Desafiaments, ja l' he fet....

Desafiaments
Les dues Silvias m' han fet un repte :http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/Silvia i l' altre Silvia,http://amblamevaprincesa.blogspot.com/
sí si aquesta, la la lianta,jajajaja.......

primer desafiament, es diu 1000 postres!!!!

-Agafa el llibre mes poper que tinguis, vés a la pagina 18 i transcriu la quarta línia:
així que puc, m' escapo a fer una volta sola i vaig direcció a la sala on dormia de petita, sota els ventiladors....Asha Miro, als dos caras de la Lluna
-l'última cosa que has vist a la tele:
esta casa es una ruina,, quin fart de plorar.....
-el projecte que téns entre mans:
projecte? bueno, es la re-decoració de l' habitació de la Valèria per quan arribi la Martina, tinc moltes idees.....
-el material que t'agradaria provar:
material? que vols dir?

segon desafiament es diu 6 de 5
-5 mobles o objectes de casa que t'agradin

• calendari de terrissa Maya que vam comprar a Mèxic, al nostre viatge de nuvis....lo mexicà ens encanta...
• la foto que tenim dels tres, es la primera que tenim junts...es un record molt especial
• un penjador en forme de nines que tinc al rebedor, per la Valèria quan arriba i penja la jaqueta i la motxilla, m'a grada veure-la amb coses, fa vida.....
• tinc un marc de fotos per 15 fotos a l' habitació de la Valèria, allà estan les meves 13 nevodes del cor....el dia de l' assignació.
• Una foto de la Valèria que tenim a l' entrada de la seva habitació, es de l'estiu passat a casa d' uns amics, la foto, t'està mirant i als seus ulls reflexen molta felicitat....
• i per ultim, les letres amb el seu nom a la porta de la seva habitació, tant debó, poguem possar ben Martina .Y perquè no algun altre?....Martí, Carlota , Guillem o potser un d'africà, qui sap que es depara el futur.....


-5 llibres que t'agradin
• Todo por un hijo.
• Venida de la lluvia, va ser dels primers que llegia sobre adopcions, va ser com si jo fos la protagonista
• L' ocell de la pluja, està escrit per un amic , ja en té 3 de publicats.
• La filla del Ganges i les dues cares de la lluna de l' Asha Miró
• Cisnes Salvajes, estic en ello, pero es un totxo de gruixut.

-5 llocs que m'agradaria anar... ( entenc que són llocs en els que no hi he estat mai )
• fer una ruta pel tot Mèxic en plan motxilero, imposible, pero m' agradaria.
• a la India, però amb el meu home crec que mai hi aniré.....es masa tiquis-miquis...
• Repetir a Guangxi i recòrrer tots els seu racons,si deu vol ven aviat hi tornarem.
• Les Illes Madilves, tumbar-me al sol i no fer res més, sol i més sol...
• Pujar al Machu Pichu, nosé desde sempre m' ha agradat....so sé que em trobaré a dalt de tot, pau?????

-5 quadres famosos.....
• Ostres, la pintura no es lo meu,ni tan sols entec d' estils, pero m' agren els quadres molt raros, aquells que els mires i no es veus res en concret, però que tu els mires i veus un munt de coses que et transmetes moltes sensacions ...
• m' agraden aquells que m' entren ples ulls, res de lo convencional,si veig un i dic aquest, doncs ja està, per lleig que sigui a mí ens transmet coses....
• Els dos que tinc al menjador ,un de la República dominicana, les dones al mercat comprant, es tamany gegant i l' altre de Cuba, que tothom que el veu , diue les cases cremantse, i jo veig, el color, la força i el caliu que et transmet la seva gent.....
• També es molt especial el que tenim de China, tipo pergami fet amb tinta i amb la caligrafia del seu nom, Valèria Chun Yàn i el dibuix de loq ue significa, esperem tenir el de la Martina.

