De nou al meu blogg

Hola a tots i totes.
Ja torno a ser aquí, al meu blogg que tant he trobat a faltar.
han sigut 3 mesos sense ordinador, ja que s' ens va espatllar,
així que ara ja torno a estar per aquest mon...
M' haig de possar al corrent dels altres blogg, però sobretot del meu, tinc tantes coses per escriure, han sigut 3 mesos de celebracions per a nosaltres, i encara que sigui tard i fora de les dates escriure quatre ratlles.....però serà poc a poc.....
Primer de tot posar-me al dia amb el correu que tinc vora 1500 mails, després descarregar les fotos de la camara,casi 2000 i de mica en mica estar aquí de nou.

Espero que tots seguiu molt bé.
un petonet
Roser

Temps de canvis

Ja fa sis mesos que tenim data de registre al CCAA per la Martina i aquesta vegada es molt diferent de quan era la de la Valèria.
L'altre vegada ni tant sols teníem data de registre al CCAA que ja teníem al fuster treballant per fer la seva habitació i al més d'agost del 2005 ja pintavem i decoravem les seves parets....
Ara 3 anys i mig més tard seguim aquí, esperant de nou per la Martina amb la mateixa il.lusió que llavorens però sense cap tipo de feina per fer, ja que tot lo de la Valèria pasarà a mans de la Martína.
Teníem pensat començar a dibuixar la nova habitació per elles dues,ja que la Valèria encara dorm amb barana, malgrat que el seu llit es de 1m x 2m de llarg,i pensabem que ja era hora de donar el pas i treure-li la barana, però a les nits es torna moure molt i ens fa por que no caigui del llit, així que vam dir esperem una mica més....total fins que arribir la Martína, potser la Valèria ja va al institut,jajajaja


Però aquest dies que he estat malalta era entrar a la seva habitació i tot m'agobiava, el color de les parets, el tipo de llum, la decoració, etc...potser perque ja no em trobaba bé del tot, però hem decidit no esperara a fer aquest canvis.

De seguida que comenci a fer una mica més de bó i no faci tant fred que poguer tenir les finestres obertes durant el dia, farem els canvis, pintarem de nou les parets amb altres colors més clars que li donin més llum, un altre tipo de decoració, potser més de nena, ja no tant bebé i el seu llit nou, més baixet i sense ser llit de baranes a més d'un altre llit que serà per ella quan arribi la Martína.Amb uns nordics i coixins nous, tot plegat una nova imatge per la nostre princesa que ja no es tant bebé i aixó s' ha de notar a la seva habitació.

Per descontant que un cop fet les llestres del nom de Martína estaran a la seva habitació tal i com va fer amb la Valèria, encara que de moment no les hi posarem a la porta.....

Un petó
Roser, disenyant el mobiliari i la decoració, amb mil idees noves i fresques....

Unes setmanes....

