostre viatge cap a Xina, la llarga espera, res comparat amb ara, el principi d' un gran sommni que es faria realitat, el començament d' una gran amistat amb molta gent, pèro sens
dubte amb la nostre Fmilia del Cor, tant estimats per nosatres.

Celebrem que ja han passat 5 anys desde aquest dia, encara el recordo com si fos ara mateix....

Tot just sortíem de l' Hospitat Teknon d' una operació meva, una de tantes, amb el resultat de no poguer tenir fills biologics, però amb una porta ben oberta al món de l'adopció,
un món ven desconegut per nosaltres, erem novatos, però estavem dispossats a fer tot el que
s' hagès de fer per ser pares.

Recordo,que jo vaig dur els papers de la sol.licitud d'adopció a l' hospital,faltava firmar-los, i allà ,
tot just abans de sortir, quan el Dr li va tornar confirmar el diagnostic al meu home, llavorens encara incredul , va firmar els papers.
Tot sortint de l' hospital vam decidir portar-los a Icaa, ell em deia,

anem a casa i ja tornarem un altre dia, però jo, més toçuda que una mula, no vaig volguer deixar passa aquell dia, era un pressentiment, tenia que ser aquell dia.....

Durant tot el procès hem tingut dies 23 que hem de celebrar, entre ells la data de registre al

CCAA, 23 de setembre del 2005, i altres....

També aquest dia vaig començar un diari personal on li explico a la Valèria, a la meva Golondrina de Primavera tot el que vam fer fins a arribar a ella,imagineu-vos a dia d' avui encara l' estic escrivint....

Serà el seu regal, per quan? no ho sé, potser per quan ja sapigue llegir, o per quan pugui entendre lo que vol dir adopció, potser serà el seu regal de comunió o de majoria d' edat , als 18 anys, jajaja!!!!

En ell també li parlo de la Martína la seva germaneta , de la seva historia i de com portem aquesta llarga espera....

Nomès em queda donar

gracies a la nostre filla per aquests maravellosos 5 anys,

dels quals casi 3 els estem disfrutar amb ella.

I es que el temps passa massa ràpid, quan estas emb ella

i massa lent quan esperes a la Martína.