-5 cançons inoblidables
Ostres, cançosn podria fer una mega llista, cada epoca n' ehe tingut de cançcons, però en tinc d' especials...
• Ayer, de Luis Miguel, bueno, m' agraden totes, totes....
• She, d' Elvis Costello, es la del vals del meu casament, inolvidable....
• Faith de George Michel, quins tingues 18 anys....
• Una cançó que no se el titol, pero que quan l' escolto es el record de unes molt bones vacances amb uns amics, abans de ser pares.
• I....nosé alguna de Alejandro Fernadez, es que tot lo mexicà m' encanta...
•
-5 películes que t'hagin agradat
• Nothing Hill, es maravellosa....Julía Roberts i Hugg Grant, els millors junts....molt romàntica.
• Eric Brocovih, de la Júlia Roberts,es al meva actriu preferida.
• la vida es bella, vamos sin palabras....
• Princesas, m' agrada molt el cinema espanyol.
• Sin tetas no hay apraiso, como está el Duque, jajajajja


Doncs apa ja està ara que faig....
Roser.

La nostra castanyera

Doncs ja veieu, s'adelanta la castanyada......
Aquesta no és la nostre primera castanyada junts, però sí que es la primera que ella la celebra a l'escola.Encara que hi falten uns dies a la classe ja els estan preparant, els han fet portar un mocador de castanyera, i fruits típics de la tardor.
Nosaltres hem portat una branqueta amb tres caquis i un bon grapat de figues de
l' hort del yayo Domingo, y una magrana ben grossa.....es beu que s'estan posant els botes amb tantes coses com els hi porten, alguns pares els hi han dut panellets i tot...sort que estan en horari escolar i no poden veure mistela,jajajaja
Doncs aquí us deixo la foto de la nostre Castanyera, si es que sembla una velleta, però tan guapaaaaa.
Estem desitjant que arribi el dia 31 per poguer anar a a l' escola a celebrar la castanyada amb ella i tots els altres nens, les senyos i tots els pares....
Estem molt contents e il.lusionats de poguer compartir amb la nostre filla totes aquestes activitats,que són noves per ella i per nosaltres....
Un petonet
Roser

Esta casa es una ruina

Primer de tot dir que aquest programa l' hauran de treure de pla programació, no es bó per la salud de les persones,ni les de la histoira ni la delsque ens ho mirem desde casa.
Normament ja hem sopat a l'hora que el fan, pero ahir anavem una mica més tard així que mentres sopavem vam posar la tele, com que no feim res més interesnt vam pensar, va a veure quina casa fan avui, la veritat es que de les cases que surten a les que deixen hi ha molta diferencia i es que hi ha moltissima gent que hi viu molt malament, però tant que no ens ho podem arribar a imaginar, i no es que sigui gent pobre,ni res d'això, són gent normal però que per circumstancies de la vida les coses no els hi van bé i es va deixant i deteriorant tot lo del seu voltant, incloentti la vivenda.....
Ahir era un matrimoni amb uan filla adolescent i 4 nens , tots igual, eren quatrillissos, us imagineu.....
la mare tenia desde feia un temps esclerosis multiple, i cada vegada anava a més, la seva movilitat era més reduida, cada vegada tenia menys ganes d efer res, de posar-se guapa, de cuidar als seus fill, al seu home, i un llarg etc....
Total , que els condicions en que vivien eren casi infrahumanes, moltes coses trencades sense arreglar,la roba la justa, joguiones, vamos ni pensar-hi...
fins que apareixen els del programa, els hi van deixar una casa, vamos de cine, amb entreda i tot accesible per una cadira de rodes, un bany genial adaptat per ella, uns llits articualts, perque així pogueisisn dormir tots dos junts, una habaitació pels nens, uns banys amb condiciones i un llarg etc, etc, etc....
Lo que em vull referir es que el apre de familia es va apssar tot el programa plorant d' agreïment,bueno, ell i jo, perque quina emoció, eera dels cops que més
s' havien lluit per ajudar a aquesta familia, els hi van regalar un super cotxe de 7 plaçes perque anessin tots junts a comprar al super, que mai ho havien fet tot junts...
Donde està el truco? em, pregunto,jo un cop marxen els de la tele, com podrà aquesta familia manternir aquesta casa, i el cotxe, qui li paga el seguro durant els anys següents?
A vegades ens capfiquem en tenir-lo tot molt maco, tenir lo millor, que no ens falti de res i no ens donem conte de lo més important a la vida, viure el moment, disfrutar dels nostres, dels qui ens estimen i a qui estimen....
perque si perdem això la resta es va deteriorant de mica en mica i despres ja es massa tard.....però sempre podem venir els de la tele i arreglar-ho.....
Roser.