Doncs hem tingut unes setmanes mogudetes....
El dijous 22 la Valèria va arribar de l'escola amb febre i per tant divendres ja no va anar-hi.Dissabte 24 teníem la festa d'aniversari de l' Aina així que com que no ens la volíem perdre vinga chutes de Dalsy i Apiretal per que la febre li baixes i estigues perfecte.
Al vespre semblaba que la cosa anava a millor i teníem posibilitats de poguer anar-hi, però ohhh sorpresaaaa a quarts d' una de la matinada vaig ser jo la que vaig començar amb uns freds i unes calors que feien pujar el termomètre a 39,5, quina nit més dolenta, quin mal a tot el cos.
Total que lo d'anar a la festa es va quedar en un intent.....vaig passar el cap de setmana a 39 de febre i no baixava ,a tot això li vam sumar unes angines del tamany d' una cavall que no em deixaven ni empasar-me glops petits d'aigua.
Després de passar per urgencies i sortit plena de medicació vaig continuar amb febre durant dos dies més.
La Valèria estab millor nomès que dels mateixos mocs li fan fer una infecció sobre el llabi i per les galtes en forma de granissa molt lletja, quan ja semblaba que jo li veia les orelles al llop, el Jordi va caure també amb la super grip, així que ja veïeu quina setmana....
El dijous semblava que ja estaba millor i vaig volguer fer la valenta i vaig tornar a recaure fins dissabte.
Tot plegat casi 12 arrosegant la grip,aixó per estar al 100% per començar treballar.
Aquesta s un altre...
La veritat es que qualsevol diria que soc una afortunada per poguer tenir feina tal i com estant les coses i es que vaig pensar a començar a mourem per buscar feina ja que hem queden 6 mesos d'atur i no volia encantar-me , però jolines tampoc cal còrrer tant no?, dels dos primers curriculums que entrego em truquen dels dos per anar a trebalalr, així que ja em veig el dia 2 de febrer treballant de nou.
Un canvi en la meva vida que no esperaba, ja que volia tornar anar a treballar pero no tant ràpid, tot un tranvals en pocs dies, després de casi dos anys d' estar-me a casa cuidant i disfrutnt de la Valèria.
La Valèria s' ha de quedar a dinar a l' escola al matí la porta el seu pare i jo la recullo a les tres.
Però bueno, espero que poco a poc em vagi acostumant al fet que ja no la puc despertar al matí per portat.la a escola, que ja no li vaig el bibi, que ja no li dono ni els petons quan entra a la clase i que ja no veig el somriure que em feia al obrir els ulls al despertar-se.

Doncs ja veïeu que si no he escrit res al blogg no es perque no he volgut si nó per que la sr grip i la sra angines no0 m' han deixat, a to aixó cal dir que encara arrosego algo de la grip....

Un petó molt fort
Roser, esperoq ue ja estigui inmune als virus per la resta d' hivern...

Em desafien!!!!
La Silvia, la mami de l' Aina, m' el passa i ja que mai els faig i perque no sigui dit aquest els faig ara mateix....

Començo:

-com és el teu despertar?
Fins ara molt feliç ja que cada matí em despertaba amb el sonriure de la Valèria, pero fa una setmana que treballo, començo a les 7 i m' el perdo, el trobo molt a faltar......

-estació preferida de l'any
l' estiu, sens dubte, encara que faci molta calor, el sol i jo sóm amics, i necesito pendre'el per recarregar les piles....a més els sopars al terrat no tenen preu....

-què fas al temps lliure?
intento disfrutar de la Valèria i el Jordi tot el que puc.

-menjar preferit
Mexicà i Xinès, encara que m' agraden com apreferides a moltes altres coses, depen de l' ocasió .

-dia de la setmana que prefereixes
ara el divendres a la tarda , la setmana laboral ja ha acabat, i tenim dos dies per fer coses els tres,entre elles poguer esmorçar junts...

-algún lloc que t'agradaria visitar....
per descontat Cenxi, on va neixer la Valèria, també tornar a Nanning i poguer anar a Mèxic amb la Valèria, en aquelles platjes s' ho pasaria pipa.

-a què téns por?
a posar-me malalta i no poguer cuidar de la Valèria i del Jordi, també a que els meus es possin malats.....

-què és per tu un blog?
una mena de diari on puc expresar-me sense por al que diran...

-et costa perdonar.....
crec que un engany....però preferixo no tenir que pasar-ho.

-què anyores?
a la meva yaya, casi em vaig criar amb ella i la trobo molt a faltar.

-com vius el nadal
desde que tenim a la Valèria son molt especials, tornar a haver aquella alegria de quan eren petits....

-qui va formar el teu millor concert
Luis Miguel.

he somiat amb tu Martina

Ultimament vaig tant casada que al despertarme al matí no m' enrecordo de lo que he sommiat.Potser es norma,però es que des de que la Valèria li ha donat la pipa al Rei Gaspà que anem amb els horaris de dormir una mica bastant malament, ja sabem que s' ha de tornar a adaptar i que és qüestió de dies,però mentres no arriben aquets dies així anem....
A més de les 3 ó 4 vegades que m' aixeco durant la nit , ja que inconcientment em desperto i la vaig a veure , ja que o està destapada del tot o girada amb el cap als peus o alguna cosa d' aquestes, així que desde que la Valèria està amb nosaltres jo ja no sé que es dormir 8 hores seguides....