Primer dia d' escola.18/09/2008

Dias de guarderia

Bon dia, ara feia uns dies que no he escrit res, però es que he anat una mica liada....
Doncs ja estem immers en el maavellòs mont de la guarderia.
El dijous dia 18 la Valèria va començar el seu primer dia a l' escola, com ella li diu, res de guarderia, l' escola.
Ens vam quedar sorpresos de los bé que ho va portar, inclús divendres, ella es despertaba diënt anem a l' escola?
si, filla, anem.....sortia molt contenta, explicant el conte del patufet i la canço, i lo que havia fet durant el matí, però.....sempre hi ha un però, la cosa ens ha cambiat aquest dilluns al portar-la, ja es va llevar una mica rara, nomès deia mami avui escola no, i vaig pernsar ,ufff avui serà durillo, però no m' ho pensaba que tant, la vam portar tots dos, el el papi i la mami, pero tot va ser baixar del cotxe i posar-se a sumicar.
Entrem a dintre, ja ploraba més, li posem la bata i s'em penjar com un koala, i més plors, amb rabieta incorporada, per un moment vaig pensar a emportarme-la cap a casa, pero vaig dir no! amb el cor trencat li vaig posar als braços de la senyoreta Rebeca i vam marxar una mica enllà perque no ens veiés. Vam estar uns cinc minuts, allà amagats, va ser molt dur, veure com la nostre nena ploraba i cridaba d'aquella manera , mai l' havien vist així.
Total que amb un nus a l' estòmeg i sentit-te els pitjors pares del món, vam marxar.....
Al anar a recollirla la senyo ens va dir que li va durar una bona estona la rabieta, però que desprès es va calmar i molt bé la resta del matí.
Dimarts tornem amb pasar pel mateix trangul, pero la plorera va dura una mica menys, uns 5 minuts, i va sortir molt contenta, amb el nas pintat de payaso i cantant una canço nova.Això sí l' hora de la recollida es la millor, s'enfila a coll i uns petons i unes abraçades com mai m'havia fet, i això que ella es de fer molt petons, abraçades i de t'estimo molt....però la força i el sentiment que hi posa a les 12 són molt diferents, li sorten de los més profund del cor.....
Avui dimecres ha marxat més conteta, la punyetera ja deia, avui a l'escola nomès plorare una mica, jajaja, ens està prenenet el pèl?
Doncs dit i fet, al moment de treure-li la jaqueta i posar-li la bata a fet
l' efecte Koala, i mami,mami, no marxis, però com que ja sabien de que anava la cosa, li hem donat deseguida a la Rebeca,aixì no li allargem el patir, li a fer un petó de vaca entre llagrimes i s' han asegut a terra amb ella amb un conte, ja està , ja no hi havien llagrimes.....
La veritat es que la Rebeca val moltisisim, i tenir 18 nens al seu càrrec ,ojo.....

Bé doncs, fins aquí, les aventures d'uns pares primerencs en això de l' escola.
Esperem que quan arribi la Martina tot això sigui quelcom de lo enrecordar-nos amb rialles i no ens faci patir tant....
Un petó
Roser

Nova etapa a les nostres vides

Sembla que el numeros ens segueixen en les coses que fem durant la vida.
Si ja desde el començament del procès d' adopció de la Valèria hi teniem numeros especials que ens indicaven coses bones,ara que ja està amb nosaltres no ho han deixat de fer....
Avui dia 4 de setembre, això ho volia escriure fa unes hores, però tan es, per mi encara es dia 4,doncs com us deia, avui dia 4 la nostre Valèria fa 2 anys i mig de que va neixer, una petita vida en la que més de la meitat la està disfrutant amb nosaltres, els seus pares, els que l' estimen amb bogeria desde molt abans de veure-la per primer cop.
Doncs bé com el títol diu una nova etapa a les nostres vides, avui hem anat a la reunió de l' escola a la que hi anirà la Valèria, es la llar d' infants El Xiulet. Tal com diuen la priemra impressió es la bona,en aquest cas sí, estem molt contents amb tot,l' escola, la mestre, els altres nens, els pares i mares dels altres nens, ja que coniexem a molts d' ells i almenys sabem amb qui estarà la nostre filla, però tot es un abans de curs, ja veurem que pasarà quan el dia 18 la portem per primer cop i la deixem allà am altres nens i nenes, sense la mami ni el papi, sense les seves joguines, els seus dibuixos, les seves nines i tot lo seu.
Ens han donat una altre llista de tot el material que hem de dur per fer els seves activitats durant el trimestre, pilotes de ping-pong fluorescents, un lot sense piles, una samarreta en blanc i llisa,un coixí, un ampolla d'aigua buida, vaja que no crec que tinguin temps d'aborrirse, ni ells ni nosaltres.
També ens han explicat tot el que faran durant el curs, els temes a tractar, les sortides, els tallers, els festes, etc....
Ahhh i per cert que aquest any serà el primer que faran colonies, una nit fora de casa, però que no saben lo que es marxar amb tants nens i passar una nit a fora de casa? En un principi ens ha fet gracia i tot, però ja veurem, qui sap, la Valèria ja tindrà 3 anys quan les facin i a més coincidirà amb el dia del seu sant, potser serà el seu regal, no ho sabrem fins al 28 d'abri.
Doncs això que ja no m' enrollo més, que nomès vull dir que la nostre petita "golondrina de primavera" s' està fent gran, que són etapes que hem d'anar pasant i que aquí estem al seu costat pel que calgui però amb una mica de tristessa.
Gracies per escoltar-me....

Fills sense color

Acabo d'entrar en un blogg d'adopció a l' Africa i quedat sorpresa, sense paraules.....
Com una persona pot arribar a escriure els sentiment que ara mateix tinc?
Com ja sabeu estem en la nostre segona adopció, la que ens apropa a la Martina,
la nostra filla de la Xina,la personeta que ens te el cor robat desde que vam tornar de Xina amb la Valèria ja fa un any i mig....
Moltes vegades penso en veu alta i aquest cop el pensament
es diu adopció a l' Africa.
Encara han de pasar alguns anys per que aquest pensament es converteixi en un somni i de sommnhi a realitat...si la vida m' ho permet, encara que sigui lleig dir-ho, economicament, tenint feina i salud per què no una tercera adopció? seguramnet el meu home diria, sí, 4 ó 5, jajajaja, pero ell serà el primer a dir que sí.
Tornant a on volia anar,de cara a la galeria pot semblar molt maco adoptar a la Xina perque són exótiques , o a Russia per que el volem de cabell ros com el pare o de l' Africa, que mira que gracioses amb les trenetes...
Jo nomès vull un fill,no vull colors que ens els faci diferent, ni raças que el puguin etiquetar, ni dits que m' el senyalin, nomès vull un fill i no es demanar tant.
Tot plegat són paraules que m' agrada escriure, així les penso i les dic, encara que ara i sempre sonin molt fluixet....
Que bonic seria tenir fill sense colors.....
Roser