Doncs avui, sí que recordo exactament lo que he sommiat, era tan real, tan proper que perfectament podia haver estar una realitat......

No sé ni quin dia, ni quin mes ni quin any erem ,però recordo que ens estaven asignant a tots els que teníem data de registre al CCAA del 2008, ja que no hi havia tantes families com per fer-ho en tandes per mesos, però si a suficient per fer-ho tots junts.
Estavem a una mena de estadi molt gran, tots allà, possats en fila desde gener fins al desembre, davant nostre un gra escenari,amb les senyeres de China i de Catalunya ,dues pantalles gegants a cada banda del gran escenari i una mena de oratori perque algu parles desde allà...hi havia molta gent xinesa tota ben arreglada amb traje, tant homes com dones a la banda dreta i a l' altre, tot de gent d' aquí, igualment ben vestits.

Doncs desprès de fer-nos una mena de discurs vam començar a crida a les families, una persona anava cridan els pares pels cognoms i tot plegat deia un nom en xinès., allà erem nosaltres a la fila nº 8, nostre més d'agost, al nº 4 estaven en Lluis, la Silvia i l'Aina, i també en Seve,la Virgi i la Judith que són d'abril, en la nº 6 en Nacho, la Yazz i la Maria que son de juny i així tota la resta de gent, alguns d' ells de la nostre familia del cor, amb nosaltres també estaven en Juan,l'Ali i la Cristina.
Era un moment molt emocionant, ningú savia del cert que ens esperava allà ni com es farien els coses...
Les families anaven desfilant una per una fins a tocar l'escenari on una altre persona els hi donava una carpeta de color vermell i allà les reaccions eren ben diferents entre si.

El més 8 començava a moure's i estabem a tres families de que ens toqués ,però...més sopreses! en aquell moment veïem apareixer i posar-se al costat de la persona que dona les carpetes vermella a en Pedro, pels que no el coneixeu ell va ser el guia durant tot el viatge, però aixó serà un altre escrit al blogg.
En aquell moment ple d'emoció i alegria ens criden Srs Santandreu Ruiz......
Long Hua Bai,
en aquell precís moment es va sentir el soroll sirena com d' alguna empresa o escola propera a nosaltres que anuncia el final d' una jornada, sonava i sonava, i no parava, fins que al final em desperto per adonar-me'n conte que era el meu despertardor el que feia el soroll de sirena......
Roser.

11 de gener de 2007, Valèria, un somni fet realitat...

Nota: aquest missatge era pel dia d'ahir, però per problemes amb Slide, s' ha publicat avui.


Per fí avui t' hem conegut,hem sabut com ets , quina carona fas,
com son els teus ulls i de quin color es la teva pell.
Feia tant de temps que esperàvem aquest moment que des de que ens van trucar de l'Icaa el dia 9 s'ens han fet dos dies molt llargs i molts curts a l' hora.
Sortiem per la porta de casa a quarts de 7 del matí, ja que tenim una hora de camí fins arribar a l' Icaa, i no volíem arribara tard en un dia tan especial com avui.

El punt de trobada és un bar cafeteria que hi ha a l' altre banda de carrer , allà sempre hem fet un cafè des de que es va fer la assignació de la Judith i s'ha continuat fent en totes les assignacions de la nostre família del cor.
Tenim previst entrar a les 8:15 així que nosaltres ens anem cap a dalt, en aquesta ocasió estem acompanyats per molts de la nostre família del cor, ja que també uns quants serem assignats, els del 23 de setembre de 2005.
Quan de temps hem estat esperant aquest dia, quantes nits somiant-te, desitjant-te i estimant-te en silenci, i ara en breus segons seràs una realitat, el nostre somni es fa realitat.
També ens acompanyen la tieta Carme i el tiet Toni, podrien a ver vingut acompanyats per la resta del tiets i els avis, però apart de que alguns treballaven hem preferit fer-ho així, més intim, més nostre, més el nostre moment i el teu,però ells són especials per a nosaltres i a més la tieta Carme serà padrina de la Valèria.
Pugem fins al primer pis, estem nerviosos, i allà som atesos per una noia que ens acompanya fins a un despatxet, mentres anem caminant em fixo en les taules dels treballadors i veig que estan plenes de piles d'expedïents d' adopció con el nostre i d'altres països.
Entrem i la noia es presenta com cal, però si us dic la veritat ni m' entero del nom que ens diu.Dur una mena de carpeta amb papers a dins del qual no es desenganxa ni per un moment, ens explcia que per ella també es la seva primera vegada que entrega una assignació i que n' està molt nerviosa, no més que jo , li dic...
Es comenta que ara ens deixara l' expedïent per que ens ho mirem tranquilament , que ella surt a fora i en una estona torna a entrar i ens ho explicara tot,abans de sortir ens diu es una nena molt maca i surt.
Obrim la carpeta i allà està, quedem embadalits, es una nena,en Jordi fa amb el braç un gest de victoria, ja que ell no les tenia totes de que fos una nena.

Era tant petita, tant guapa, de pell morena i ulls grans, i tant igual al seu pare.Hem passat una bona estona mirant -nos les fotos que ens han donat, ja teníem a la Valèria amb nosaltres, ara sí, ara ja som pares de veritat.Ens hem fet un petó però molt ràpid entre llagrimes d'a moció i alegria, com si cap dels dos volgués perdre un segon en res que no fos mirar la seva foto.
Un cop podem reaccionar comencem a mirar els papers, al estar en anglès entenem poca cosa, però lo suficient per sapiguer que va neixer al 4 de març de 2006 a Cenxi, Guangxi, en aquells moments ella tenia 10 mesos i 7 dies de vida, però ja ens quedaba molt poc per estar juntes per sempre més.
les casualitats de la vida o que al CCAA sabem fer molt bé al seva feina? com potser que la valèria s' assembli tant fisicament al seu pare? i que hagi nascut el mateix dia que la meva germana? aquestes i altres preguntes sempre quedaran a l'aire, penjades del fil vermell.........

La noia entre i ens explica les quatre coses més importants, i signem conforme aceptem l' assignació, la Valèria ja es al nostre filla i això mai ningú ho podrà negar.
Anem baixant i abans de sortir de l' edifici ens esperen els tiets , es el moment per la família, entre petons, abraçades i llagrimes coneixena la seva nevodeta, imagineu-se la cara de la meva germana al sapiguer que va nèixer el mateix dia que ella, sense paraules....

Ja un cop estem més asserenats sortim per la porta gran , orgullosos de la nostre filla, amb les seves fotos ben possades en una fulla especial per posar fotos que ens ha donat la Virgi:
Allà son tots, lo primer es veure les fotos i tots seguit les felicitacions, abraçades, petons i molta alegria, el nostre moment de felicitat es compartit per les altres famílies, en Juan i l' ALi, ja surtem amb la foto de la Cristina, en Juan, l' Ana i la Carla amb la de la Laura i així succesivamnet la resta de famílies de la família del cor, a més de tota al resta de famílies que també son del 23 de septembre de 2005.
En Jordi, en aquell monet es va derrumbar veïent les fotos, suposso que per ella va ser un cúmul de sensacions i emocions contingudes i ara al veure la foto de la seva filla les va deixar alliberar, la gent va quedar sopressa de la seva reacció....
El telèfon no va parar ni un moment, trucavem a tota la família i els amics i companys de feina per dir la nova noticia, recordo que al parla amb els meus pares no vaig poguer articular paraula, les llagrimes em brotaven dels ulls i tenía un nus a la gola, li vaig dir com vaig poguer que era una nena d' una anyet, molt guapa,molt guapa i que a la tarda ja la podrién veure en fotos, al Jordi li va passar el mateix, i així entre trucades va passar una estona del matí.també em vam rebre moltes, uan dels nsotres amics de Canaries, en Nacho i la Yazz, ells també teníen una nena de la mateixa edad que al nsotre i de la mateixa provincia, un cop més el destí ens havia ajuntat a ells , a en Juan, l' Ali i a nosaltres perque compartissim lo millor del món, la trobada per primera vegada amb les nostres filles a l' altre punta del món.
La resta de les famílies de cor assiganades també van tenir la sort de poguer viatjar en grups,així ningú no ho faria sol.

La resta del matí va a cabar al registre per sol.licitar la baixa maternal ,després vam a anar a dinar al restaurant davant mateix de l' Icaa, allà mateix vam enviar les cartes d' aceptació de tornada cap a Xina amb missatgeria urgent, una noia d' origen xinès ens va traduir una mica per sobre tot l'informe de les nostres filles, despre`s ja ens ho faria arribar per mail tot traduït,.va ser molt emocionat sapiguer coses d' ella, com dormia, que i com menjava, com jugaba , com la cuidaven, i lo feliç que era en aquells moments.El seu nom en xinès Chun Yàn, significaba "Golondrina de Primavera". i així era ella com una delicada oreneta nascuda als vol de la primavera.

I la resta del dia ja us la podeu imaginar,oi?

Dono gracies a tots aquells que durant 27 mesos han estat al nostre costat esperant l' arrivada de la Valèria Chun Yàn.
Família, amics, companys, veïns i coneguts.

A tots i cadascú de la nostre família del cor, per compartir i deixar-nos compartir amb ellss tots els moments d'aquesta grana ventura.
A la tieta Carme i al tiet Toni, perque són com som, amb aquest amor incondicional cap a la Valèria desde el primer dia en que vam presentar la sol.licitud a l' Icaa.I per fer que tinguem un rècord d' aquell dia tan important a les nostres vides.
Un petó a tots
Roser i Jordi, ja amb la Valèria per sempre més.....

I per acabar el dia,una altre gran notícia, la germana bessona del Jordi, estaba embarassada..........

09/01/07 La trucada Magica.....

Ho escric tal i com recordo i ho recordo com si fos ara mateix.

Estaba a la feina ,pendent de la trucada magica que em confirmes el que ja savíem, que estavem assignats,volia sentir aquelles paraules que tant havia desitjat i que per fí es faria realitat el sommi tant esperat, ser mare....

En aquests moments parlo en primera persona.

El telèfon no parava de sonar, ja desde abans de les 8 del matí, savia que no eren ells, no podíen ser tant matiners.....
Mentres feia una mosegada a un petit entrepà per menjar alguna cosa, ja que el meu estòmeg no em permetia l' entrada de res que no fos una tila, va sonar el telèfon, jo duia l'auricular posat i vaig despenjar amb un ai al cor, savia que eren ells.Eren les 9 i 15 d' un matí de fred.

-Van dir Srs Santandreu?
-sí ,vaig dir jo, em truques de l' Icaa!
-la noia a l' altre banda del telèfon va riure, m' esperaves?
-oi tant , li vaig contestar jo.
per un moment es va fer un silenci.....
-Esteu assigants , va dir ella.dijous dia 11 a les 8.15 us esperem a l' Icaa.
-hem pots dir alguna cosa més?li vaig preguntar jo
- No puc, no ens deixen,moltes felicitats....

Això va ser tot el que vam parlar,no m' ho podia creure , vaig trucar deseguida al meu home per dir-li que ja erem pares, i ell tambpoc s' ho creia....
la nostre llarga espera arrivaba al seu final,un final feliç.

A la botiga tot eren abraçades i felicitats de les companyes de feina, dels jefes, de les clientes, vaja de tothom que entrava a comprar, crec que ho va sapiguer tothom del centre de Manresa,
i es que la nostre adopció ha sigut viscuda per tothom que coneixem, sense deixar-me a ningú, d'una manera molt propera, molt maca, molt sincera i sense cap paraula mal dita i cap pensament dolent.....

Per a tots ells moltes gràcies per les dossis de paciència i sapiguer escoltar una i una altre vegada els sentiments que he tingut durant els 27 mesos que ha va durar l' espera de la Valèria.

Mai oblidaré cada segons viscut.
petons
Roser.